20 Anys de lluita juvenil a Gràcia

Qui dia passa any empeny i ja en van 20, des de que el desembre de 1996, un grup de joves de la vila van fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG). Han passat anys i persones des d’aleshores, i totes i cada una hem contribuït amb el nostre granet de sorra a construir el que és avui l’Assemblea de Joves de Gràcia; com una cursa de relleus, ens hem anat transmetent el testimoni de la flama de la resistència, encesa el 1714 i que continuarà transmetent-se fins el dia de la nostra victòria.

Aquesta commemoració no tindria sentit si no donéssim les gràcies als centenars de militants que al llarg d’aquest temps han tirat endavant el projecte. Tots sabem la dificultat que comporta mantenir un projecte ininterrompudament durant tant de temps, però malgrat tots els intents dels de sempre per evitar-ho, Arran Gràcia, antiga Assemblea de Joves de Gràcia, segueix ben viva sense haver renunciat ni a una coma dels seus objectius fundacionals, ara ja fa 20 anys. I és que si l’assemblea s’ha caracteritzat per alguna cosa, és per mantenir-se ferma i unida davant les majors adversitats. Ens han detingut companys, ens han desallotjat casals, ens han criminalitzat, estigmatitzat i arraconat, però mai, mai hem cedit ni cedirem un pam en el nostre pols contra el sistema capitalista i patriarcal, ni hem abandonat cap dels principis que ens han format i ens fan dia rere dia, coherents, socialistes i feministes.

Tal i com dèiem ja fa 15 anys, aquests 20 només suposen una fita més d’un llarg camí, del llarg camí de la construcció del feminisme i el socialisme a la nostra Vila de Gràcia, i als Països Catalans. Poc en queda de la històrica vila obrera i treballadora. La Gràcia popular ha sigut malvenuda als inversors internacionals especuladors, que de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, troben rendibilitat per les seves inversions especulatives en ofertes turístiques fonamentades en l’esperit combatiu i de carrer que generacions de gracienques han construït i lluitat dia rere dia. En aquesta nova Gràcia de moda dins la Barcelona del capital on les reivindicacions juvenils i veïnals són ignorades completament per les administracions, mani qui mani al capdavant del consistori. Des d’Arran Gràcia però, tenim clar des de ja fa anys que aquest procés no és casual, que té uns culpables i que les nostres vides, places i carrers, ni són territoris de conquesta ni estan en venda.

Durant aquests 20 anys també ha canviat, i força, la nostra realitat nacional. El 1996, l’Esquerra independentista estava en un dels moments més complicats de la seva història a causa de les divisions internes i una forta repressió. D’ençà, l’EI ha madurat, i s’ha convertit en un moviment polític sòlid amb uns objectius clars de futur, capaç de posar contra les cordes el règim del 78 i el fals independentisme moderat que ha esdevingut hegemònic aquests últims anys a la CAC. L’AJG, com a assemblea membre de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), també hem aportat el nostre esforç i energia en tirar endavant aquest projecte nacional. CAJEI, tampoc es va escapar del foc de la història, i fa gairebé 5 anys, va culminar un procés de confluència amb l’organització juvenil Maulets, esdevenint Arran: la nostra assemblea va ser un agent actiu en aquest difícil procés de debat, apostant per la unitat contra el capitalisme i el sistema patriarcal, per bastir una terra lliure de tot tipus d’explotació.

Portem 20 anys a l’esquena, una història de lluita i compromís i n’estem orgulloses. Orgulloses de vosaltres, de cada un dels qui en algun moment heu format part d’aquest projecte, dels qui hi heu col·laborat o compartiu lluites diàries amb nosaltres; som hereves de les obreres que vau bastir aquesta Vila ja fa més de dos segles, de les bruixes que no vau poder cremar, i de totes les persones que en algun moment, han donat la seva vida per acabar amb el capitalisme mundial; de les companyes que ja no hi sou, de les que esteu empresonades o represaliades. Perquè estem orgulloses de ser joves feministes, independentistes i socialistes!

Si el present és lluita, el futur és nostre! Fins la rendició incondicional del capitalisme i el patriarcat.

Visca la terra!

Foc20_web

Anuncis

QUAN LA LLIBERTAT ÉS A LES NOSTRES MANS

ANNEX 3 -cartell assemblea- MPG

En els darrers anys als Països Catalans hem viscut manifestacions multitudinàries i vagues històriques en defensa dels drets nacionals i socials. Hem encarat amb coratge els reptes que se’ns han presentat i hem fet front als culpables de la crisi, aquells que s’enriqueixen a costa del treball de la gran majoria de la població.

Els veïns i les veïnes dels barris de Gràcia hem participat massivament d’aquestes mobilitzacions i hem començat a construir les alternatives necessàries al nostre voltant. Podem trobar-ne exemples arreu: la creixent flama feminista que inunda els carrers i les llars fent front a les agressions masclistes i assenyalant la violència quotidiana contra les dones; la defensa de la vida digna amb la reivindicació del dret a l’habitatge, la sanitat, les pensions, la sobirania energètica i alimentària, l’educació pública, de qualitat i en la nostra llengua; la lluita per recuperar els nostres barris denunciant una indústria turística que engoleix les necessitats del veïnat i sotmet places i carrers a les lògiques del gran capital; l’exigència de la independència recordant que volem viure la plena sobirania; i la creació de casals i ateneus, punts de trobada que, lluny del control i la mirada atenta de la institució, han esdevingut origen i refugi per a moltes d’aquestes lluites.

I de lluita en lluita hem pogut constatar que arreu del territori s’està estenent una consciència política que veu la ruptura com l’única forma possible d’assolir la llibertat. Una consciència capaç d’entendre que cap dels nostres objectius, l’alliberament social, nacional i de gènere són possibles si plantegem la batalla com una simple reforma de l’Estat existent. Perquè no volem una segona transició, necessitem ruptura!

Amb tot, sent conscients que el camí de la ruptura és difícil però imprescindible, i amb l’aprenentatge que ens ha permès cadascuna d’aquestes lluites, diversos col·lectius, organitzacions, veïns i veïnes hem decidit fer un pas més en el camí cap a la llibertat. Per això volem anunciar que estem treballant en la creació del Moviment Popular de Gràcia (MPG), una nova eina al servei de les classes populars dels barris de Gràcia que ens ha de permetre:

  • a) Trobar-nos i coordinar-nos per compartir i donar impuls a les lluites que cadascun dels col·lectius i persones desenvolupem en els nostres espais. «La lluita és de totes, compartim-la!»
  • b) Construir la unitat popular des de la base, des dels carrers i amb el treball quotidià. Volem anar més enllà de la institucions i vertebrar el veritable poder popular de les persones i moviments. «Tot el poder per al poble!»
  • c) Enfortir i articular el conjunt de lluites que defensen els drets socials enfront les urpes del capitalisme i el patriarcat. I fer de la defensa d’aquests drets l’espai des d’on avançar cap a models d’organització social en els que cadascú doni segons les seves possibilitats i cadascú rebi segons les seves necessitats. «Construïm la vida digna!»

Així doncs, impulsem la creació d’una eina que permeti fer dels barris de Gràcia un lloc on la vida valgui la pena, on els veïns i les veïnes tinguem el poder a les nostres mans. Un lloc des del qual avançar en la construcció dels Països Catalans i teixir una societat lliure de qualsevol explotació.

Octubre de 2015

FOGUERONS A PLAÇA DEL RASPALL!

Com cada any la Plaça del Raspall acull els Foguerons, enguany centrats en l’estat de l’educació que ha focalitzat la lluita a les illes els darrers mesos. En aquest sentit, l’Ateneu Independista La Barraqueta de Gràcia hem organitzat conjuntament amb l’Armadillo i Som Països Catalans un seguit d’actes els dies 23 i 25 de gener.

Dijous 23 de gener

18.30 hores a la Violeta (C/ St, Joaquim 12):
“Perspectives de l’educació avui a les Illes Balears i Pitiüses” amb IÑAKI AICART (portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes)
Pica-pica a càrrec de l’Armadillo)

Dissabte 25 de gener

20 hores Plaça de la Vila
Cercavila de colles de cultura popular (Cop a Cop)

21.30 Plaça Raspall
Sopar de Torrada (coca de trempó, carn i vi; 4,5 euros)

Concert i ball de bot amb:
22.30h: EXILIATS
00.15h: AL-MAYURQA

cartell goh 14

– Més informació a: http://www.labarraqueta.cat/foguerons-a-la-placa-del-raspall-2014/#sthash.6zKDBSbI.dpuf

Que la terra et sigui lleu, Uri


El passat dimecres dia 10 de juliol ens va deixar Uri Caballero, conegut dins l’escena músical de Barcelona per ser membre d’Els Surfing Sirles. Tot i això, des d’ARRAN Gràcia ens referim a ell com a company del barri de Vallcarca, vinculat a la lluita antifeixista, als moviments socials i al moviment okupa.
Ens volem dirigir a familiars i amics per donar el més profund pèsam per una pèrdua que també és nostra.
Que la terra et sigui lleu, company.

Construïm l’independència perquè tot canviï des de Viles, Barris, Ciutats i Pobles. Entre totes, tot!
Vine a dir-hi la teva: Assemblea oberta del Dijous 20 de Juny, a les 20:00h al Casal de Joves la Fontana.

Independència per canviar-ho tot

La triple crisi -territorial, econòmica i democràtica- que viuen els Països Catalans ha suposat l’obertura de nous escenaris que acullen i intenten donar resposta a les expectatives de canvi de bona part de la població.

Els processos socials i polítics per a fer front a aquesta triple crisi en els diversos territoris dels Països Catalans s’han desenvolupat de forma diversa, però observem amb preocupació l’hegemonia de la qual frueixen algunes de les velles receptes i alguns dels vells gestors a l’hora de pivotar aquests processos.

L’anhel de buscar un encaix amb l’estat que permeti respectar els nostres drets nacionals alhora que es mantenen inqüestionables els principis emanats del postfranquisme, s’ha demostrat una opció totalment inoperant.

D’altra banda, la proposta independentista està essent copada per la ideologia i pràctica generada en tres dècades d’autonomisme. D’una banda, això suposa un fre per a fer de la independència una eina d’emancipació social. Alhora, tenim seriosos i raonats dubtes que els actuals dirigents polítics del Principat vulguin portar el mandat democràtic de convocar un referèndum fins a les darreres conseqüències. Crear un escenari per a un nou pacte amb l’estat seria el frau democràtic més gran dels darrers 30 anys.

Ara i aquí, l’única sortida possible per al nostre poble que respecti els seus drets nacionals, socials i civils és la construcció democràtica d’una República independent que asseguri l’accés del poble al poder polític i econòmic.

El nou futur que volem començar a construir ha de ser un full en blanc on la nostra gent pugui escriure-hi sense condicionants les bases que han de regir el nostre comú. Ens neguem a que el nostre futur comenci amb un full que ha estat escrit des de les receptes del passat i per qui ha estat gestor d’aquest passat que ens ha dut a aquest present de crisi.

És per tot això que creiem que cal posar al centre del debat polític els següents aspectes:

● El poble ha de ser el centre actiu del nostre procés d’emancipació. No pot ser un subjecte passiu l’única missió del qual és ser consultat, sinó que ha de ser protagonista, per damunt de cotilles institucionals, de la construcció de la nova República.

● Cal treballar des d’una visió nacional, que tingui en compte el conjunt dels Països Catalans. Cal activar dinàmiques de coordinació i convergència de propostes, lluites i institucions alternatives.

● El procés d’emancipació no pot estar encotillat pels límits legals i territorials d’una legalitat sorgida del pacte amb el franquisme. Cal desbordar a través de la desobediència els marcs legals actuals i substituir-los per la legitimitat de nous marcs veritablement democràtics. I per a fer això cal primer denunciar sense eufemismes la manca de democràcia de les actuals estructures de dominació estatals.

● Activem la defensa del català com a llengua comuna i de cohesió social arreu dels Països Catalans, i fem-ho des d’una òptica nacional. El català és un patrimoni i un dret de tota la ciutadania dels Països Catalans, i l’eina que garanteix la cohesió del nostre poble.

● Fem de la sobirania econòmica un objectiu irrenunciable entrellaçat amb la sobirania política. Sense dotar el poble de la capacitat efectiva de decidir plenament sobre tots els aspectes econòmics, no podem parlar de veritable autodeterminació. Sense posar l’economia al servei de la població no podem parlar de veritable democràcia.

● Fem del nostre procés emancipador una eina per a trencar de forma radical amb la despossessió continuada de les classes populars per part de les elits econòmiques.

● Posem ja des d’ara les bases per a estructures socials i públiques al servei de la població. Bastim un programa per la igualtat de gènere, territorial, de serveis públics, i convertim-lo en un full de ruta per a la futura República dels Països Catalans.

● Internacionalitzem la causa del nostre poble amb els nostres iguals. Cerquem complicitats i teixim llaços solidaris amb els pobles germans del sud d’Europa. Fem de la solidaritat la nostra millor arma.

Per tots aquests motius, iniciem un procés de debat i difusió públiques de les nostres propostes, i convoquem aquelles persones que comparteixen aquests punts de vista a una manifestació el proper mes de juliol als carrers de Barcelona.

Xerrada informativa: Per què hem de fer vaga el 29M?

Dimarts 27 de març, l’esquerra independentista de Gràcia ha organitzat una xerrada informativa per explicar els motius pels quals crida a la vaga general del dia 29

Xerrada informativa: Per què hem de fer vaga el 29 de març?

Amb:

  • Elena Idoate (Economista i membre del seminari Taifa)
  • Àlex Tisminetzky (Advocat laboralista membre del Col·lectiu Ronda)
  • Joan S. Colomer (militant d’Endavant)

19h. a l’Ateneu La Barraqueta (c. Tordera 34)

Organitzen: Endavant (OSAN) de Gràcia, CUP de Gràcia, Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) i Coordinadora Obrera Sindical (COS)

Extret de: graciaviva.wordpress.com

Manifest unitari Dia de la dona treballadora 2012

Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d’igualtat. És d’esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l’espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l’atur i l’augment de l’economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l’augment de les morts a mans d’homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d’Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l’acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l’educació i la sanitat aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País Valencià també formen part d’aquesta ofensiva neoliberal contra els nostres drets. L’àmbit públic i, especialment, la sanitat i l’educació són àmbits molt feminitzats i -dins d’aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s’hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l’any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de la criança dels fills, s’aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l’inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l’avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.

La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l’educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L’única sortida que ens queda és l’autodefensa, l’autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n’hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n’hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials. Organitzem-nos i lluitem!

No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Esquerra Independentista