[COMUNICAT] ELS NOSTRES BARRIS NO ESTAN EN VENDA

El model de ciutat en el que vivim, conegut com a ciutat Marca, s’està estenent per tots els barris. Darrerament, les  veïnes de la Barceloneta han sortit al carrer per mostrar-se en contra d’un model de turisme que impregna el seu barri i que cada vegada va destrossant, una mica més, la identitat local i la vida veïnal de la Barceloneta.

L’indiscutible cas de gentrificació de la Barceloneta, és doncs, un dels casos més rellevants resultat de la massificació turística a la ciutat de Barcelona. Ara bé, quan un barri està tant explotat turísticament, l’ajuntament, juntament amb indústries hoteleres, ha de buscar altres barris on poder obrir nous establiments per acollir als turistes que vinguin a visitar la ciutat. Un d’aquests barris és Gràcia, el qual, des de ja fa uns anys, pertany ja a aquest model de ciutat marca. Gràcia, en els últims anys, ha vist com obrien una gran quantitat de hostels per acollir a tot aquell turisme jove i de borratxera. Un d’ells, el Generator Hostel, situat al carrer Còrsega entre Venus i Torrent de l’Olla, pot acollir fins a 21.840 turistes al mes, sent el més gran de la ciutat. No només són hostels els que acullen els turistes, sinó també una elevada quantitat de pisos turístics il·legals. Però evidentment, aquesta elevada proliferació de hostels i pisos il·legals, no es pot entendre com a un cas aïllat, ja que tots aquests turistes han de poder cobrir les seves necessitats més immediates. Per tant no només són albergs juvenils els que s’inauguren sense cap mena d’aturador, sinó bars adreçats en anglès pels turistes, franquicies i multinacionals, botigues de menjar per emportar, terrasses de bars, establiments de lloguers de bicicletes o de souvenirs… que van substituint, dia rere dia, al comerç de proximitat i a aquelles botigues del barri de tota la vida, mentre la vida a Gràcia va perdent la seva essència i s’encareix cada dia més.

Amb tots aquests canvis, el barri de Gràcia, responent a un canvi general que s’està efectuant a la ciutat de Barcelona, s’està convertint en un barri pels turistes o per aquells que el visiten, ja que és un barri que està de moda i no pas un barri per a la gent que hi viu. Les veïnes podem veure com botigues emblemàtiques desapareixen en substitució de multinacionals, o, com a resultat de totes aquestes terrasses de bars que inunden places o carrers, l’espai públic es va privatitzant, convertint-se en un espai on ja no hi tenim cabuda i no hi podem fer vida amb normalitat, mentre la identitat local del barri es va perdent juntament amb aquells carrers o places que anteriorment havien sigut nostres. No només són carrers o places sinó també tradicions. Aquest darrer cas és el de les conegudes festes de Gràcia, conegudes no només per les gracienques o pels barcelonins, sinó també pels turistes. Ens hi hem pogut trobar fa pocs dies, ja que les festes de Gràcia, que cada any se celebren del 15 al 21 d’agost, són anunciades en guies turístiques com a “festes de Barcelona” o com a “cita obligatòria”, i pels telenotícies o diaris, s’anuncien com a reclam pels turistes de la ciutat. D’aquesta manera a Gràcia cada cop trobem més a faltar el que eren les festes de Gràcia, ja que, amb les massives visites que rep el barri durant aquells dies és impossible poder-hi passejar amb normalitat. Moltes veïnes ens veiem obligades a marxar del barri durant aquelles dates, i d’altres patim un elevat control policial per controlar la massificació del barri que ells mateixos propicien. Totes aquestes conseqüències les podem veure dia rere dia aquelles veïnes que ens podem considerar privilegiades pel fet de continuar vivint al barri de Gràcia, ja que moltes d’altres ja s’han vist obligades a marxar a causa de moving immobiliari, per no poder pagar un preu de lloguer desorbitat, o per la mancança de tranquil·litat en un barri que abans s’havia caracteritzat per ser-ho.

Mentre el barri es va elititzant i va patint aquests canvis, també podem veure com altres espais del barri i pel barri, com serien el Banc Expropiat o el Casal Popular Tres Lliris -que ocupen antigues seus abandonades de Catalunya Caixa- es troben en perill de desallotjament. I és que l’ajuntament prefereix una ciutat Marca, només al gust i a la mida d’unes poques, que una ciutat amb espais autogestionats on les joves, i no tant joves, ens hi puguem relacionar com vulguem i ens sentim partícips d’activitats on la gestió no passi per les seves mans. També prefereix un barri atractiu pels turistes i per aquells qui el visiten, de manera que intenta treure’s de sobre tot allò que li molesta, com ara espais alliberats o també sense sostres. Seguint aquesta lògica el mobiliari urbà també pateix canvis: des de bancs de dues o tres places on hi podien dormir sense sostres, que són substituïts per bancs d’una plaça, fins al cas de l’amenaça d’enderrocar el porxo de plaça del Sol, on normalment hi dorm gent a la nit o hi passa la tarda. Totes aquestes mesures no són més que l’intent d’eliminar les classes populars en un barri elititzat i fet a la mida de classes benestants i turistes.

Volem un barri per a totes les que hi vivim. Un barri per les nenes i pels nens, perquè puguem jugar a pilota a parcs públics o a les places, sense restriccions per no molestar a les terrasses de bars; un barri per les joves i pels joves, on podem decidir el model d’oci que vulguem i que no respongui a un model capitalista i patriarcal, que passi per pagar un dineral per poder sortir amb els amics; un barri on els adults i la gent gran puguem descansar a l’hora que vulguem, sense haver-nos de queixar del soroll al carrer. Un barri per les gracienques i per tots aquells que hi vinguin a viure, que no respongui a un model de ciutat marca i que no estigui fet a mida d’aquells que venen a visitar la ciutat tant sols uns dies. Volem un barri dins d’una ciutat pels barcelonins i no d’una ciutat marca, on podem passejar tranquil·lament per Les Rambles, per la Vila Olímpica, per la Rambla del Raval o la del Poblenou.

 

LES NOSTRES VIDES NO CABEN A LA VOSTRA MARCA! NO A L’ELITITZACIÓ DELS BARRIS, BARCELONA NO ESTÀ EN VENDA!

Anuncis

Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua… No al turisme de postal!

El sector turístic constitueix una de les indústries principals del país i ha esdevingut des de fa dècades un dels actors principals del model socioeconòmic imperant als Països Catalans. Multitud de comarques del país han vist transformat de forma radical el seu paisatge per aquesta qüestió. Les comarques costeres a l’estiu es converteixen en autèntics “resorts” on pobles sencers s’adapten al desembarcament de milers de turistes. A l’hivern, durant la temporada d’esquí, les comarques de l’alta muntanya queden també absolutament transformades. Amb l’argument que el turisme aporta grans quantitats de diners i és

un focus d’elevades inversions, els nostres governants han apostat per vendre’s el país i apostar per un model que resulta nefast en diversos aspectes. Es tracta d’un model que representa una de les cares més despietades del capitalisme a casa nostra, que és altament nociu en termes mediambientals, fomenta la precarietat laboral i tendeix a invisibilizar i menysprear la realitat social i cultural dels Països Catalans.

 L’orgia especulativa que han viscut els Països Catalans de de fa anys, la bombolla immobiliària i, cal no oblidar-ho, també les nombroses trames de corrupció lligades a   l’ “economia del totxo” tenen molt a veure amb el model de turisme de masses que impera actualment. L’afluència massiva de turistes provoca sempre una transformació radical de les àrees afectades per tal que aquestes s’hi acomodin i el nínxol de mercat sigui el més gran possible. L’espai que en èpoques remotes era poblat per platges, boscos i muntanyes ara l’ocupen grans urbanitzacions, complexos turístics, camps de golf, centres comercials, parcs d’atraccions i pistes d’esquí. Pobles, barris i ciutats senceres perden progressivament la seva identitat i veuen transformada de forma integral la seva economia i el seu paisatge per convertir-se l’aparador, el balneari i la discoteca dels seus visitants. A això cal sumar-hi la privatització de l’espai públic i un model d’oci marcadament consumista on les veïnes són del tot desplaçades i menystingudes. L’únic beneficiari de tot plegat és l’empresariat del sector, que fa i desfà a voluntat amb la beneplàcit i la complicitat de polítics i institucions.
 La indústria del turisme genera una gran quantitat de llocs de treball que molt sovint ocupem les joves. No obstant, això no és cap bona notícia si es té en compte que es tracta de feines gairebé sempre temporals, lligades a l’estacionalitat, molt dures i mal retribuïdes. A més, en un context d’atur generalitzat i manca d’expectatives, aquestes feines són l’única alternativa per a milers de joves als Països Catalans que acompleixen jornades interminables en condicions d’explotació, amb contractes il·legals farcits d’irregularitats. Les darreres reformes laborals perpetuen alarmantment aquesta situació i condemnen la nostra generació a la temporalitat i a la més absoluta precarietat als nostres llocs de treball.
 El capitalisme no en té prou amb devastar el nostre entorn i acabar amb els nostres drets com a treballadores. El turisme de masses sovint és sinònim d’espanyolització. Les multinacionals de l’oci i la restauració conceben el país com un simple focus de negoci, totalment aïllat de la seva realitat social, històrica i cultural. La llengua i cultura catalanes queden arraconades a un segon pla i molt sovint passen per alt per als milions de visitants que conceben les nostres comarques com poc més que un macro-complex turístic dissenyat exclusivament per passar-hi les seves vacances.
 Des d’Arran ens oposem a aquest model massificat de turisme. Rebutgem l’ ”economia de casino” que promou la destrucció del nostre territori, condemna les joves a la precarietat i menysté el nostre patrimoni històric i cultural. Apostem per un turisme respectuós amb el seu entorn, amb els habitants que hi viuen i la seva llengua, història i cultura. Un model de turisme integrador, respectuós amb el medi natural dels Països Catalans. En definitiva, un model que s’oposi a la lògica capitalista de l’especulació i el màxim benefici.
 Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua…
No al turisme de postal!

[10-M] Presentació del Col·lectiu de dones feministes "Gatamaula"

Enmig del bombardeig publicitari sexista, entre les potes llefiscoses dels pops que violenten el nostre espai, rebent un sou cada vegada més baix… vam obrir els ulls de bat a bat! Després sortírem al carrer buscant altres gatamaules que també volguessin lluitar. Així vam començar a organitzar-nos esquivant la merda d’aquesta ciutat, fent cada cop més violeta la nostra mirada mitjançant el debat. Però no ens limitem a lluitar, de les paraules passem als fets i esmolant les nostres urpes acabarem amb aquests sistema heteropatriarcal d’arrel.
El camí no és ni serà fàcil, per això el primer que hem après és a dir NO i a autodefensar-nos. Però que ningú pensi que ens arraconarem en la foscor, si unim moltes urpes feministes podrem esgarrinxar aquest sistema que ens oprimeix i així alliberar-nos. Practicant la dissidència sexual, no ens empassarem la llengua tal i com ens mana l’Església catòlica, tenim dret al propi cos i mai, ningú, de cap manera farà callar el nostre miol.

Gatamaula, obre ells ulls,treu les urpes, i vine a lluitar!