20 Anys de lluita juvenil a Gràcia

Qui dia passa any empeny i ja en van 20, des de que el desembre de 1996, un grup de joves de la vila van fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG). Han passat anys i persones des d’aleshores, i totes i cada una hem contribuït amb el nostre granet de sorra a construir el que és avui l’Assemblea de Joves de Gràcia; com una cursa de relleus, ens hem anat transmetent el testimoni de la flama de la resistència, encesa el 1714 i que continuarà transmetent-se fins el dia de la nostra victòria.

Aquesta commemoració no tindria sentit si no donéssim les gràcies als centenars de militants que al llarg d’aquest temps han tirat endavant el projecte. Tots sabem la dificultat que comporta mantenir un projecte ininterrompudament durant tant de temps, però malgrat tots els intents dels de sempre per evitar-ho, Arran Gràcia, antiga Assemblea de Joves de Gràcia, segueix ben viva sense haver renunciat ni a una coma dels seus objectius fundacionals, ara ja fa 20 anys. I és que si l’assemblea s’ha caracteritzat per alguna cosa, és per mantenir-se ferma i unida davant les majors adversitats. Ens han detingut companys, ens han desallotjat casals, ens han criminalitzat, estigmatitzat i arraconat, però mai, mai hem cedit ni cedirem un pam en el nostre pols contra el sistema capitalista i patriarcal, ni hem abandonat cap dels principis que ens han format i ens fan dia rere dia, coherents, socialistes i feministes.

Tal i com dèiem ja fa 15 anys, aquests 20 només suposen una fita més d’un llarg camí, del llarg camí de la construcció del feminisme i el socialisme a la nostra Vila de Gràcia, i als Països Catalans. Poc en queda de la històrica vila obrera i treballadora. La Gràcia popular ha sigut malvenuda als inversors internacionals especuladors, que de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, troben rendibilitat per les seves inversions especulatives en ofertes turístiques fonamentades en l’esperit combatiu i de carrer que generacions de gracienques han construït i lluitat dia rere dia. En aquesta nova Gràcia de moda dins la Barcelona del capital on les reivindicacions juvenils i veïnals són ignorades completament per les administracions, mani qui mani al capdavant del consistori. Des d’Arran Gràcia però, tenim clar des de ja fa anys que aquest procés no és casual, que té uns culpables i que les nostres vides, places i carrers, ni són territoris de conquesta ni estan en venda.

Durant aquests 20 anys també ha canviat, i força, la nostra realitat nacional. El 1996, l’Esquerra independentista estava en un dels moments més complicats de la seva història a causa de les divisions internes i una forta repressió. D’ençà, l’EI ha madurat, i s’ha convertit en un moviment polític sòlid amb uns objectius clars de futur, capaç de posar contra les cordes el règim del 78 i el fals independentisme moderat que ha esdevingut hegemònic aquests últims anys a la CAC. L’AJG, com a assemblea membre de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), també hem aportat el nostre esforç i energia en tirar endavant aquest projecte nacional. CAJEI, tampoc es va escapar del foc de la història, i fa gairebé 5 anys, va culminar un procés de confluència amb l’organització juvenil Maulets, esdevenint Arran: la nostra assemblea va ser un agent actiu en aquest difícil procés de debat, apostant per la unitat contra el capitalisme i el sistema patriarcal, per bastir una terra lliure de tot tipus d’explotació.

Portem 20 anys a l’esquena, una història de lluita i compromís i n’estem orgulloses. Orgulloses de vosaltres, de cada un dels qui en algun moment heu format part d’aquest projecte, dels qui hi heu col·laborat o compartiu lluites diàries amb nosaltres; som hereves de les obreres que vau bastir aquesta Vila ja fa més de dos segles, de les bruixes que no vau poder cremar, i de totes les persones que en algun moment, han donat la seva vida per acabar amb el capitalisme mundial; de les companyes que ja no hi sou, de les que esteu empresonades o represaliades. Perquè estem orgulloses de ser joves feministes, independentistes i socialistes!

Si el present és lluita, el futur és nostre! Fins la rendició incondicional del capitalisme i el patriarcat.

Visca la terra!

Foc20_web

COMUNICAT | 19 anys de lluita juvenil a Gràcia!

1374882_982241638467394_8324898678464133561_n

L’any 1996 un grup de joves va fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia per plantar cara als atacs del sistema capitalista i patriarcal des de la seva realitat local, la Vila de Gràcia. 19 anys més tard, ARRAN Gràcia volem reivindicar allò que érem i allò que som, el jovent en lluita de la Vila de Gràcia.

És per això que el dia 21 de febrer ho celebrarem amb totes vosaltres amb un sopar popular, un acte polític i un concert amb els grups de joves de música combativa de la Vila de sempre a la plaça Virreina. Reivindicant un cop més les places i els carrers com el nostre espai natural, allà on tot comença.

Som moltes les joves que participem o que han participat del moviment juvenil gracienc que bastim entre totes des de fa anys. Durant les setmanes que queden fins arribar al 21 de febrer, i mitjançant unes càpsules de vídeo, farem un petit recorregut per la història de la lluita juvenil a Gràcia.

Qui som, d’on venim i a on anem. Això és el que mostrarem amb aquestes càpsules, que ens conduiran a través del passat, el present i el futur de la lluita juvenil a la Vila de Gràcia. Des del naixement de l’Assemblea de Joves, que del no res va començar a assentar les bases sobre les que treballem avui en dia, fins a la creació d’ARRAN, passant per les apostes que mantenim i les que vam abandonar, tots els casals, les diferents lluites i okupacions!

Perquè ens sentim participes de tot el que passa a la nostra Vila, compromeses amb la nostra realitat, i orgulloses de tot el que hem compartit durant tants anys, amb totes aquelles que han format part d’aquest projecte i amb les que hem teixit xarxes en diferents espais de lluita.

Perquè allò que volem per la Vila de Gràcia és allò que volem pel nostre país, i seguirem lluitant per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes!

19 d’octubre: Manifestació Nacional d’Independència per canviar-ho tot!



El jovent decidim independència, i l’auge de l’independentisme entre les joves en els darrers temps així ho demostra. Des d’ARRAN Gràcia, com a organització juvenil de l’Esquerra Independentista, lluitem per la independència, el socialisme i el feminisme en uns Països Catalans lliures i sobirans. No obstant això, també creiem fermament que la independència per ella mateixa no ens farà lliures, ja que un nou estat no serà mai lliure si el seu poble no és realment sobirà. És per això que entenem la independència com un mitjà necessari per a aconseguir la llibertat i l’emancipació que també necessitem com a classe treballadora.

El jovent decidim independència, però sense renúncies. No renunciem a la totalitat del nostre territori, som un poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. No renunciarem a la nostra llengua. La independència ha de servir per a garantir-nos una educació pública, de qualitat i en català a tots els territoris. No ens rendirem davant l’ofensiva espanyolista. No ens rendirem tampoc davant la dreta ultraconservadora que segueix volent manar sobre els nostres ovaris. La independència ha de servir per a construir el feminisme al llarg de la nostra nació, per la plena igualtat de gènere i el dret al propi cos. Les joves hem de poder relacionar-nos amb qui i quan vulguem, i triar nosaltres mateixes amb qui volem compartir els nostres cossos.
El jovent decidim independència, però una independència real, sense haver de seguir els dictats de la Troika ni de l’Europa del capital. L’únic que pot garantir l’emancipació del nostre poble és la sobirania econòmica. Volem construir la independència, però com podrem fer-ho si ens envien a servir cafès a Londres? Davant les feines precàries, volem sous dignes i plens drets laborals. No renunciem als nostres drets socials: educació, salut, habitatge digne… Volem poder emancipar-nos, volem accedir a l’educació superior sense sentir-nos-en exclosos pel nostre nivell de renda, no volem veure més com desnonen les nostres veïnes, no volem veure patir els nostres avis i àvies per anar al metge o rebre atenció mèdica adequada. Volem que els barris, viles i pobles siguin de i per a les veïnes, i que no estiguin al servei dels mercats i es gestionin buscant el seu benefici. Volem ser als carrers, a les places i als parcs, volem decidir què és el millor per nosaltres, sense que ningú ho fagi en nom nostre.
El jovent decidim independència, però construïda pel i per al poble. Mobilitzar-se un cop l’any i esperar que les elits econòmiques i polítiques es barallin entre elles i ens serveixin una consulta és fer un brindis al sol. Exigim la consulta perquè exigim radicalitat democràtica. Volem poder votar, i l’únic garant de que això succeeixi és, com hem vist, la mobilització constant al carrer, el nostre àmbit de lluita. I encara més després del passat 12 d’octubre, on varem poder observar als feixistes manifestant-se pels nostres carrers. Ara més que mai cal donar una resposta! Som moltes més, i nosaltres volem liderar aquest procés. Un procés que ha de ser en benefici de les classes populars.  
El jovent decidim independència per canviar-ho tot, i per això sortirem al carrer el 19 d’octubre. Perquè sabem que només organitzant-nos i lluitant tenim futur.
INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT!
MANIFESTACIÓ 19 D’OCTUBRE A LES 18.00h  A PL. UNIVERSITAT.

INDEPENDÈNCIA, SOCIALISME, FEMINISME PER CANVIAR-HO TOT

La  nostra  gent  ho  està  passant  malament.  El  poble  treballador  dels  Països  Catalans  està  patint profundament la crisi capitalista. Prop de dos milions de persones aturades, desenes de milers de famílies desnonades i uns índexs de pobresa que ja sobrepassen un quart de la nostra població. Han robat el futur al jovent i han robat el present a la gent gran. Joves que treballen per sous ínfims i gent gran que sacrifica la seva pensió per a poder mantenir tota la seva família. 
Alhora, la crisi capitalista ha estat una oportunitat per a accentuar el procés de robatori de la riquesa dels de baix per part dels de dalt. Els Països Catalans hem aportat més de 40.000 milions d’euros en interessos bancaris del deute públic, ens han liquidat a preu de saldo el nostre sistema financer, els nostres sectors estratègics  estan  en  mans  privades  d’unes  multinacionals  amb  gestors  locals  i  estrets  lligams  amb l’oligarquia espanyola. Els treballadors i treballadores som qui paguem amb els nostres impostos els costos de la seva festa. I el més greu, estan destruint i robant la nostra riquesa social: l’educació, la sanitat, les prestacions socials i els mitjans de comunicació públics.
Per  a  revertir  aquesta  situació,  la  independència  dels  Països  Catalans  és  imprescindible.  Sense  la independència  no és  possible establir  les bases per  a  conquerir  la  sobirania  real. Però  per  conquerir aquesta sobirania real cal que la independència vingui acompanyada d’un programa ferm de transformació social: sortida de la Unió Europea, nacionalització del sistema bancari i dels sectors estratègics, sistemes únics públics de salut i educació.
L’actual procés sobiranista, d’una part del país, s’ha plantejat com un xoc institucional entre l’autonomisme i l’estat. La crisi econòmica i l’ofensiva espanyolitzadora han obligat el vell autonomisme a abraçar el discurs independentista. Una conversió, però, més dèbil de la que aparenten. Incapaços d’afrontar l’hora de la veritat, aquella en que caldrà desobeir i fer front a l’estat i a la UE, resten obsessionats en deixar sempre oberta la porta a la renegociació amb l’estat d’un nou pacte fiscal.
En aquests moments d’efervescència i mobilització nacional i social, la tasca de l’independentisme i de l’esquerra dels Països Catalans no pot dedicar-se a intentar competir per obtenir una part de la medalla d’una glòria encara incerta, sinó que ha de dedicar-se a organitzar i mobilitzar el poble treballador per a que  pugui  esdevenir  l’actor  clau  en  els  temps  de  tensió  i  confrontació  que  han  de  venir.  Cal l’autoorganització popular per a fer front amb contundència a les mesures econòmiques antipopulars i als seus responsables, i també ens cal aquesta mateixa autoorganització per a imposar la voluntat democràtica de la gent quan la burgesia del Principat decideixi intentar aparcar el procés sobiranista a canvi d’un nou pacte amb l’estat més avantatjós.
La batalla per la independència cal plantejar-la per al conjunt dels Països Catalans. Fer el contrari és profundament  insolidari,  és  anar  contra  la  nostra  pròpia  història  i  és  escapçar  el  nostre  futur. L’independentisme ha de lluitar per la independència de la nació, i no pas per la independència d’una institució autonòmica. El nostre projecte polític és per a una societat amb forts lligams socials, econòmics i culturals forjats durant 800 anys, i no per a l’àrea d’influència d’una burgesia local.
I tota aquesta tasca cal fer-la sempre recordant que el motiu per la qual la fem és perquè la nostra gent no es vegi privada de la feina, de la riquesa social, dels drets col·lectius, de la nostra llengua i cultura. La fem perquè creiem en un futur digne i lliure per al nostre poble.
Per la nostra gent: Als Països Catalans decidim Independència, Socialisme i Feminisme.
Per canviar-ho tot!

[ARRAN-Gràcia] Mostres de suport: el Casal es queda a Gràcia!

No han sigut poques les companyes que durant aquests anys que ha durat el procés de desallotjament i, en especial, aquestes últimes setmanes, ens han fet arribar el seu suport. Des de Colòmbia, Zarautz, RomaSabadell, Terrassa i el Kasalet, Iruña, Pasaia, Bilbao, Mallorca, Sants, Derry, Belfast, Londres i diverses entitats dels Països Catalans, així com de la Vila.

Perquè la solidaritat és i seguirà sent la nostra millor arma!

Xerrada informativa: Per què hem de fer vaga el 29M?

Dimarts 27 de març, l’esquerra independentista de Gràcia ha organitzat una xerrada informativa per explicar els motius pels quals crida a la vaga general del dia 29

Xerrada informativa: Per què hem de fer vaga el 29 de març?

Amb:

  • Elena Idoate (Economista i membre del seminari Taifa)
  • Àlex Tisminetzky (Advocat laboralista membre del Col·lectiu Ronda)
  • Joan S. Colomer (militant d’Endavant)

19h. a l’Ateneu La Barraqueta (c. Tordera 34)

Organitzen: Endavant (OSAN) de Gràcia, CUP de Gràcia, Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) i Coordinadora Obrera Sindical (COS)

Extret de: graciaviva.wordpress.com

Manifest unitari Dia de la dona treballadora 2012

Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d’igualtat. És d’esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l’espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l’atur i l’augment de l’economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l’augment de les morts a mans d’homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d’Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l’acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l’educació i la sanitat aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País Valencià també formen part d’aquesta ofensiva neoliberal contra els nostres drets. L’àmbit públic i, especialment, la sanitat i l’educació són àmbits molt feminitzats i -dins d’aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s’hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l’any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de la criança dels fills, s’aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l’inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l’avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.

La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l’educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L’única sortida que ens queda és l’autodefensa, l’autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n’hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n’hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials. Organitzem-nos i lluitem!

No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Esquerra Independentista