QUAN LA LLIBERTAT ÉS A LES NOSTRES MANS

ANNEX 3 -cartell assemblea- MPG

En els darrers anys als Països Catalans hem viscut manifestacions multitudinàries i vagues històriques en defensa dels drets nacionals i socials. Hem encarat amb coratge els reptes que se’ns han presentat i hem fet front als culpables de la crisi, aquells que s’enriqueixen a costa del treball de la gran majoria de la població.

Els veïns i les veïnes dels barris de Gràcia hem participat massivament d’aquestes mobilitzacions i hem començat a construir les alternatives necessàries al nostre voltant. Podem trobar-ne exemples arreu: la creixent flama feminista que inunda els carrers i les llars fent front a les agressions masclistes i assenyalant la violència quotidiana contra les dones; la defensa de la vida digna amb la reivindicació del dret a l’habitatge, la sanitat, les pensions, la sobirania energètica i alimentària, l’educació pública, de qualitat i en la nostra llengua; la lluita per recuperar els nostres barris denunciant una indústria turística que engoleix les necessitats del veïnat i sotmet places i carrers a les lògiques del gran capital; l’exigència de la independència recordant que volem viure la plena sobirania; i la creació de casals i ateneus, punts de trobada que, lluny del control i la mirada atenta de la institució, han esdevingut origen i refugi per a moltes d’aquestes lluites.

I de lluita en lluita hem pogut constatar que arreu del territori s’està estenent una consciència política que veu la ruptura com l’única forma possible d’assolir la llibertat. Una consciència capaç d’entendre que cap dels nostres objectius, l’alliberament social, nacional i de gènere són possibles si plantegem la batalla com una simple reforma de l’Estat existent. Perquè no volem una segona transició, necessitem ruptura!

Amb tot, sent conscients que el camí de la ruptura és difícil però imprescindible, i amb l’aprenentatge que ens ha permès cadascuna d’aquestes lluites, diversos col·lectius, organitzacions, veïns i veïnes hem decidit fer un pas més en el camí cap a la llibertat. Per això volem anunciar que estem treballant en la creació del Moviment Popular de Gràcia (MPG), una nova eina al servei de les classes populars dels barris de Gràcia que ens ha de permetre:

  • a) Trobar-nos i coordinar-nos per compartir i donar impuls a les lluites que cadascun dels col·lectius i persones desenvolupem en els nostres espais. «La lluita és de totes, compartim-la!»
  • b) Construir la unitat popular des de la base, des dels carrers i amb el treball quotidià. Volem anar més enllà de la institucions i vertebrar el veritable poder popular de les persones i moviments. «Tot el poder per al poble!»
  • c) Enfortir i articular el conjunt de lluites que defensen els drets socials enfront les urpes del capitalisme i el patriarcat. I fer de la defensa d’aquests drets l’espai des d’on avançar cap a models d’organització social en els que cadascú doni segons les seves possibilitats i cadascú rebi segons les seves necessitats. «Construïm la vida digna!»

Així doncs, impulsem la creació d’una eina que permeti fer dels barris de Gràcia un lloc on la vida valgui la pena, on els veïns i les veïnes tinguem el poder a les nostres mans. Un lloc des del qual avançar en la construcció dels Països Catalans i teixir una societat lliure de qualsevol explotació.

Octubre de 2015

COMUNICAT | 19 anys de lluita juvenil a Gràcia!

1374882_982241638467394_8324898678464133561_n

L’any 1996 un grup de joves va fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia per plantar cara als atacs del sistema capitalista i patriarcal des de la seva realitat local, la Vila de Gràcia. 19 anys més tard, ARRAN Gràcia volem reivindicar allò que érem i allò que som, el jovent en lluita de la Vila de Gràcia.

És per això que el dia 21 de febrer ho celebrarem amb totes vosaltres amb un sopar popular, un acte polític i un concert amb els grups de joves de música combativa de la Vila de sempre a la plaça Virreina. Reivindicant un cop més les places i els carrers com el nostre espai natural, allà on tot comença.

Som moltes les joves que participem o que han participat del moviment juvenil gracienc que bastim entre totes des de fa anys. Durant les setmanes que queden fins arribar al 21 de febrer, i mitjançant unes càpsules de vídeo, farem un petit recorregut per la història de la lluita juvenil a Gràcia.

Qui som, d’on venim i a on anem. Això és el que mostrarem amb aquestes càpsules, que ens conduiran a través del passat, el present i el futur de la lluita juvenil a la Vila de Gràcia. Des del naixement de l’Assemblea de Joves, que del no res va començar a assentar les bases sobre les que treballem avui en dia, fins a la creació d’ARRAN, passant per les apostes que mantenim i les que vam abandonar, tots els casals, les diferents lluites i okupacions!

Perquè ens sentim participes de tot el que passa a la nostra Vila, compromeses amb la nostra realitat, i orgulloses de tot el que hem compartit durant tants anys, amb totes aquelles que han format part d’aquest projecte i amb les que hem teixit xarxes en diferents espais de lluita.

Perquè allò que volem per la Vila de Gràcia és allò que volem pel nostre país, i seguirem lluitant per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes!

[COMUNICAT] ELS NOSTRES BARRIS NO ESTAN EN VENDA

El model de ciutat en el que vivim, conegut com a ciutat Marca, s’està estenent per tots els barris. Darrerament, les  veïnes de la Barceloneta han sortit al carrer per mostrar-se en contra d’un model de turisme que impregna el seu barri i que cada vegada va destrossant, una mica més, la identitat local i la vida veïnal de la Barceloneta.

L’indiscutible cas de gentrificació de la Barceloneta, és doncs, un dels casos més rellevants resultat de la massificació turística a la ciutat de Barcelona. Ara bé, quan un barri està tant explotat turísticament, l’ajuntament, juntament amb indústries hoteleres, ha de buscar altres barris on poder obrir nous establiments per acollir als turistes que vinguin a visitar la ciutat. Un d’aquests barris és Gràcia, el qual, des de ja fa uns anys, pertany ja a aquest model de ciutat marca. Gràcia, en els últims anys, ha vist com obrien una gran quantitat de hostels per acollir a tot aquell turisme jove i de borratxera. Un d’ells, el Generator Hostel, situat al carrer Còrsega entre Venus i Torrent de l’Olla, pot acollir fins a 21.840 turistes al mes, sent el més gran de la ciutat. No només són hostels els que acullen els turistes, sinó també una elevada quantitat de pisos turístics il·legals. Però evidentment, aquesta elevada proliferació de hostels i pisos il·legals, no es pot entendre com a un cas aïllat, ja que tots aquests turistes han de poder cobrir les seves necessitats més immediates. Per tant no només són albergs juvenils els que s’inauguren sense cap mena d’aturador, sinó bars adreçats en anglès pels turistes, franquicies i multinacionals, botigues de menjar per emportar, terrasses de bars, establiments de lloguers de bicicletes o de souvenirs… que van substituint, dia rere dia, al comerç de proximitat i a aquelles botigues del barri de tota la vida, mentre la vida a Gràcia va perdent la seva essència i s’encareix cada dia més.

Amb tots aquests canvis, el barri de Gràcia, responent a un canvi general que s’està efectuant a la ciutat de Barcelona, s’està convertint en un barri pels turistes o per aquells que el visiten, ja que és un barri que està de moda i no pas un barri per a la gent que hi viu. Les veïnes podem veure com botigues emblemàtiques desapareixen en substitució de multinacionals, o, com a resultat de totes aquestes terrasses de bars que inunden places o carrers, l’espai públic es va privatitzant, convertint-se en un espai on ja no hi tenim cabuda i no hi podem fer vida amb normalitat, mentre la identitat local del barri es va perdent juntament amb aquells carrers o places que anteriorment havien sigut nostres. No només són carrers o places sinó també tradicions. Aquest darrer cas és el de les conegudes festes de Gràcia, conegudes no només per les gracienques o pels barcelonins, sinó també pels turistes. Ens hi hem pogut trobar fa pocs dies, ja que les festes de Gràcia, que cada any se celebren del 15 al 21 d’agost, són anunciades en guies turístiques com a “festes de Barcelona” o com a “cita obligatòria”, i pels telenotícies o diaris, s’anuncien com a reclam pels turistes de la ciutat. D’aquesta manera a Gràcia cada cop trobem més a faltar el que eren les festes de Gràcia, ja que, amb les massives visites que rep el barri durant aquells dies és impossible poder-hi passejar amb normalitat. Moltes veïnes ens veiem obligades a marxar del barri durant aquelles dates, i d’altres patim un elevat control policial per controlar la massificació del barri que ells mateixos propicien. Totes aquestes conseqüències les podem veure dia rere dia aquelles veïnes que ens podem considerar privilegiades pel fet de continuar vivint al barri de Gràcia, ja que moltes d’altres ja s’han vist obligades a marxar a causa de moving immobiliari, per no poder pagar un preu de lloguer desorbitat, o per la mancança de tranquil·litat en un barri que abans s’havia caracteritzat per ser-ho.

Mentre el barri es va elititzant i va patint aquests canvis, també podem veure com altres espais del barri i pel barri, com serien el Banc Expropiat o el Casal Popular Tres Lliris -que ocupen antigues seus abandonades de Catalunya Caixa- es troben en perill de desallotjament. I és que l’ajuntament prefereix una ciutat Marca, només al gust i a la mida d’unes poques, que una ciutat amb espais autogestionats on les joves, i no tant joves, ens hi puguem relacionar com vulguem i ens sentim partícips d’activitats on la gestió no passi per les seves mans. També prefereix un barri atractiu pels turistes i per aquells qui el visiten, de manera que intenta treure’s de sobre tot allò que li molesta, com ara espais alliberats o també sense sostres. Seguint aquesta lògica el mobiliari urbà també pateix canvis: des de bancs de dues o tres places on hi podien dormir sense sostres, que són substituïts per bancs d’una plaça, fins al cas de l’amenaça d’enderrocar el porxo de plaça del Sol, on normalment hi dorm gent a la nit o hi passa la tarda. Totes aquestes mesures no són més que l’intent d’eliminar les classes populars en un barri elititzat i fet a la mida de classes benestants i turistes.

Volem un barri per a totes les que hi vivim. Un barri per les nenes i pels nens, perquè puguem jugar a pilota a parcs públics o a les places, sense restriccions per no molestar a les terrasses de bars; un barri per les joves i pels joves, on podem decidir el model d’oci que vulguem i que no respongui a un model capitalista i patriarcal, que passi per pagar un dineral per poder sortir amb els amics; un barri on els adults i la gent gran puguem descansar a l’hora que vulguem, sense haver-nos de queixar del soroll al carrer. Un barri per les gracienques i per tots aquells que hi vinguin a viure, que no respongui a un model de ciutat marca i que no estigui fet a mida d’aquells que venen a visitar la ciutat tant sols uns dies. Volem un barri dins d’una ciutat pels barcelonins i no d’una ciutat marca, on podem passejar tranquil·lament per Les Rambles, per la Vila Olímpica, per la Rambla del Raval o la del Poblenou.

 

LES NOSTRES VIDES NO CABEN A LA VOSTRA MARCA! NO A L’ELITITZACIÓ DELS BARRIS, BARCELONA NO ESTÀ EN VENDA!

[CRÒNICA] CASSOLADA: CAN VIES RESISTEIX EN CADA ESPAI ALLIBERAT!

Després de tres dies d’autodefensa del CSA Can Vies i tot i la repressió, les detencions aleatòries i una militarització injustificable dels carrers de Sants, el barri de Gràcia va sortir al carrer per fer, de forma solidària i a la mateixa hora que es feia a Sants,  una cassolada de protesta a Plaça de la Vila.

A les 20h del vespre van començar a repicar les olles, tasses i clauers i a sonar els xiulets demanant la fi de l’enderroc de Can Vies, la dimissió del regidor de Sants Jordi Martí i l’alcalde Xavier Tries, l’alliberament sense càrrecs de les detingudes, – amb menció especial pel nostre company Carles, detingut aleatòriament com totes les altres i que actualment està encara retingut, EL VOLEM LLIURE JA, – la retirada immediata dels cossos repressius que estan militaritzant els barris de Barcelona i la paralització de tots els processos de desnonament i de desallotjament de la resta de CSO en perill.

Imatge d'enllaç permanent incrustada

La cassolada va començar un recorregut circular pel barri pujant per Gran de Gràcia fins al c/ Astúries per arribar a Virreina des d’on es va iniciar un recorregut que va creuar les principals places de la Vila. Al llarg del recorregut el suport de les veïnes va ser constant, tant des de balcons amb cassoles com a peu de carrer amb aplaudiments i punys alçats. Després d’una hora de recorregut pels carrers de la Vila la marxa amb més d’un centenar de persones, va tornar a davant del districte.

Allà algunes veïnes van penjar la pancarta al balcó de la seu i van procedir a llegir el manifest en suport de Can Vies i també en suport als tres espais alliberats i en perill de desallotjament de la Vila; el Banc Expropiat, l’Armadillo i el Casal Popular Tres Lliris. Un cop acabada la lectura del manifest, es va retornar al districte (Govern de CiU com a Sants i Barcelona) allò que sembra per a nosaltres, brossa.

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Aquests tres espais forment part del teixit associatiu i autogestionari de la Vila, responen a les mancances i deficiències del sistema amb activitats diverses i complementàries entre si, resolen moltes necessitats de les veïnes construint alternatives al model de marca Barcelona que se’ns imposen arreu. Entenem que per a aquests tres espais, el context és molt similar al viscut a Sants i la lògica que se segueix per intentar acabar amb ells és la mateixa: “Tot el que no sigui engolit i tutelat pel sistema; i atempti contra els privilegis de les classes dominants, no té cabuda en aquesta ciutat ni en aquest barri.” La lluita per sobreviure, construir un model de ciutat diferent a l’actual i evitar el procés de gentrificació/elitització del barri (amb el nou Pla d’Usos a punt d’aprovar-se) ja s’està donant i les veïnes haurem de fer un pas endavant per seguir sent considerades les protagonistes de la nostra Vila.

Així aprofitem per recordar que resteu atentes a les convocatòries que s’aniran succeïnt aquests dies i que us hi sumeu!

CAN VIES RESISTEIX EN CADA ESPAI ALLIBERAT!

L’ARMADILLO, EL BANC EXPROPIAT I EL CASAL POPULAR TRES LLIRIS SÓN I SERAN DEL BARRI!

LLIBERTAT SENSE CÀRRECS PER TOTES LES EMPRESONADES! CARLES LLIBERTAT!

[CRÒNICA] VII TROBADA JOVE DE GRÀCIA

Des de l’assemblea d’ARRAN Gràcia i com a membres de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia volem celebrar un any més l’èxit de la 7a Trobada Jove i agrair a totes les que vau participar a les activitats i al llarg del dia. El que suposa una trobada jove com aquesta, amb l’ocupació d’un espai públic que ens és retallat i vetat constantment ja és suficient, però veient l’èxit d’afluència i participació creiem que si estem (com deia el lema ) disposats a deixar petjada, cap procés d’elitització/gentrificació o remodelació d’espai públic pensat en el turisme o l’enriquiment especulatiu ens podrà fer fora. Deixa petjada!

A continuació us deixem amb la crònica de la jornada:

Un any més la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia hem sortit als carrers i places de la Vila per reivindicar-ne el seu us comú, més indispensable que mai ara que s’apropa el nou Pla d’Usos de Gràcia. Vam sortir i trencar amb les nostres habituals rutines de dissabte, amb la clara intenció de fer visible el que fa que Gràcia sigui especial. Les qui hi vivim i hi volem seguir visquent, les qui hi creem xarxa, nosaltres, les joves. I ho vam fer per engrescar a totes les joves del barri a deixar-hi petjada, ja que veient l’evolució de la nostra Vila es fa indispensable fer-ho abans no sigui massa tard.

Enguany els ja clàssics tornejos de bàsquet, futbol i voleibol s’han realitzat a l’Escola Pau Casals amb gran afluència d’equips i participants. Felicitem a totes les qui hi van participar al llarg de les més dues hores que van durar i es que com més temps passa més afluència té aquesta activitat matinal.

A la una del migdia i gràcies a les companyes que van estar muntant la infraestructura de Plaça Virreina on aquest any tenien lloc el gruix d’activitats, es va poder gaudir d’un vermut a l’ombra dels arbres mentre l’afluència de gent que s’apropava a preguntar  anava en augment i es preparava la panxa pel dinar. Un cartell recordava qui som les autèntiques protagonistes del barri, les veïnes malgrat al districte se n’oblidin sovint. Amb el vermut es va començar a preparar també una paella de verdures en un dinar popular  que van poder gaudir vora de 40 persones i del que no va quedar-ne res.

Després de dinar es van iniciar les activitats infantils organitzades per franges d’edat i amb les nenes, nens, i joves dels diferents caus i esplais de la plataforma barrejats. Les activitats, que van escampar-se arreu de la Vila, no van oblidar el mural per a fotografiar-se que es va instal·lar a plaça Virreina i que infinitat de nenes i  nens (i algunes monitores) van aprofitar per utilitzar i en el cas de les més atrevides a decorar.

Foto: Plataforma d'Entitats Juvenils Gracia

Amb la fi de les activitats infantils i la música de les proves de so dels grups que tocarien el concert i amb una pancarta de fons que davant la venda de la Vila a interessos aliens als veïns cridava a la defensar Gràcia,  es va anar omplint la plaça fins que arribades les nou del vespre, el grup de súpers de l’Esplai Espurna “Skraks” va oferir el sopar a base d’entrepans i patates fregides que moltes presents van poder gaudir.

A les deu de la nit i amb una Plaça Virreina que no parava d’emplenar-se, “Trum antifeixistes” un grup de música de joves del barri va començar a animar la festa fent moure a tots els presents  amb el seu repertori de cançons pròpies i versions de clàssics de la música alternativa. Després de gairebé una hora de concert, va pujar a l’escenari el grup de música “Sybarites” que amb el seu “petardeig” jamaicà i la seva posada en escena van acabar d’arrodonir una Trobada Jove que va concloure amb un final de concert  amenitzat per la música que punxaven dues PD companyes de la plataforma.

Des de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia volem agrair la implicació de tots els col·lectius i la participació de totes aquelles persones que dia a dia i en jornades com les d’aquest dissabte aposten per deixar també la seva petjada a Gràcia.

FOGUERONS A PLAÇA DEL RASPALL!

Com cada any la Plaça del Raspall acull els Foguerons, enguany centrats en l’estat de l’educació que ha focalitzat la lluita a les illes els darrers mesos. En aquest sentit, l’Ateneu Independista La Barraqueta de Gràcia hem organitzat conjuntament amb l’Armadillo i Som Països Catalans un seguit d’actes els dies 23 i 25 de gener.

Dijous 23 de gener

18.30 hores a la Violeta (C/ St, Joaquim 12):
“Perspectives de l’educació avui a les Illes Balears i Pitiüses” amb IÑAKI AICART (portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes)
Pica-pica a càrrec de l’Armadillo)

Dissabte 25 de gener

20 hores Plaça de la Vila
Cercavila de colles de cultura popular (Cop a Cop)

21.30 Plaça Raspall
Sopar de Torrada (coca de trempó, carn i vi; 4,5 euros)

Concert i ball de bot amb:
22.30h: EXILIATS
00.15h: AL-MAYURQA

cartell goh 14

– Més informació a: http://www.labarraqueta.cat/foguerons-a-la-placa-del-raspall-2014/#sthash.6zKDBSbI.dpuf