20 Anys de lluita juvenil a Gràcia

Qui dia passa any empeny i ja en van 20, des de que el desembre de 1996, un grup de joves de la vila van fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG). Han passat anys i persones des d’aleshores, i totes i cada una hem contribuït amb el nostre granet de sorra a construir el que és avui l’Assemblea de Joves de Gràcia; com una cursa de relleus, ens hem anat transmetent el testimoni de la flama de la resistència, encesa el 1714 i que continuarà transmetent-se fins el dia de la nostra victòria.

Aquesta commemoració no tindria sentit si no donéssim les gràcies als centenars de militants que al llarg d’aquest temps han tirat endavant el projecte. Tots sabem la dificultat que comporta mantenir un projecte ininterrompudament durant tant de temps, però malgrat tots els intents dels de sempre per evitar-ho, Arran Gràcia, antiga Assemblea de Joves de Gràcia, segueix ben viva sense haver renunciat ni a una coma dels seus objectius fundacionals, ara ja fa 20 anys. I és que si l’assemblea s’ha caracteritzat per alguna cosa, és per mantenir-se ferma i unida davant les majors adversitats. Ens han detingut companys, ens han desallotjat casals, ens han criminalitzat, estigmatitzat i arraconat, però mai, mai hem cedit ni cedirem un pam en el nostre pols contra el sistema capitalista i patriarcal, ni hem abandonat cap dels principis que ens han format i ens fan dia rere dia, coherents, socialistes i feministes.

Tal i com dèiem ja fa 15 anys, aquests 20 només suposen una fita més d’un llarg camí, del llarg camí de la construcció del feminisme i el socialisme a la nostra Vila de Gràcia, i als Països Catalans. Poc en queda de la històrica vila obrera i treballadora. La Gràcia popular ha sigut malvenuda als inversors internacionals especuladors, que de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, troben rendibilitat per les seves inversions especulatives en ofertes turístiques fonamentades en l’esperit combatiu i de carrer que generacions de gracienques han construït i lluitat dia rere dia. En aquesta nova Gràcia de moda dins la Barcelona del capital on les reivindicacions juvenils i veïnals són ignorades completament per les administracions, mani qui mani al capdavant del consistori. Des d’Arran Gràcia però, tenim clar des de ja fa anys que aquest procés no és casual, que té uns culpables i que les nostres vides, places i carrers, ni són territoris de conquesta ni estan en venda.

Durant aquests 20 anys també ha canviat, i força, la nostra realitat nacional. El 1996, l’Esquerra independentista estava en un dels moments més complicats de la seva història a causa de les divisions internes i una forta repressió. D’ençà, l’EI ha madurat, i s’ha convertit en un moviment polític sòlid amb uns objectius clars de futur, capaç de posar contra les cordes el règim del 78 i el fals independentisme moderat que ha esdevingut hegemònic aquests últims anys a la CAC. L’AJG, com a assemblea membre de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), també hem aportat el nostre esforç i energia en tirar endavant aquest projecte nacional. CAJEI, tampoc es va escapar del foc de la història, i fa gairebé 5 anys, va culminar un procés de confluència amb l’organització juvenil Maulets, esdevenint Arran: la nostra assemblea va ser un agent actiu en aquest difícil procés de debat, apostant per la unitat contra el capitalisme i el sistema patriarcal, per bastir una terra lliure de tot tipus d’explotació.

Portem 20 anys a l’esquena, una història de lluita i compromís i n’estem orgulloses. Orgulloses de vosaltres, de cada un dels qui en algun moment heu format part d’aquest projecte, dels qui hi heu col·laborat o compartiu lluites diàries amb nosaltres; som hereves de les obreres que vau bastir aquesta Vila ja fa més de dos segles, de les bruixes que no vau poder cremar, i de totes les persones que en algun moment, han donat la seva vida per acabar amb el capitalisme mundial; de les companyes que ja no hi sou, de les que esteu empresonades o represaliades. Perquè estem orgulloses de ser joves feministes, independentistes i socialistes!

Si el present és lluita, el futur és nostre! Fins la rendició incondicional del capitalisme i el patriarcat.

Visca la terra!

Foc20_web

QUAN LA LLIBERTAT ÉS A LES NOSTRES MANS

ANNEX 3 -cartell assemblea- MPG

En els darrers anys als Països Catalans hem viscut manifestacions multitudinàries i vagues històriques en defensa dels drets nacionals i socials. Hem encarat amb coratge els reptes que se’ns han presentat i hem fet front als culpables de la crisi, aquells que s’enriqueixen a costa del treball de la gran majoria de la població.

Els veïns i les veïnes dels barris de Gràcia hem participat massivament d’aquestes mobilitzacions i hem començat a construir les alternatives necessàries al nostre voltant. Podem trobar-ne exemples arreu: la creixent flama feminista que inunda els carrers i les llars fent front a les agressions masclistes i assenyalant la violència quotidiana contra les dones; la defensa de la vida digna amb la reivindicació del dret a l’habitatge, la sanitat, les pensions, la sobirania energètica i alimentària, l’educació pública, de qualitat i en la nostra llengua; la lluita per recuperar els nostres barris denunciant una indústria turística que engoleix les necessitats del veïnat i sotmet places i carrers a les lògiques del gran capital; l’exigència de la independència recordant que volem viure la plena sobirania; i la creació de casals i ateneus, punts de trobada que, lluny del control i la mirada atenta de la institució, han esdevingut origen i refugi per a moltes d’aquestes lluites.

I de lluita en lluita hem pogut constatar que arreu del territori s’està estenent una consciència política que veu la ruptura com l’única forma possible d’assolir la llibertat. Una consciència capaç d’entendre que cap dels nostres objectius, l’alliberament social, nacional i de gènere són possibles si plantegem la batalla com una simple reforma de l’Estat existent. Perquè no volem una segona transició, necessitem ruptura!

Amb tot, sent conscients que el camí de la ruptura és difícil però imprescindible, i amb l’aprenentatge que ens ha permès cadascuna d’aquestes lluites, diversos col·lectius, organitzacions, veïns i veïnes hem decidit fer un pas més en el camí cap a la llibertat. Per això volem anunciar que estem treballant en la creació del Moviment Popular de Gràcia (MPG), una nova eina al servei de les classes populars dels barris de Gràcia que ens ha de permetre:

  • a) Trobar-nos i coordinar-nos per compartir i donar impuls a les lluites que cadascun dels col·lectius i persones desenvolupem en els nostres espais. «La lluita és de totes, compartim-la!»
  • b) Construir la unitat popular des de la base, des dels carrers i amb el treball quotidià. Volem anar més enllà de la institucions i vertebrar el veritable poder popular de les persones i moviments. «Tot el poder per al poble!»
  • c) Enfortir i articular el conjunt de lluites que defensen els drets socials enfront les urpes del capitalisme i el patriarcat. I fer de la defensa d’aquests drets l’espai des d’on avançar cap a models d’organització social en els que cadascú doni segons les seves possibilitats i cadascú rebi segons les seves necessitats. «Construïm la vida digna!»

Així doncs, impulsem la creació d’una eina que permeti fer dels barris de Gràcia un lloc on la vida valgui la pena, on els veïns i les veïnes tinguem el poder a les nostres mans. Un lloc des del qual avançar en la construcció dels Països Catalans i teixir una societat lliure de qualsevol explotació.

Octubre de 2015

[COMUNICAT] Dos anys del desallotjament

El mur gris de Torrent del’Olla amb ros de Olano ens recorda avui que fa dos anys, pels volts del migdia – coincidint amb aquesta publicació -, el cos de mossos d’esquadra i el districte de Gràcia de la mà de la cap de districte Maite Fandos desallotjaven el Casal Popular de Gràcia.308567_10200502092327729_1060315166_n

Durant 12 anys va ser un punt de lluita i trobada ininterruput al centre de la Vila, com a Assemblea de Joves de Gràcia l’havíem obert feia i ja com a Arran Gràcia el gestionavem quan el van tancar i pintar de Gris. I és com a assemblea d’Arran Gràcia i com a joves de la Vila que volem transmetre el nostre més profund rebuig, fàstic i odi de classe cap als executors materials i polítics del desallotjament.

Va ser i segueix sent una actuació repressiva contra les joves organitzades de la Vila, contra les joves que dia a dia des de l’espai lluitaven pel Feminisme el Socialisme i la Independència dels Països Catalans, fins hi tot quan érem els únics en fer-ho. I contra totes aquelles que durant anys hi van passar, van construir el projecte i van enfortir-lo fent-lo molt més gran que les l’espai que van tapiar.

Als mossos d’esquadra i la Brigada Mòbil executors del desallotjament els diem que, malgrat les reiterades agressions que vam aguantar i aguantem i la constant repressió política a la que ens tenen sotmeses, nosaltres cada dia som més i som més fortes, que la solidaritat i el suport mutu ens donen eines per seguir la lluita contra qui una vegada i una altre s’aixeca en defensa dels interessos del capital i del poder polític que l’ampara. Nosaltres sabem molt bé a quin costat de la barricada ens toca estar, i és amb la classe treballadora que heu decidit abandonar, la que combat i combatrà els desnonaments, les agressions, les retallades en drets socials i la falta de drets laborals; la impunitat judicial dels rics i la presó preventiva pels pobres. No sou més que el braç armat del capitalisme, l’exercit privat de la burgesia pagada això si amb diners públics, – com totes les despeses del capital -. De vosaltres només esperem una cosa, la completa i absoluta dissolució. No us volem ni a la vila ni enlloc.

A la Maite Fandos i CiU, us coneixem i sabem que voleu. El model de ciutat contra el que lluitàvem també a l’antic Casal Popular de Gràcia està ara més qüestionat que mai i la vostra repressió i intents d’invisibilització no han servit per a res. Gràcia la nostra Vila, la que heu intentat vendre al turisme de masses segueix en guerra.
Tenim clar que amb un districte que negocia un pla d’usos mentre aprova llicències d’hotels per darrera no és un interlocutor vàlid i us fem saber que a cada racó on vulgueu vendre, especular i mercantilitzar l’espai de les veïnes, s’alçarà una resistència, i com amb Can Vies i el Banc Expropiat demostrarà que les vostres polítiques només responen a interessos financers i a una ferma voluntat de destrossar el territori i el sentit de comunitat, per fer més fàcil el procés de gentrificació que porteu per bandera.
El desallotjament del Casal popular de Gràcia va demostrar la voluntat d’intentar trencar els moviments socials i l’organització popular que s’enfronta i contraposa al vostre model de ciutat dormitori, als qui contraposem el vostre model de ciutat aparador amb el nostre, el de les veïnes i veïns que creen col·lectivament el seu entorn.

252434_10200508379804912_938156522_nLa cantonada de Torrent de l’Olla amb Ros de Olano segueix tant grisa com la volíeu, tot i així no sabeu com us pot haver sortit tant malament. Hem tornat més fortes, hem alliberat més espais, hem paralitzat la construcció d’hotels i hem creat plataformes de veïnes que ara expliquen a totes quina és la realitat del vostre projecte de Vila. No us deixarem passar.

Dos anys després des i havent construït el projecte del Casal Popular Tres Lliris amb moltes altres joves de la Vila us diem a uns i altres, que no ens feu por, que l’aliança per endurir la repressió no ens frenarà i que seguirem alliberant espais des d’on lluitar i crear poder popular.

Seguirem, per damunt de tots els vostres intents de fer-nos caure, construint uns Països Catalans lliures, Feministes i Socialistes.

La lluita continua, ens veiem als carrers de la Vila.

Arran Gràcia.

[MANIFEST] El vostre control, la nostra misèria

Arran de la polèmica encetada amb la retransmissió del documental Ciutat Morta el passat 17 de gener pel canal 33, tant les actuacions com la credibilitat del conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona han estat posades sota la mirada i l’opinió pública. GUBxarxesÉs per això que des d’Arran volem fer palès en la necessitat de treure a la llum no únicament els múltiples casos de maltractaments i tortures que han estat denunciats els darrers mesos a la ciutat de Barcelona (els tres de gràcia, el mateix Yuri Sarran – 4F, etc.) sinó especialment la relació d’aquests fets, que no entenem de manera aïllada i casual, sinó que corresponen a una clara evidència: la Guàrdia Urbana i sobretot la Unitat Policia Administrativa de Seguretat (UPAS) han actuat i actuen abusant del seu poder i els seus mitjans, sota la direcció i la tutela dels governants d’aquesta ciutat, amb total impunitat. Més enllà de la vulneració dels nostres drets com a ciutadanes, del menyspreu i el maltractament de manera indiscriminada, l’excés de privilegis… el pitjor de tot és la impassibilitat i la normalització amb la qual el sistema ha viscut i viu al respecte, i quasi sempre orquestrant de fons dites actuacions. Per aquestes raons creiem necessari i oportú desplegar una campanya de denúncia i descrèdit cap al cos policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense oblidar els agents polítics que han sigut i segueixen sent còmplices i no menys culpables de la corrupció administrativa i política del cos de seguretat de la Guàrdia Urbana.

El vostre control, la nostra misèria!

Guàrdia Urbana torturadors!

Arran Barcelona.

[CONVOCATÒRIA] GRÀCIA NO ESTÀ EN VENDA! 28F

10835107_383062115209777_8495727999474185482_o

Rere l’aparença de singularitat i modernitat que impera a la ciutat de Barcelona des de fa anys, s’amaga tot un entramat de relacions entre les institucions públiques – amb l’Ajuntament al capdavant – i el capital financer global. Grans empreses amb grans consells d’accionistes al capdavant estan comprant, com si d’un producte qualsevol es tractés, les nostres places i carrers per tal de fer-hi negoci i poder revaloritzar el capital invertit de nou especulant, ara que la vivenda ja no resulta tant rendible.

Els nostres espais construïts en comú i les nostres relacions que teixim al carrer estan sent venudes per l’ajuntament com a reclam turístic i nosaltres, veient-nos desposseïdes de tot allò que ens permetia entendre’ns com a Vila i incapaces de pagar els preus abusius del nou destí turístic de primera, ens veiem obligades a marxar o a quedar-nos assumint un futur ben negre: explotació laboral, preus de consum elevats i la dura perspectiva de viure en unes places i carrers a les que se’ls hi ha extirpat la vida, convertides en una simple atracció on impera el consumisme.

Ara són 6 hotels. Però ha sigut un Pla d’Usos que es pretenia aprovar sense cap tipus de participació popular, on no es regulen la majoria d’activitats turístiques. Són les ordenances del civisme, que només recauen sobre les barcelonines i que ens diuen com ens hem de comportar per tal d’oferir bona imatge. És la privatització del Park Güell, és la remodelació del Passeig de Gràcia, és la destrucció de Vallcarca, és la cessió davant qualsevol demanda de grans empreses de l’Ajuntament, és l’incompliment de qualsevol compromís adquirit per part dels nostres polítics, és la flexibilitat de les ordenances d’urbanisme davant d’un cert volum de capital. És lliuremercat on l’Ajuntament no és més que una eina facilitadora dels interessos de les grans corporacions.

Aquest 28F, les joves sortirem al carrer per reclamar que no volem més hotels. Per reclamar que aquest turisme no aporta riquesa ni aporta treball, que només ens assegura un futur encara més precari.

Ni les nostres vides ni els nostres carrers estan en venda.

GRÀCIA NO ESTÀ EN VENDA!

MANIFESTACIÓ 28F 18h als Jardinets de Gràcia!

[19 ANYS] Càpsula #5 ALERTA

ALERTA

Fa uns quants anys que quatre xavals de la Sedeta s’ajuntaven per crear un grup de música, que amb els anys creixeria com a projecte musical a la vegada que ells també s’involucraven a la lluita juvenil del barri. El resultat final es va dir ALERTA, i després d’una pausa als escenaris, el dia 21 tornaran a ser amb nosaltres a la plaça Virreina per celebrar els 19 anys de lluita juvenil a Gràcia de la qual segueixen formant part.

En aquesta càpsula, la Roser ens explica quin sentit té per a elles utilitzar aquest mitjà d’expressió política, i perquè és important que existeixin aquest tipus de grups que difonguin un missatge compromès. En aquest sentit, ALERTA aprofitarà per presentar sobre els escenaris una cançó inèdita: SEGUEM ARRAN!

19 ANYS DE LLUITA JUVENIL A GRÀCIA!

Qui som, d’on venim i a on anem. Això és el que mostrarem amb aquestes càpsules, que ens conduiran a través del passat, el present i el futur de la lluita juvenil a la Vila de Gràcia. Des del naixement de l’Assemblea de Joves, que del no res va començar a assentar les bases sobre les que treballem avui en dia, fins a la creació d’ARRAN, passant per les apostes que mantenim i les que vam abandonar, tots els casals, les diferents lluites i okupacions!