El model de ciutat en el que vivim, conegut com a ciutat Marca, s’està estenent per tots els barris. Darrerament, les veïnes de la Barceloneta han sortit al carrer per mostrar-se en contra d’un model de turisme que impregna el seu barri i que cada vegada va destrossant, una mica més, la identitat local i la vida veïnal de la Barceloneta.
L’indiscutible cas de gentrificació de la Barceloneta, és doncs, un dels casos més rellevants resultat de la massificació turística a la ciutat de Barcelona. Ara bé, quan un barri està tant explotat turísticament, l’ajuntament, juntament amb indústries hoteleres, ha de buscar altres barris on poder obrir nous establiments per acollir als turistes que vinguin a visitar la ciutat. Un d’aquests barris és Gràcia, el qual, des de ja fa uns anys, pertany ja a aquest model de ciutat marca. Gràcia, en els últims anys, ha vist com obrien una gran quantitat de hostels per acollir a tot aquell turisme jove i de borratxera. Un d’ells, el Generator Hostel, situat al carrer Còrsega entre Venus i Torrent de l’Olla, pot acollir fins a 21.840 turistes al mes, sent el més gran de la ciutat. No només són hostels els que acullen els turistes, sinó també una elevada quantitat de pisos turístics il·legals. Però evidentment, aquesta elevada proliferació de hostels i pisos il·legals, no es pot entendre com a un cas aïllat, ja que tots aquests turistes han de poder cobrir les seves necessitats més immediates. Per tant no només són albergs juvenils els que s’inauguren sense cap mena d’aturador, sinó bars adreçats en anglès pels turistes, franquicies i multinacionals, botigues de menjar per emportar, terrasses de bars, establiments de lloguers de bicicletes o de souvenirs… que van substituint, dia rere dia, al comerç de proximitat i a aquelles botigues del barri de tota la vida, mentre la vida a Gràcia va perdent la seva essència i s’encareix cada dia més.
Amb tots aquests canvis, el barri de Gràcia, responent a un canvi general que s’està efectuant a la ciutat de Barcelona, s’està convertint en un barri pels turistes o per aquells que el visiten, ja que és un barri que està de moda i no pas un barri per a la gent que hi viu. Les veïnes podem veure com botigues emblemàtiques desapareixen en substitució de multinacionals, o, com a resultat de totes aquestes terrasses de bars que inunden places o carrers, l’espai públic es va privatitzant, convertint-se en un espai on ja no hi tenim cabuda i no hi podem fer vida amb normalitat, mentre la identitat local del barri es va perdent juntament amb aquells carrers o places que anteriorment havien sigut nostres. No només són carrers o places sinó també tradicions. Aquest darrer cas és el de les conegudes festes de Gràcia, conegudes no només per les gracienques o pels barcelonins, sinó també pels turistes. Ens hi hem pogut trobar fa pocs dies, ja que les festes de Gràcia, que cada any se celebren del 15 al 21 d’agost, són anunciades en guies turístiques com a “festes de Barcelona” o com a “cita obligatòria”, i pels telenotícies o diaris, s’anuncien com a reclam pels turistes de la ciutat. D’aquesta manera a Gràcia cada cop trobem més a faltar el que eren les festes de Gràcia, ja que, amb les massives visites que rep el barri durant aquells dies és impossible poder-hi passejar amb normalitat. Moltes veïnes ens veiem obligades a marxar del barri durant aquelles dates, i d’altres patim un elevat control policial per controlar la massificació del barri que ells mateixos propicien. Totes aquestes conseqüències les podem veure dia rere dia aquelles veïnes que ens podem considerar privilegiades pel fet de continuar vivint al barri de Gràcia, ja que moltes d’altres ja s’han vist obligades a marxar a causa de moving immobiliari, per no poder pagar un preu de lloguer desorbitat, o per la mancança de tranquil·litat en un barri que abans s’havia caracteritzat per ser-ho.
Mentre el barri es va elititzant i va patint aquests canvis, també podem veure com altres espais del barri i pel barri, com serien el Banc Expropiat o el Casal Popular Tres Lliris -que ocupen antigues seus abandonades de Catalunya Caixa- es troben en perill de desallotjament. I és que l’ajuntament prefereix una ciutat Marca, només al gust i a la mida d’unes poques, que una ciutat amb espais autogestionats on les joves, i no tant joves, ens hi puguem relacionar com vulguem i ens sentim partícips d’activitats on la gestió no passi per les seves mans. També prefereix un barri atractiu pels turistes i per aquells qui el visiten, de manera que intenta treure’s de sobre tot allò que li molesta, com ara espais alliberats o també sense sostres. Seguint aquesta lògica el mobiliari urbà també pateix canvis: des de bancs de dues o tres places on hi podien dormir sense sostres, que són substituïts per bancs d’una plaça, fins al cas de l’amenaça d’enderrocar el porxo de plaça del Sol, on normalment hi dorm gent a la nit o hi passa la tarda. Totes aquestes mesures no són més que l’intent d’eliminar les classes populars en un barri elititzat i fet a la mida de classes benestants i turistes.
Volem un barri per a totes les que hi vivim. Un barri per les nenes i pels nens, perquè puguem jugar a pilota a parcs públics o a les places, sense restriccions per no molestar a les terrasses de bars; un barri per les joves i pels joves, on podem decidir el model d’oci que vulguem i que no respongui a un model capitalista i patriarcal, que passi per pagar un dineral per poder sortir amb els amics; un barri on els adults i la gent gran puguem descansar a l’hora que vulguem, sense haver-nos de queixar del soroll al carrer. Un barri per les gracienques i per tots aquells que hi vinguin a viure, que no respongui a un model de ciutat marca i que no estigui fet a mida d’aquells que venen a visitar la ciutat tant sols uns dies. Volem un barri dins d’una ciutat pels barcelonins i no d’una ciutat marca, on podem passejar tranquil·lament per Les Rambles, per la Vila Olímpica, per la Rambla del Raval o la del Poblenou.
LES NOSTRES VIDES NO CABEN A LA VOSTRA MARCA! NO A L’ELITITZACIÓ DELS BARRIS, BARCELONA NO ESTÀ EN VENDA!