Qui dia passa any empeny i ja en van 20, des de que el desembre de 1996, un grup de joves de la vila van fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG). Han passat anys i persones des d’aleshores, i totes i cada una hem contribuït amb el nostre granet de sorra a construir el que és avui l’Assemblea de Joves de Gràcia; com una cursa de relleus, ens hem anat transmetent el testimoni de la flama de la resistència, encesa el 1714 i que continuarà transmetent-se fins el dia de la nostra victòria.
Aquesta commemoració no tindria sentit si no donéssim les gràcies als centenars de militants que al llarg d’aquest temps han tirat endavant el projecte. Tots sabem la dificultat que comporta mantenir un projecte ininterrompudament durant tant de temps, però malgrat tots els intents dels de sempre per evitar-ho, Arran Gràcia, antiga Assemblea de Joves de Gràcia, segueix ben viva sense haver renunciat ni a una coma dels seus objectius fundacionals, ara ja fa 20 anys. I és que si l’assemblea s’ha caracteritzat per alguna cosa, és per mantenir-se ferma i unida davant les majors adversitats. Ens han detingut companys, ens han desallotjat casals, ens han criminalitzat, estigmatitzat i arraconat, però mai, mai hem cedit ni cedirem un pam en el nostre pols contra el sistema capitalista i patriarcal, ni hem abandonat cap dels principis que ens han format i ens fan dia rere dia, coherents, socialistes i feministes.
Tal i com dèiem ja fa 15 anys, aquests 20 només suposen una fita més d’un llarg camí, del llarg camí de la construcció del feminisme i el socialisme a la nostra Vila de Gràcia, i als Països Catalans. Poc en queda de la històrica vila obrera i treballadora. La Gràcia popular ha sigut malvenuda als inversors internacionals especuladors, que de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, troben rendibilitat per les seves inversions especulatives en ofertes turístiques fonamentades en l’esperit combatiu i de carrer que generacions de gracienques han construït i lluitat dia rere dia. En aquesta nova Gràcia de moda dins la Barcelona del capital on les reivindicacions juvenils i veïnals són ignorades completament per les administracions, mani qui mani al capdavant del consistori. Des d’Arran Gràcia però, tenim clar des de ja fa anys que aquest procés no és casual, que té uns culpables i que les nostres vides, places i carrers, ni són territoris de conquesta ni estan en venda.
Durant aquests 20 anys també ha canviat, i força, la nostra realitat nacional. El 1996, l’Esquerra independentista estava en un dels moments més complicats de la seva història a causa de les divisions internes i una forta repressió. D’ençà, l’EI ha madurat, i s’ha convertit en un moviment polític sòlid amb uns objectius clars de futur, capaç de posar contra les cordes el règim del 78 i el fals independentisme moderat que ha esdevingut hegemònic aquests últims anys a la CAC. L’AJG, com a assemblea membre de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), també hem aportat el nostre esforç i energia en tirar endavant aquest projecte nacional. CAJEI, tampoc es va escapar del foc de la història, i fa gairebé 5 anys, va culminar un procés de confluència amb l’organització juvenil Maulets, esdevenint Arran: la nostra assemblea va ser un agent actiu en aquest difícil procés de debat, apostant per la unitat contra el capitalisme i el sistema patriarcal, per bastir una terra lliure de tot tipus d’explotació.
Portem 20 anys a l’esquena, una història de lluita i compromís i n’estem orgulloses. Orgulloses de vosaltres, de cada un dels qui en algun moment heu format part d’aquest projecte, dels qui hi heu col·laborat o compartiu lluites diàries amb nosaltres; som hereves de les obreres que vau bastir aquesta Vila ja fa més de dos segles, de les bruixes que no vau poder cremar, i de totes les persones que en algun moment, han donat la seva vida per acabar amb el capitalisme mundial; de les companyes que ja no hi sou, de les que esteu empresonades o represaliades. Perquè estem orgulloses de ser joves feministes, independentistes i socialistes!
Si el present és lluita, el futur és nostre! Fins la rendició incondicional del capitalisme i el patriarcat.
Visca la terra!
La cantonada de Torrent de l’Olla amb Ros de Olano segueix tant grisa com la volíeu, tot i així no sabeu com us pot haver sortit tant malament. Hem tornat més fortes, hem alliberat més espais, hem paralitzat la construcció d’hotels i hem creat plataformes de veïnes que ara expliquen a totes quina és la realitat del vostre projecte de Vila. No us deixarem passar.
És per això que des d’Arran volem fer palès en la necessitat de treure a la llum no únicament els múltiples casos de maltractaments i tortures que han estat denunciats els darrers mesos a la ciutat de Barcelona (els tres de gràcia, el mateix Yuri Sarran – 4F, etc.) sinó especialment la relació d’aquests fets, que no entenem de manera aïllada i casual, sinó que corresponen a una clara evidència: la Guàrdia Urbana i sobretot la Unitat Policia Administrativa de Seguretat (UPAS) han actuat i actuen abusant del seu poder i els seus mitjans, sota la direcció i la tutela dels governants d’aquesta ciutat, amb total impunitat. Més enllà de la vulneració dels nostres drets com a ciutadanes, del menyspreu i el maltractament de manera indiscriminada, l’excés de privilegis… el pitjor de tot és la impassibilitat i la normalització amb la qual el sistema ha viscut i viu al respecte, i quasi sempre orquestrant de fons dites actuacions. Per aquestes raons creiem necessari i oportú desplegar una campanya de denúncia i descrèdit cap al cos policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sense oblidar els agents polítics que han sigut i segueixen sent còmplices i no menys culpables de la corrupció administrativa i política del cos de seguretat de la Guàrdia Urbana.
Aquest cap de setmana també serà mogudet a la Vila de Gràcia! El 
ARRAN Gràcia 