El grup de música reivindicativa més novell de la Vila de Gràcia es diu TRUM, i els seus membres tenen entre 16 i 18 anys.
Alguns d’ells són militants d’ARRAN Gràcia, de l’Assemblea de Joves de Camp d’en Grassot i del SEPC de l’IES Secretari Coloma. Per tant, són joves compromesos que han triat aquesta eina per a expressar el seu pensament i descriure la realitat en la que viuen.
En aquesta càpsula, el Jaume i el Pau ens expliquen quin sentit té per ells utilitzar aquest mitjà d’expressió política, i perquè és important que existeixin aquest tipus de grups que difonguin un missatge compromès. TRUM seran el primer grup del concert del dia 21 de febrer a la plaça Virreina, el jovent que trepitja fort!
El Casal Popular Tres Lliris és el punt d’acció de l’assemblea d’ARRAN Gràcia. Des d’allà duem a terme la nostra activitat política, i gestionem l’espai juntament amb altres col•lectius juvenils i joves a títol individual. La Mariona, una d’elles, ens explica d’on neix el projecte i la feina que fem.
El Tres Lliris està a punt de fer un any, i és el primer espai que hem gestionat després del desallotjament del Casal Popular de Gràcia, al carrer Ros de Olano, okupat durant 11 anys i escenari de tota una generació de joves.
L’any 1996 un grup de joves va fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia per plantar cara als atacs del sistema capitalista i patriarcal des de la seva realitat local, la Vila de Gràcia. 19 anys més tard, ARRAN Gràcia volem reivindicar allò que érem i allò que som, el jovent en lluita de la Vila de Gràcia.
És per això que el dia 21 de febrer ho celebrarem amb totes vosaltres amb un sopar popular, un acte polític i un concert amb els grups de joves de música combativa de la Vila de sempre a la plaça Virreina. Reivindicant un cop més les places i els carrers com el nostre espai natural, allà on tot comença.
Som moltes les joves que participem o que han participat del moviment juvenil gracienc que bastim entre totes des de fa anys. Durant les setmanes que queden fins arribar al 21 de febrer, i mitjançant unes càpsules de vídeo, farem un petit recorregut per la història de la lluita juvenil a Gràcia.
Qui som, d’on venim i a on anem. Això és el que mostrarem amb aquestes càpsules, que ens conduiran a través del passat, el present i el futur de la lluita juvenil a la Vila de Gràcia. Des del naixement de l’Assemblea de Joves, que del no res va començar a assentar les bases sobre les que treballem avui en dia, fins a la creació d’ARRAN, passant per les apostes que mantenim i les que vam abandonar, tots els casals, les diferents lluites i okupacions!
Perquè ens sentim participes de tot el que passa a la nostra Vila, compromeses amb la nostra realitat, i orgulloses de tot el que hem compartit durant tants anys, amb totes aquelles que han format part d’aquest projecte i amb les que hem teixit xarxes en diferents espais de lluita.
Perquè allò que volem per la Vila de Gràcia és allò que volem pel nostre país, i seguirem lluitant per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes!
Avui confluïm en la desobediència. Més d’una desena de detingudes, militants i activistes llibertàries que dia a dia lluiten des dels barris, viles i pobles com tantes altres ho fem. Escorcolls i assetjaments a espais alliberats, ateneus i cases que també són les de totes.
Avui ens bull la sang a totes quan veiem la Kasa de la Muntanya assetjada i els barris en estat policial. Ells parlen d’operació antiterrorista, quan són ells els que tenen el monopoli de la por i la violència. I fins quan aguantarem? Diem prou i fem que la por canviï de bàndol!
No claudicarem davant la seva repressió, cap operació policial aturarà la lluita contra el capitalisme, el patriarcat i l’ordre establert. Avui som totes aquelles que construïm alternatives, lluitem als carrers i alliberem espais, i a les que ens bull la sang amb cada desallotjament i amb cada detenció. Avui totes som llibertàries, i totes ens tornarem a trobar als carrers, desobedients, per tot allò que és nostre!
LA SOLIDARITAT ÉS LA NOSTRA MILLOR ARMA
ATUREM EL MONOPOLI DE LA POR!
L’estat espanyol no permetrà mai la lliure expressió de la voluntat popular dels Països Catalans per a independitzar-nos d’ell. Ho ha demostrat abastament al llarg de la Història i ho demostra quan branda una constitució que nega expressament el dret de les catalanes i els catalans a la independència i que fins i tot impedeix explícitament qualsevol tipus de federació entre els diversos territoris dels Països Catalans. Caldrà tirar pel dret!
La independència no caldrà demanar-la ni negociar-la, sinó exercir-la. Caldrà que sigui un acte unilateral. Caldrà que siguem nosaltres, el pobre, i no les lleis i institucions espanyoles, qui validem un procés democràtic d’autodeterminació. Hem decidit ser lliures, i ho serem per la via dels fets.
Hi ha sectors de les classes dirigents que no han parat ni un sol dia de treballar per a buscar un nou pacte amb l’estat. Són els mateixos que ara ens diran que cal una llista unitària, no per a proclamar la independència, sinó per preparar el terreny per a fer un referèndum pactat amb l’estat. Són els que ens voldran embolicar amb una nova reforma constitucional a partir de l’any vinent. Cal parar-los els peus!
Aquest 9 de novembre hem de desbordar les urnes de vots per la independència. Ens cal aconseguir un escenari en què la força de la gent impedeixi que a partir del 10 de novembre CiU mercadegi amb aquests vots.
Ens cal la força de la gent per obrir processos constituents arreu dels Països Catalans. Ens caldrà la força de la desobediència per a començar a caminar sense fer cas de les lleis espanyoles!
ARRAN Gràcia ens hem sumat a la campanya DESOBEÏM, impulsada des de Independència per Canviar-ho Tot. L’objectiu d’aquesta iniciativa és estendre la idea que la independència ha de suposar un canvi social, econòmic i polític que asseguri la igualtat social i la democràcia real, i en faci protagonista a les classes populars.
La campanya ja s’ha començat a difondre per la Vila i les xarxes socials des de la passada diada de l’11 de setembre. La primera acció que proposem des d’aquesta campanya, és la de mobilitzar-nos en contra de la suspensió de la llei de consultes per part del Tribunal Constitucional, això és, la prohibició del referèndum d’autodeterminació al Principat de Catalunya. Fem una crida a totes les gracienques a concentrar-se a les 19h a la plaça de la Vila de Gràcia, el dia que el TC prohibeixi la consulta, per a decidir la resposta entre totes.
Cap tribunal, cap govern ni cap poder econòmic té legitimitat per a segrestar el dret d’autodeterminació del Poble Català! És el poble qui més ordena!
Per a col·laborar o per a més informació sobre la campanya, dirigiu-vos a La Barraqueta (c/ Tordera 28-30, pl. del Raspall, Vila de Gràcia) o bé a les següents xarxes socials i adreces electròniques:
El model de ciutat en el que vivim, conegut com a ciutat Marca, s’està estenent per tots els barris. Darrerament, les veïnes de la Barceloneta han sortit al carrer per mostrar-se en contra d’un model de turisme que impregna el seu barri i que cada vegada va destrossant, una mica més, la identitat local i la vida veïnal de la Barceloneta.
L’indiscutible cas de gentrificació de la Barceloneta, és doncs, un dels casos més rellevants resultat de la massificació turística a la ciutat de Barcelona. Ara bé, quan un barri està tant explotat turísticament, l’ajuntament, juntament amb indústries hoteleres, ha de buscar altres barris on poder obrir nous establiments per acollir als turistes que vinguin a visitar la ciutat. Un d’aquests barris és Gràcia, el qual, des de ja fa uns anys, pertany ja a aquest model de ciutat marca. Gràcia, en els últims anys, ha vist com obrien una gran quantitat de hostels per acollir a tot aquell turisme jove i de borratxera. Un d’ells, el Generator Hostel, situat al carrer Còrsega entre Venus i Torrent de l’Olla, pot acollir fins a 21.840 turistes al mes, sent el més gran de la ciutat. No només són hostels els que acullen els turistes, sinó també una elevada quantitat de pisos turístics il·legals. Però evidentment, aquesta elevada proliferació de hostels i pisos il·legals, no es pot entendre com a un cas aïllat, ja que tots aquests turistes han de poder cobrir les seves necessitats més immediates. Per tant no només són albergs juvenils els que s’inauguren sense cap mena d’aturador, sinó bars adreçats en anglès pels turistes, franquicies i multinacionals, botigues de menjar per emportar, terrasses de bars, establiments de lloguers de bicicletes o de souvenirs… que van substituint, dia rere dia, al comerç de proximitat i a aquelles botigues del barri de tota la vida, mentre la vida a Gràcia va perdent la seva essència i s’encareix cada dia més.
Amb tots aquests canvis, el barri de Gràcia, responent a un canvi general que s’està efectuant a la ciutat de Barcelona, s’està convertint en un barri pels turistes o per aquells que el visiten, ja que és un barri que està de moda i no pas un barri per a la gent que hi viu. Les veïnes podem veure com botigues emblemàtiques desapareixen en substitució de multinacionals, o, com a resultat de totes aquestes terrasses de bars que inunden places o carrers, l’espai públic es va privatitzant, convertint-se en un espai on ja no hi tenim cabuda i no hi podem fer vida amb normalitat, mentre la identitat local del barri es va perdent juntament amb aquells carrers o places que anteriorment havien sigut nostres. No només són carrers o places sinó també tradicions. Aquest darrer cas és el de les conegudes festes de Gràcia, conegudes no només per les gracienques o pels barcelonins, sinó també pels turistes. Ens hi hem pogut trobar fa pocs dies, ja que les festes de Gràcia, que cada any se celebren del 15 al 21 d’agost, són anunciades en guies turístiques com a “festes de Barcelona” o com a “cita obligatòria”, i pels telenotícies o diaris, s’anuncien com a reclam pels turistes de la ciutat. D’aquesta manera a Gràcia cada cop trobem més a faltar el que eren les festes de Gràcia, ja que, amb les massives visites que rep el barri durant aquells dies és impossible poder-hi passejar amb normalitat. Moltes veïnes ens veiem obligades a marxar del barri durant aquelles dates, i d’altres patim un elevat control policial per controlar la massificació del barri que ells mateixos propicien. Totes aquestes conseqüències les podem veure dia rere dia aquelles veïnes que ens podem considerar privilegiades pel fet de continuar vivint al barri de Gràcia, ja que moltes d’altres ja s’han vist obligades a marxar a causa de moving immobiliari, per no poder pagar un preu de lloguer desorbitat, o per la mancança de tranquil·litat en un barri que abans s’havia caracteritzat per ser-ho.
Mentre el barri es va elititzant i va patint aquests canvis, també podem veure com altres espais del barri i pel barri, com serien el Banc Expropiat o el Casal Popular Tres Lliris -que ocupen antigues seus abandonades de Catalunya Caixa- es troben en perill de desallotjament. I és que l’ajuntament prefereix una ciutat Marca, només al gust i a la mida d’unes poques, que una ciutat amb espais autogestionats on les joves, i no tant joves, ens hi puguem relacionar com vulguem i ens sentim partícips d’activitats on la gestió no passi per les seves mans. També prefereix un barri atractiu pels turistes i per aquells qui el visiten, de manera que intenta treure’s de sobre tot allò que li molesta, com ara espais alliberats o també sense sostres. Seguint aquesta lògica el mobiliari urbà també pateix canvis: des de bancs de dues o tres places on hi podien dormir sense sostres, que són substituïts per bancs d’una plaça, fins al cas de l’amenaça d’enderrocar el porxo de plaça del Sol, on normalment hi dorm gent a la nit o hi passa la tarda. Totes aquestes mesures no són més que l’intent d’eliminar les classes populars en un barri elititzat i fet a la mida de classes benestants i turistes.
Volem un barri per a totes les que hi vivim. Un barri per les nenes i pels nens, perquè puguem jugar a pilota a parcs públics o a les places, sense restriccions per no molestar a les terrasses de bars; un barri per les joves i pels joves, on podem decidir el model d’oci que vulguem i que no respongui a un model capitalista i patriarcal, que passi per pagar un dineral per poder sortir amb els amics; un barri on els adults i la gent gran puguem descansar a l’hora que vulguem, sense haver-nos de queixar del soroll al carrer. Un barri per les gracienques i per tots aquells que hi vinguin a viure, que no respongui a un model de ciutat marca i que no estigui fet a mida d’aquells que venen a visitar la ciutat tant sols uns dies. Volem un barri dins d’una ciutat pels barcelonins i no d’una ciutat marca, on podem passejar tranquil·lament per Les Rambles, per la Vila Olímpica, per la Rambla del Raval o la del Poblenou.
LES NOSTRES VIDES NO CABEN A LA VOSTRA MARCA! NO A L’ELITITZACIÓ DELS BARRIS, BARCELONA NO ESTÀ EN VENDA!
Aquest divendres fem cinema a la fresca, passarem el documental Oscuros Portales de Falconetti Peña. Tracta sobre la llei del civisme, la especulació immobiliària i la prostitució a Barcelona centrant-nos en el barri del Raval.
Abans del passi comptarem amb una de les protagonistes del documental i amb una altra treballadora sexual que ens explicaran la problemàtica en primera persona. Ens veiem a les 20:00 a la Plaça de la Revolució.
Un any més, ARRAN presentem el cartell del que és molt més que un festival: l’aplec del jovent independentista i combatiu dels Països Catalans! Durant tres dies es duran a terme activitats, xerrades, cultura popular, ens visitaran companyes de lluita dels nostres pobles germans, hi hauran concerts… A més a més, celebrarem el nostre segon aniversari! Fa dos anys que ens vam presentar al Rebrot del 2012 a Berga, fa dos anys que bastim moviment juvenil, ens organitzem i lluitem per la independència dels Països Catalans, el socialisme i el feminisme!
Encara no teniu els vostres abonaments? A Gràcia podeu trobar-los a la Barraqueta, a la plaça del Raspall! Us hi esperem!
Durant la festa major de l’any passat, un amic i company, en Pol, va ser detingut pels Mossos d’Esquadra la nit del 20 d’agost prop de la plaça del Raspall mentre marxava cap a casa, i la policia escombrava la plaça amb un cordó policial. Com que havia comunicat als seus amics que marxava uns dies fora, la seva absència va passar desapercebuda i es va estar detingut dos dies a comissaria. Ara, un cop celebrat el judici, en Pol ha estat condemnat a un any de presó i 540€ de multa per un delicte d’atemptat a l’autoritat, del qual no hi ha cap testimoni que corrobori la versió dels Mossos d’Esquadra.
En Pol és un jove molt vinculat amb el teixit associatiu gracienc. Membre de l’Esplai Matinada-Pòrtics, ha participat de la Plataforma d’Entitats Juvenils i ara de l’Ateneu La Barraqueta de Gràcia. Forma part de la Comissió de Festes Populars de la plaça del Raspall, i per tant, és organitzador de la Festa Major de Gràcia. Considerem que la condemna que s’ha aplicat a en Pol és absolutament desproporcionada, com ho va ser la seva detenció, i com ho és la presència d’agents dels Mossos d’Esquadra durant la festa major de la Vila. A més a més, en Pol haurà de indemnitzar amb 90€ cadascun dels tres Mossos d’Esquadra que el denuncien, com si no fos prou haver passat pel mal tràngol.
Ara que s’acosta la Festa Major, volem recordar que no estem disposades a tornar a patir i a aguantar la presència de policia de paisà entre nosaltres, ni les actuacions desproporcionades dels Mossos d’Esquadra. Segons l’Ajuntament, la seva presència es fa necessària per culpa de la massificació de la Festa Major i del gran volum de gent que passa per Gràcia durant aquells dies. Volem recordar a l’Ajuntament que aquest model de festes respon a la “marca Barcelona” que tant s’esforcen en publicitar. Aquest conflicte també ens fa pensar que l’Ajuntament no té cap tipus de control sobre la policia que es passeja lliurement pels carrers de la nostra Vila, ja que en el moment de la detenció no en va tenir cap tipus de constància ni es va informar dels fets als organitzadors de la festa.
No volem policia a les nostres festes ni a les nostres places. Volem un model de Festa Major popular, participatiu i autogestionat, que no respongui a interessos privats derivats del turisme ni condicioni la festa als estrangers que ens visiten.
Exigim que l’Ajuntament es posicioni en aquest nou atac cap a aquelles que treballem per una Festa Major per a les veïnes. Exigim també que s’aturi el control policial els dies de Festa Major. I per sobre de tot, exigim l’absolució de tots els càrrecs que se li imputen al nostre company i amic Pol.
PER UNES FESTES MAJORS POPULARS
POLICIA FORA DEL BARRI
POL ABSOLUCIÓ!
ARRAN Gràcia, La Barraqueta de Gràcia, CUP Gràcia, Endavant Gràcia, Eskapulats, SEPC Secundària Gràcia-Sarrià-St Gervasi.
Avui confluïm en la desobediència. Més d’una desena de detingudes, militants i activistes llibertàries que dia a dia lluiten des dels barris, viles i pobles com tantes altres ho fem. Escorcolls i assetjaments a espais alliberats, ateneus i cases que també són les de totes.
ARRAN Gràcia 