COMUNICAT | 19 anys de lluita juvenil a Gràcia!

1374882_982241638467394_8324898678464133561_n

L’any 1996 un grup de joves va fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia per plantar cara als atacs del sistema capitalista i patriarcal des de la seva realitat local, la Vila de Gràcia. 19 anys més tard, ARRAN Gràcia volem reivindicar allò que érem i allò que som, el jovent en lluita de la Vila de Gràcia.

És per això que el dia 21 de febrer ho celebrarem amb totes vosaltres amb un sopar popular, un acte polític i un concert amb els grups de joves de música combativa de la Vila de sempre a la plaça Virreina. Reivindicant un cop més les places i els carrers com el nostre espai natural, allà on tot comença.

Som moltes les joves que participem o que han participat del moviment juvenil gracienc que bastim entre totes des de fa anys. Durant les setmanes que queden fins arribar al 21 de febrer, i mitjançant unes càpsules de vídeo, farem un petit recorregut per la història de la lluita juvenil a Gràcia.

Qui som, d’on venim i a on anem. Això és el que mostrarem amb aquestes càpsules, que ens conduiran a través del passat, el present i el futur de la lluita juvenil a la Vila de Gràcia. Des del naixement de l’Assemblea de Joves, que del no res va començar a assentar les bases sobre les que treballem avui en dia, fins a la creació d’ARRAN, passant per les apostes que mantenim i les que vam abandonar, tots els casals, les diferents lluites i okupacions!

Perquè ens sentim participes de tot el que passa a la nostra Vila, compromeses amb la nostra realitat, i orgulloses de tot el que hem compartit durant tants anys, amb totes aquelles que han format part d’aquest projecte i amb les que hem teixit xarxes en diferents espais de lluita.

Perquè allò que volem per la Vila de Gràcia és allò que volem pel nostre país, i seguirem lluitant per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes!

Anuncis

Comunicat davant l’assassinat d’una dona a mans de la seua parella a Gràcia

El passat 26 de febrer una dona de 77 anys va ser assassinada a Gràcia a mans de la seva parella.

Aquesta mort, que suposa el primer assassinat per violència de gènere de 2014 a Gràcia, el quart a Catalunya, és un clar exemple que les estructures del patriarcat continuen ben presents en les nostres vides, i que ens afecten de la manera més ferotge a través de la violència de gènere.

La violència de gènere suposa agressions, maltractes  i assassinats, tota una lacra que continua sent la primera causa de mort entre dones de 15 i 44 arreu del món. Però més enllà d’aquestes agressions físiques, que no són més que la punta de l’iceberg, la violència de gènere també suposa agressions psíquiques com el xantatge emocional o menyspreus a què ens sotmet la nostra parella buscant submissió i dependència. També els cànons de bellesa que se’ns imposa a homes i dones, l’assignació de rols a partir del nostre sexe, les restriccions al propi cos, la discriminació laboral que patim les dones i tot el seguit de polítiques que, amb el context de crisi econòmica com excusa, pretenen recloure les dones a casa perquè ens dediquem a les tasques reproductives.

Cal tindre ben present també el model sexo-afectiu imperant que ens empeny a establir relacions coercitives. Ens referim al mite de l’amor romàntic per a tota la vida, al de la mitja taronja, al del príncep blau… mites que mai no arriben i que frustren les nostres falses expectatives envers l’amor i les relacions de parella. També la gelosia com a eina de control de la parella i autolimitació personal, la passivitat i submissió amb què s’educa a les dones i el paper actiu i controlador amb què s’educa als homes. En definitiva, es tracta de relacions de poder, desigualtat i dependència que deriven en la creença que som posseïdors de la persona a qui estimem. Aquest model sexo-afectiu imperant suposa, per tant, violència de gènere dins de les relacions afectives i deriva, com un dels exemples més dramàtics, en l’assassinat de desenes de dones cada any a mans de la seua parella.

Des de les diferents organitzacions i col·lectius de Gràcia, condemnem una vegada més tot tipus de violència de gènere i també l’invisibilització de totes estes violències i l’encobriment per part dels mitjans de comunicació d’estes agressions que parlen de víctima quan se refereixen a l’assassí masclista o parlen de relacions casuals i no condemnen i assenyalen els culpables reals d’esta problemàtica. La violència es responsabilitat de qui l’exerceix , no de qui la pateix.

El silenci ens fa còmplices i la ignorància responsables. Per això, seguirem condemnant el sistema patriarcal i totes les violències que comporta i seguirem lluitant per la total destrucció d’estos. Continuarem actives i desobedients, creient amb el propi empoderament, en la pròpia construcció de la sexualitat i en la nostra absoluta llibertat.

Trenquem el silenci, cap agressió sense resposta.

Ni a Gràcia, ni enlloc!

Imatge

Parir és un dret, no una imposició!

Image

La reforma prevista pel ministre Gallardón i el Partit Popular, es llança enmig d’un moment socioeconòmic en el qual les classes populars i les dones en particular veiem com la nostra situació empitjora dia a dia, i segurament intenta passar desapercebuda enmig de tantes altres mesures de maltractament a les classes populars, però significa, tant simbòlicament com a la pràctica, una agressió flagrant i de les més agudes que s’estan duent a terme, alhora que representa un salt enrere de 30 anys pel que fa a les petites victòries que, en matèria d’avortament, s’havien assolit després de lluites històriques del feminisme

El desmantellament progressiu de l’anomenada “societat del benestar”, les retallades en els drets bàsics com són la sanitat o l’educació, i les retallades en drets socials i laborals, fan encara més precàries les nostres vides; i les dones ens veiem doblement afectades i maltractades per aquesta  situació: perquè els sectors més retallats i maltractats estan altament feminitzats (la major part de treballadores són dones); perquè les tasques assistencials i de cura que, tot i que en baixa mesura, assumia l’estat, estan tornant a recaure en les dones i això propicia  l’anomenat retorn a la llar; perquè cada cop més hem d’assumir el treball assalariat i alhora les tasques de la llar, en unes dobles jornades laborals cada dia més dures; perquè som les que patim més la temporalitat laboral, els contractes escombraria i les que estem en el centre de l’economia submergida, i un llarg etcètera.

Enmig d’aquesta situació, tornar la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) a una situació legal en pitjors condicions que en les que es trobava el 1985 en la llei de supòsits, propiciarà la reproducció obligada; la qual, en un moment socioeconòmic de crisi i retallades com el que acabem de descriure, tindrà un cost molt elevat per a les dones, tant emocionalment (dependència de terceres persones en una conjuntura en què mantenir fills i filles es fa més difícil que mai), com materialment (dificultat de conciliació amb la vida laboral, intensificació de la ja esmentada doble jornada laboral…).

Des de la dreta catòlica més rància ens acusen d’assassinat i pretenen penalitzar-nos per voler tenir la llibertat d’exercir un dret que ha de ser nostre, mentre en cap moment es plantegen la tortura constant que és per la majoria de la població viure, per no dir sobreviure. Així, es fomenta que les dones posem la nostra vida en perill quan decidim exercir el dret al propi cos, i en aquest sentit es perpetra de nou un greuge de classe: les dones amb menys recursos econòmics ho tindrem molt més difícil, per no dir impossible per avortar en condicions (quan les intervencions siguin clandestines o si han de recaure a mans privades) i haurem de posar en perill la nostra salut sotmetent-nos a intervencions voluntàries de l’embaràs (IVE) en condicions precàries.

A més, moral i llei aniran de bracet per crear un estigma social, criminalitzant l’avortament per haver-se de fer d’amagat, fent que l’exercici del dret al propi cos esdevingui un acte criminal als ulls de la societat.

Els nostres cossos, desitjos i maternitats ens seran usurpats mentre som testimonis de la seva fal·làcia: mentre legislen sobre la propietat privada inalienable, fan dels nostres cossos una extensió  de la propietat de l’Estat; som lliures per poder decidir fer-nos un augment de pit o retocar-nos el nas, però no ho som per poder decidir si volem ser mares o no. Torna a estar clar que el dret al propi cos continua sent un dret que només l’Estat el pot exercir.

Com de costum, doncs, el capitalisme, dreta catòlica i patriarcat, fan el pacte que els és natural i colpegen fort les dones, el nostre dret a decidir, els nostres cossos, els nostres desitjos, les nostres sexualitats; contra les dones i sobretot contra les que som treballadores; però, com ja hem dit, portarem aquesta reivindicació al centre de la nostra agenda política; amb totes les nostres armes, amb la desobediència feminista; als carrers i on faci falta. Pel Dret a l’avortament lliure i gratuït!

Ni malaltes ni obedients, sexualitats dissidents! LES JOVES ENS ALLIBEREM! Manifest 28J, alliberament LGTBI

Un tren de rodalies travessa mig país amb una destinació final: una discoteca d’ambient. Un homòfob insulta un company classe. Milers de lavabos des d’on moltes hem donat les nostres primeres passes per desenvolupar la nostra sexualitat. Petons d’amagat amb aquella noia que sempre t’havia agradat. Un bisbe lesbòfobic que fa declaracions als mitjans de comunicació.
I així podríem continuar descrivint centenars d’imatges que formen part de la nostra quotidianitat. La quotidianitat de moltes joves lesbianes, gais i transsexuals que dia a dia vivim sotmeses a una estructura que mai hem decidit. Aquesta estructura té noms i cognoms: s’anomena patriarcat i s’anomena capitalisme. I és ben cert que conviure-hi mai no ha estat fàcil per ningú. Però aquesta  convivència esdevé encara molt més difícil per a totes les joves lesbianes, gais, transsexuals i, en definitiva, per a totes aquelles que no encaixen en la norma de les relacions prefabricades i els comportaments binaris.
És amb l’actitud de no encaixar, la de no assimilar-nos i la de no engabiar-nos en la norma de la repressió sexual, el patriarcat i el capitalisme que, des d’ARRAN, encarem novament el 28 de juny. Un nou dia de lluita per l’alliberament LGT.
El 28 de junt és un dia de rebel·lió. Un dia en què recuperem el vell combat de les companyes que fa 44 anys protagonitzaren els disturbis de Stonewall. Una jornada per reafirmar-nos en la idea que si el patriarcat, l’heteronormativitat i el capitalisme ens fan la vida impossible, nosaltres els la farem a ells.
Però és també un nou dia de construcció per l’alliberament de les nostres sexualitats. Unes sexualitats lliures que no hagin de marxar dels pobles per tancar-se a les gàbies del capitalisme rosa. Sexualitats visibles i revolucionàries a tot arreu: En festes, bars, universitats i centres de treball. Però també als instituts, escoles i caus. Sexualitats que no invisibilitzin les dones i lesbianes. Que construeixin imaginaris lliures. Sexualitats segures contra les retallades a la sanitat. En definitiva, unes sexualitats capaces de ser un motor per a la transformació i la revolució. Per l’emancipació del nostre poble, la nostra classe, i les nostres vides.
Ni malaltes ni obedients, sexualitats dissidents!
MANIFESTACIÓ DISSABTE 29 DE JUNY A LES 18:30h A PLAÇA UNIVERSITAT!
LES JOVES ENS ALLIBEREM!

CLOENDA CICLE DE CINEMA A LA FRESCA CONTRA L’HETEROPATRIARCAT!

Com totes sabeu, durant aquest mes de juny, ARRAN Gràcia hem estat organitzant un cicle de cinema a la fresca cada divendres a la plaça Revolució. Les pel·lícules i documentals que s’hi van mostrar tenien relació amb les sexualitats no normatives, els cossos, les identitats de gènre, i en definitiva, amb l’heteropatriarcat que ens determina com hem de viure les nostres vides sexuals i afectives.

Aquestes problemàtiques no són un fet aïllat d’unes quantes, sinó que condicionen tots i cadascun dels aspectes de les nostres vides, i per això, des d’ARRAN Gràcia, hem volgut contribuir a la seva difusió. Divendres passat varem concloure el cicle de cinema a la fresca celebrant-ne l’èxit, i per acabar, varem llegir el manifest que hem redactat com a ARRAN en el marc de la diada per a l’alliberament lèsbic, gai i trans del 28 de juny, campanya en la qual estava inscrit el cicle de cinema.
Per acabar, us convoquem a totes a la manifestació per a l’alliberament sexual i de gènere el dissabte 29 de juny a les 18:30h a la plaça Universitat!


ARRAN Gràcia organitzem el cicle de cinema a la fresca contra l’heteropatriarcat amb passis de documentals cada divendres d’aquest mes de juny, emmarcats en la prèvia a la diada del 28 de juny, per l’alliberament LGTBI, sexual i de gènere. Ho fem amb la voluntat de situar al centre del debat els discursos en torn les identitats de gènere, els cossos i les sexualitats no normatives, tot ajudant a la seva difusió i coneixement.

NI MALALTES NI OBEDIENTS, SEXUALITATS DISSIDENTS!
28 DE JUNY, DIA INTERNACIONAL D’ALLIBERAMENT GAI, LÈSBIC, TRANS I INTERSEX!