El mur gris de Torrent del’Olla amb ros de Olano ens recorda avui que fa dos anys, pels volts del migdia – coincidint amb aquesta publicació -, el cos de mossos d’esquadra i el districte de Gràcia de la mà de la cap de districte Maite Fandos desallotjaven el Casal Popular de Gràcia.
Durant 12 anys va ser un punt de lluita i trobada ininterruput al centre de la Vila, com a Assemblea de Joves de Gràcia l’havíem obert feia i ja com a Arran Gràcia el gestionavem quan el van tancar i pintar de Gris. I és com a assemblea d’Arran Gràcia i com a joves de la Vila que volem transmetre el nostre més profund rebuig, fàstic i odi de classe cap als executors materials i polítics del desallotjament.
Va ser i segueix sent una actuació repressiva contra les joves organitzades de la Vila, contra les joves que dia a dia des de l’espai lluitaven pel Feminisme el Socialisme i la Independència dels Països Catalans, fins hi tot quan érem els únics en fer-ho. I contra totes aquelles que durant anys hi van passar, van construir el projecte i van enfortir-lo fent-lo molt més gran que les l’espai que van tapiar.
Als mossos d’esquadra i la Brigada Mòbil executors del desallotjament els diem que, malgrat les reiterades agressions que vam aguantar i aguantem i la constant repressió política a la que ens tenen sotmeses, nosaltres cada dia som més i som més fortes, que la solidaritat i el suport mutu ens donen eines per seguir la lluita contra qui una vegada i una altre s’aixeca en defensa dels interessos del capital i del poder polític que l’ampara. Nosaltres sabem molt bé a quin costat de la barricada ens toca estar, i és amb la classe treballadora que heu decidit abandonar, la que combat i combatrà els desnonaments, les agressions, les retallades en drets socials i la falta de drets laborals; la impunitat judicial dels rics i la presó preventiva pels pobres. No sou més que el braç armat del capitalisme, l’exercit privat de la burgesia pagada això si amb diners públics, – com totes les despeses del capital -. De vosaltres només esperem una cosa, la completa i absoluta dissolució. No us volem ni a la vila ni enlloc.
A la Maite Fandos i CiU, us coneixem i sabem que voleu. El model de ciutat contra el que lluitàvem també a l’antic Casal Popular de Gràcia està ara més qüestionat que mai i la vostra repressió i intents d’invisibilització no han servit per a res. Gràcia la nostra Vila, la que heu intentat vendre al turisme de masses segueix en guerra.
Tenim clar que amb un districte que negocia un pla d’usos mentre aprova llicències d’hotels per darrera no és un interlocutor vàlid i us fem saber que a cada racó on vulgueu vendre, especular i mercantilitzar l’espai de les veïnes, s’alçarà una resistència, i com amb Can Vies i el Banc Expropiat demostrarà que les vostres polítiques només responen a interessos financers i a una ferma voluntat de destrossar el territori i el sentit de comunitat, per fer més fàcil el procés de gentrificació que porteu per bandera.
El desallotjament del Casal popular de Gràcia va demostrar la voluntat d’intentar trencar els moviments socials i l’organització popular que s’enfronta i contraposa al vostre model de ciutat dormitori, als qui contraposem el vostre model de ciutat aparador amb el nostre, el de les veïnes i veïns que creen col·lectivament el seu entorn.
La cantonada de Torrent de l’Olla amb Ros de Olano segueix tant grisa com la volíeu, tot i així no sabeu com us pot haver sortit tant malament. Hem tornat més fortes, hem alliberat més espais, hem paralitzat la construcció d’hotels i hem creat plataformes de veïnes que ara expliquen a totes quina és la realitat del vostre projecte de Vila. No us deixarem passar.
Dos anys després des i havent construït el projecte del Casal Popular Tres Lliris amb moltes altres joves de la Vila us diem a uns i altres, que no ens feu por, que l’aliança per endurir la repressió no ens frenarà i que seguirem alliberant espais des d’on lluitar i crear poder popular.
Seguirem, per damunt de tots els vostres intents de fer-nos caure, construint uns Països Catalans lliures, Feministes i Socialistes.
La lluita continua, ens veiem als carrers de la Vila.
Arran Gràcia.
ARRAN Gràcia 