[COMUNICAT] Dos anys del desallotjament

El mur gris de Torrent del’Olla amb ros de Olano ens recorda avui que fa dos anys, pels volts del migdia – coincidint amb aquesta publicació -, el cos de mossos d’esquadra i el districte de Gràcia de la mà de la cap de districte Maite Fandos desallotjaven el Casal Popular de Gràcia.308567_10200502092327729_1060315166_n

Durant 12 anys va ser un punt de lluita i trobada ininterruput al centre de la Vila, com a Assemblea de Joves de Gràcia l’havíem obert feia i ja com a Arran Gràcia el gestionavem quan el van tancar i pintar de Gris. I és com a assemblea d’Arran Gràcia i com a joves de la Vila que volem transmetre el nostre més profund rebuig, fàstic i odi de classe cap als executors materials i polítics del desallotjament.

Va ser i segueix sent una actuació repressiva contra les joves organitzades de la Vila, contra les joves que dia a dia des de l’espai lluitaven pel Feminisme el Socialisme i la Independència dels Països Catalans, fins hi tot quan érem els únics en fer-ho. I contra totes aquelles que durant anys hi van passar, van construir el projecte i van enfortir-lo fent-lo molt més gran que les l’espai que van tapiar.

Als mossos d’esquadra i la Brigada Mòbil executors del desallotjament els diem que, malgrat les reiterades agressions que vam aguantar i aguantem i la constant repressió política a la que ens tenen sotmeses, nosaltres cada dia som més i som més fortes, que la solidaritat i el suport mutu ens donen eines per seguir la lluita contra qui una vegada i una altre s’aixeca en defensa dels interessos del capital i del poder polític que l’ampara. Nosaltres sabem molt bé a quin costat de la barricada ens toca estar, i és amb la classe treballadora que heu decidit abandonar, la que combat i combatrà els desnonaments, les agressions, les retallades en drets socials i la falta de drets laborals; la impunitat judicial dels rics i la presó preventiva pels pobres. No sou més que el braç armat del capitalisme, l’exercit privat de la burgesia pagada això si amb diners públics, – com totes les despeses del capital -. De vosaltres només esperem una cosa, la completa i absoluta dissolució. No us volem ni a la vila ni enlloc.

A la Maite Fandos i CiU, us coneixem i sabem que voleu. El model de ciutat contra el que lluitàvem també a l’antic Casal Popular de Gràcia està ara més qüestionat que mai i la vostra repressió i intents d’invisibilització no han servit per a res. Gràcia la nostra Vila, la que heu intentat vendre al turisme de masses segueix en guerra.
Tenim clar que amb un districte que negocia un pla d’usos mentre aprova llicències d’hotels per darrera no és un interlocutor vàlid i us fem saber que a cada racó on vulgueu vendre, especular i mercantilitzar l’espai de les veïnes, s’alçarà una resistència, i com amb Can Vies i el Banc Expropiat demostrarà que les vostres polítiques només responen a interessos financers i a una ferma voluntat de destrossar el territori i el sentit de comunitat, per fer més fàcil el procés de gentrificació que porteu per bandera.
El desallotjament del Casal popular de Gràcia va demostrar la voluntat d’intentar trencar els moviments socials i l’organització popular que s’enfronta i contraposa al vostre model de ciutat dormitori, als qui contraposem el vostre model de ciutat aparador amb el nostre, el de les veïnes i veïns que creen col·lectivament el seu entorn.

252434_10200508379804912_938156522_nLa cantonada de Torrent de l’Olla amb Ros de Olano segueix tant grisa com la volíeu, tot i així no sabeu com us pot haver sortit tant malament. Hem tornat més fortes, hem alliberat més espais, hem paralitzat la construcció d’hotels i hem creat plataformes de veïnes que ara expliquen a totes quina és la realitat del vostre projecte de Vila. No us deixarem passar.

Dos anys després des i havent construït el projecte del Casal Popular Tres Lliris amb moltes altres joves de la Vila us diem a uns i altres, que no ens feu por, que l’aliança per endurir la repressió no ens frenarà i que seguirem alliberant espais des d’on lluitar i crear poder popular.

Seguirem, per damunt de tots els vostres intents de fer-nos caure, construint uns Països Catalans lliures, Feministes i Socialistes.

La lluita continua, ens veiem als carrers de la Vila.

Arran Gràcia.

[MANIFEST] El vostre control, la nostra misèria

Arran de la polèmica encetada amb la retransmissió del documental Ciutat Morta el passat 17 de gener pel canal 33, tant les actuacions com la credibilitat del conjunt de la Guàrdia Urbana de Barcelona han estat posades sota la mirada i l’opinió pública. GUBxarxesÉs per això que des d’Arran volem fer palès en la necessitat de treure a la llum no únicament els múltiples casos de maltractaments i tortures que han estat denunciats els darrers mesos a la ciutat de Barcelona (els tres de gràcia, el mateix Yuri Sarran – 4F, etc.) sinó especialment la relació d’aquests fets, que no entenem de manera aïllada i casual, sinó que corresponen a una clara evidència: la Guàrdia Urbana i sobretot la Unitat Policia Administrativa de Seguretat (UPAS) han actuat i actuen abusant del seu poder i els seus mitjans, sota la direcció i la tutela dels governants d’aquesta ciutat, amb total impunitat. Més enllà de la vulneració dels nostres drets com a ciutadanes, del menyspreu i el maltractament de manera indiscriminada, l’excés de privilegis… el pitjor de tot és la impassibilitat i la normalització amb la qual el sistema ha viscut i viu al respecte, i quasi sempre orquestrant de fons dites actuacions. Per aquestes raons creiem necessari i oportú desplegar una campanya de denúncia i descrèdit cap al cos policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense oblidar els agents polítics que han sigut i segueixen sent còmplices i no menys culpables de la corrupció administrativa i política del cos de seguretat de la Guàrdia Urbana.

El vostre control, la nostra misèria!

Guàrdia Urbana torturadors!

Arran Barcelona.

[CONVOCATÒRIA] GRÀCIA NO ESTÀ EN VENDA! 28F

10835107_383062115209777_8495727999474185482_o

Rere l’aparença de singularitat i modernitat que impera a la ciutat de Barcelona des de fa anys, s’amaga tot un entramat de relacions entre les institucions públiques – amb l’Ajuntament al capdavant – i el capital financer global. Grans empreses amb grans consells d’accionistes al capdavant estan comprant, com si d’un producte qualsevol es tractés, les nostres places i carrers per tal de fer-hi negoci i poder revaloritzar el capital invertit de nou especulant, ara que la vivenda ja no resulta tant rendible.

Els nostres espais construïts en comú i les nostres relacions que teixim al carrer estan sent venudes per l’ajuntament com a reclam turístic i nosaltres, veient-nos desposseïdes de tot allò que ens permetia entendre’ns com a Vila i incapaces de pagar els preus abusius del nou destí turístic de primera, ens veiem obligades a marxar o a quedar-nos assumint un futur ben negre: explotació laboral, preus de consum elevats i la dura perspectiva de viure en unes places i carrers a les que se’ls hi ha extirpat la vida, convertides en una simple atracció on impera el consumisme.

Ara són 6 hotels. Però ha sigut un Pla d’Usos que es pretenia aprovar sense cap tipus de participació popular, on no es regulen la majoria d’activitats turístiques. Són les ordenances del civisme, que només recauen sobre les barcelonines i que ens diuen com ens hem de comportar per tal d’oferir bona imatge. És la privatització del Park Güell, és la remodelació del Passeig de Gràcia, és la destrucció de Vallcarca, és la cessió davant qualsevol demanda de grans empreses de l’Ajuntament, és l’incompliment de qualsevol compromís adquirit per part dels nostres polítics, és la flexibilitat de les ordenances d’urbanisme davant d’un cert volum de capital. És lliuremercat on l’Ajuntament no és més que una eina facilitadora dels interessos de les grans corporacions.

Aquest 28F, les joves sortirem al carrer per reclamar que no volem més hotels. Per reclamar que aquest turisme no aporta riquesa ni aporta treball, que només ens assegura un futur encara més precari.

Ni les nostres vides ni els nostres carrers estan en venda.

GRÀCIA NO ESTÀ EN VENDA!

MANIFESTACIÓ 28F 18h als Jardinets de Gràcia!

[19 ANYS] Càpsula #5 ALERTA

ALERTA

Fa uns quants anys que quatre xavals de la Sedeta s’ajuntaven per crear un grup de música, que amb els anys creixeria com a projecte musical a la vegada que ells també s’involucraven a la lluita juvenil del barri. El resultat final es va dir ALERTA, i després d’una pausa als escenaris, el dia 21 tornaran a ser amb nosaltres a la plaça Virreina per celebrar els 19 anys de lluita juvenil a Gràcia de la qual segueixen formant part.

En aquesta càpsula, la Roser ens explica quin sentit té per a elles utilitzar aquest mitjà d’expressió política, i perquè és important que existeixin aquest tipus de grups que difonguin un missatge compromès. En aquest sentit, ALERTA aprofitarà per presentar sobre els escenaris una cançó inèdita: SEGUEM ARRAN!

19 ANYS DE LLUITA JUVENIL A GRÀCIA!

Qui som, d’on venim i a on anem. Això és el que mostrarem amb aquestes càpsules, que ens conduiran a través del passat, el present i el futur de la lluita juvenil a la Vila de Gràcia. Des del naixement de l’Assemblea de Joves, que del no res va començar a assentar les bases sobre les que treballem avui en dia, fins a la creació d’ARRAN, passant per les apostes que mantenim i les que vam abandonar, tots els casals, les diferents lluites i okupacions!

[19 ANYS] Càpsula #4 PEJG

La Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia ha estat el projecte juvenil per excel•lència de la Vila de Gràcia. El jovent es va organitzar al voltant de la lluita pel Casal de Joves de Fontana, i van saber articular un moviment fort i cohesionat que ha arribat fins avui en dia. La Clara i la Wara, dues antigues membres de la PEJG de generacions diferents ens expliquen el revulsiu que va suposar per al jovent de Gràcia.

El passat mes de novembre, la PEJG va prendre la difícil decisió de renunciar al Casal de Joves de Fontana, un espai que ens cremava i que l’Ajuntament no ens deixava gestionar. Actualment, les entitats de la PEJG estan redefinint el projecte i traçant nous objectius. ARRAN Gràcia hi participem amb la mateixa il•lusió que el primer dia, i amb ganes de seguir articulant eines de coordinació útils per als col•lectius juvenils.

19 ANYS DE LLUITA JUVENIL A GRÀCIA!

Qui som, d’on venim i a on anem. Això és el que mostrarem amb aquestes càpsules, que ens conduiran a través del passat, el present i el futur de la lluita juvenil a la Vila de Gràcia. Des del naixement de l’Assemblea de Joves, que del no res va començar a assentar les bases sobre les que treballem avui en dia, fins a la creació d’ARRAN, passant per les apostes que mantenim i les que vam abandonar, tots els casals, les diferents lluites i okupacions!

[19 ANYS] CÀPSULA #3 | Fundació de l’Assemblea de Joves de Gràcia

L’Assemblea de Joves de Gràcia ha estat una escola de militància política per a moltes joves que han participat del projecte. No obstant això, 19 anys són molts i el context ha anat canviant. El Patxu, ex-militant fundador de l’Assemblea de Joves de Gràcia, ens explica en aquesta càpsula en quin context van decidir ajuntar-se, les primeres apostes polítiques i la situació de l’Esquerra Independentista de l’època.

19 ANYS DE LLUITA JUVENIL A GRÀCIA!

Qui som, d’on venim i a on anem. Això és el que mostrarem amb aquestes càpsules, que ens conduiran a través del passat, el present i el futur de la lluita juvenil a la Vila de Gràcia. Des del naixement de l’Assemblea de Joves, que del no res va començar a assentar les bases sobre les que treballem avui en dia, fins a la creació d’ARRAN, passant per les apostes que mantenim i les que vam abandonar, tots els casals, les diferents lluites i okupacions!

Instruïm-nos, commovem-nos, organitzem-nos.

#1anyarrelant | 1er aniversari del Casal Popular Tres Lliris!

cloendajornadesAquest cap de setmana també serà mogudet a la Vila de Gràcia! El CP Tres Lliris celebra un any d’existència, i hem organitzat una jornada de celebració durant tot el dia a la plaça Joanic. Debats, activitats, tallers, cursa de carros, cercatasques, concerts… de tot!

Abans de començar amb les activitats, tindrà lloc la cloenda de les jornades “Quin Barri volem?” organitzades des de l’Assemblea de la Vila de Gràcia a la mateixa plaça. Aquesta cloenda està enfocada a debatre sobre el model de barri i el problema de l’elitització i la turistificació.

Us hi esperem!

cartell jornada

[19 ANYS] Càpsula #2 TRUM

El grup de música reivindicativa més novell de la Vila de Gràcia es diu TRUM, i els seus membres tenen entre 16 i 18 anys.
Alguns d’ells són militants d’ARRAN Gràcia, de l’Assemblea de Joves de Camp d’en Grassot i del SEPC de l’IES Secretari Coloma. Per tant, són joves compromesos que han triat aquesta eina per a expressar el seu pensament i descriure la realitat en la que viuen.

En aquesta càpsula, el Jaume i el Pau ens expliquen quin sentit té per ells utilitzar aquest mitjà d’expressió política, i perquè és important que existeixin aquest tipus de grups que difonguin un missatge compromès. TRUM seran el primer grup del concert del dia 21 de febrer a la plaça Virreina, el jovent que trepitja fort!

[19 anys] Càpsula #1: El Casal Popular Tres Lliris

El Casal Popular Tres Lliris és el punt d’acció de l’assemblea d’ARRAN Gràcia. Des d’allà duem a terme la nostra activitat política, i gestionem l’espai juntament amb altres col•lectius juvenils i joves a títol individual. La Mariona, una d’elles, ens explica d’on neix el projecte i la feina que fem.

El Tres Lliris està a punt de fer un any, i és el primer espai que hem gestionat després del desallotjament del Casal Popular de Gràcia, al carrer Ros de Olano, okupat durant 11 anys i escenari de tota una generació de joves.

COMUNICAT | Aturem el monopoli de la por!

KMAvui confluïm en la desobediència. Més d’una desena de detingudes, militants i activistes llibertàries que dia a dia lluiten des dels barris, viles i pobles com tantes altres ho fem. Escorcolls i assetjaments a espais alliberats, ateneus i cases que també són les de totes.

Avui ens bull la sang a totes quan veiem la Kasa de la Muntanya assetjada i els barris en estat policial. Ells parlen d’operació antiterrorista, quan són ells els que tenen el monopoli de la por i la violència. I fins quan aguantarem? Diem prou i fem que la por canviï de bàndol!

No claudicarem davant la seva repressió, cap operació policial aturarà la lluita contra el capitalisme, el patriarcat i l’ordre establert. Avui som totes aquelles que construïm alternatives, lluitem als carrers i alliberem espais, i a les que ens bull la sang amb cada desallotjament i amb cada detenció. Avui totes som llibertàries, i totes ens tornarem a trobar als carrers, desobedients, per tot allò que és nostre!

LA SOLIDARITAT ÉS LA NOSTRA MILLOR ARMA
ATUREM EL MONOPOLI DE LA POR!