Ni malaltes ni obedients, sexualitats dissidents! LES JOVES ENS ALLIBEREM! Manifest 28J, alliberament LGTBI

Un tren de rodalies travessa mig país amb una destinació final: una discoteca d’ambient. Un homòfob insulta un company classe. Milers de lavabos des d’on moltes hem donat les nostres primeres passes per desenvolupar la nostra sexualitat. Petons d’amagat amb aquella noia que sempre t’havia agradat. Un bisbe lesbòfobic que fa declaracions als mitjans de comunicació.

I així podríem continuar descrivint centenars d’imatges que formen part de la nostra quotidianitat. La quotidianitat de moltes joves lesbianes, gais i transsexuals que dia a dia vivim sotmeses a una estructura que mai hem decidit. Aquesta estructura té noms i cognoms: s’anomena patriarcat i s’anomena capitalisme. I és ben cert que conviure-hi mai no ha estat fàcil per ningú. Però aquesta  convivència esdevé encara molt més difícil per a totes les joves lesbianes, gais, transsexuals i, en definitiva, per a totes aquelles que no encaixen en la norma de les relacions prefabricades i els comportaments binaris.

És amb l’actitud de no encaixar, la de no assimilar-nos i la de no engabiar-nos en la norma de la repressió sexual, el patriarcat i el capitalisme que, des d’ARRAN, encarem novament el 28 de juny. Un nou dia de lluita per l’alliberament LGT.

El 28 de junt és un dia de rebel·lió. Un dia en què recuperem el vell combat de les companyes que fa 44 anys protagonitzaren els disturbis de Stonewall. Una jornada per reafirmar-nos en la idea que si el patriarcat, l’heteronormativitat i el capitalisme ens fan la vida impossible, nosaltres els la farem a ells.

Però és també un nou dia de construcció per l’alliberament de les nostres sexualitats. Unes sexualitats lliures que no hagin de marxar dels pobles per tancar-se a les gàbies del capitalisme rosa. Sexualitats visibles i revolucionàries a tot arreu: En festes, bars, universitats i centres de treball. Però també als instituts, escoles i caus. Sexualitats que no invisibilitzin les dones i lesbianes. Que construeixin imaginaris lliures. Sexualitats segures contra les retallades a la sanitat. En definitiva, unes sexualitats capaces de ser un motor per a la transformació i la revolució. Per l’emancipació del nostre poble, la nostra classe, i les nostres vides.

Ni malaltes ni obedients, sexualitats dissidents!

MANIFESTACIÓ DISSABTE 29 DE JUNY A LES 18:30h A PLAÇA UNIVERSITAT!

LES JOVES ENS ALLIBEREM!

CLOENDA CICLE DE CINEMA A LA FRESCA CONTRA L’HETEROPATRIARCAT!

Com totes sabeu, durant aquest mes de juny, ARRAN Gràcia hem estat organitzant un cicle de cinema a la fresca cada divendres a la plaça Revolució. Les pel·lícules i documentals que s’hi van mostrar tenien relació amb les sexualitats no normatives, els cossos, les identitats de gènre, i en definitiva, amb l’heteropatriarcat que ens determina com hem de viure les nostres vides sexuals i afectives.

Aquestes problemàtiques no són un fet aïllat d’unes quantes, sinó que condicionen tots i cadascun dels aspectes de les nostres vides, i per això, des d’ARRAN Gràcia, hem volgut contribuir a la seva difusió. Divendres passat varem concloure el cicle de cinema a la fresca celebrant-ne l’èxit, i per acabar, varem llegir el manifest que hem redactat com a ARRAN en el marc de la diada per a l’alliberament lèsbic, gai i trans del 28 de juny, campanya en la qual estava inscrit el cicle de cinema.

Per acabar, us convoquem a totes a la manifestació per a l’alliberament sexual i de gènere el dissabte 29 de juny a les 18:30h a la plaça Universitat!

ARRAN Gràcia organitzem el cicle de cinema a la fresca contra l’heteropatriarcat amb passis de documentals cada divendres d’aquest mes de juny, emmarcats en la prèvia a la diada del 28 de juny, per l’alliberament LGTBI, sexual i de gènere. Ho fem amb la voluntat de situar al centre del debat els discursos en torn les identitats de gènere, els cossos i les sexualitats no normatives, tot ajudant a la seva difusió i coneixement.

NI MALALTES NI OBEDIENTS, SEXUALITATS DISSIDENTS!
28 DE JUNY, DIA INTERNACIONAL D’ALLIBERAMENT GAI, LÈSBIC, TRANS I INTERSEX!

PRIMERA JORNADA DEL CICLE DE CINEMA A LA FRESCA CONTRA L’HETEROPATRIARCAT

Divendres passat, la Pl. Revolució es va convertir en un cinema que clamava per la llibertat sexual i de gènere. ARRAN Gràcia varem organitzar una sessió de documental a la fresca i prop de cinquanta persones hi varen assistir. El documental, “Fake Orgasm”, parlava sobre la normativitat de les identitats de gènere, així com el binarisme que ens obliga a pensar en home/dona, blanc/negre, bo/dolent. Podem, doncs, afirmar el rotund èxit de l’acte, que va assolir l’objectiu de sensibilitzar sobre el problema que suposa l’heteropatriarcat, a l’hora d’apropar els discursos sobre les identitats de gènere.

D’altra banda, el fet de dur a terme l’acte a una plaça, ens va permetre difondre el debat a un nombre de gent molt més elevat i un públic més ampli. Un cop més varem reprendre l’espai públic com a espai per a totes les veïnes que volem seguir fent vida a les nostres places i carrers, trobant-nos, divertint-nos i alliberant-nos. Així doncs, seguim combatent l’elitització que està patint la nostra Vila i seguirem contruint alternatives.

Després de l’èxit de “Fake Orgasm”, volem recordar que aquest proper divendres 14 de juny seguirem amb el cicle de cinema a la fresca contra l’heteropatriarcat amb “El test de la vida real”. Hi esteu totes convidades i recordeu que hi haurà crispetes antirepressives!

CINEMA A LA FRESCA pel lliure albir a les places i contra l’heteropatriarcat!

ARRAN Gràcia organitza un cicle de cinema a la fresca amb passis de documentals cada divendres d’aquest mes de juny, emmarcats en la prèvia a la diada del 28 de juny, per l’alliberament LGTBI, sexual i de gènere. Ho fem amb la voluntat de situar al centre del debat els discursos en torn les identitats de gènere, els cossos i les sexualitats no normatives, tot ajudant a la seva difusió i coneixement.

Aprofitem també per a reivindicar l’ús de l’espai públic a la nostra Vila, apoderant-nos de les places que són de totes. Així, el cicle de cinema es durà a terme a la Plaça Revolució. Hi haurà crispetes antirepressives!

Per aquest motiu us convidem a participar d’aquests actes que es desenvoluparan en les properes setmanes i que es detallen a continuació:

– 7 de juny, 21:00 h “FAKE ORGASM”: Lazlo Pearlman és un artista conceptual, un prestidigitador dels clitxés, un activista capaç de dinamitar els nostres prejudicis i dogmes sobre el sexe i la identitat. El que aparentment és una divertida reflexió sobre les mentides a la nostra vida sexual, es converteix de cop i volta en un discurs sobre la teoria del gènere i la permanent construcció de la nostra identitat. “Fake orgasm” colpeja la ment i obliga a un canvi de perspectiva per a replantejar alguns conceptes amb els quals hem crescut i hem estat educats.

– 14 de juny, 21:00 h “EL TEST DE LA VIDA REAL”: La teoría Queer dinamita els fonaments del dualisme predominant en la societat; home – dona, homo – hetero, normal – estrany. Hi ha tants matisos entre home i dona com entre negre i blanc. Com a mostra de la diversitat de gènere, viurem el dia a dia de 5 persones, un dia a dia que no és el de un home normal, ni el de una dona qualsevol. La normalitat d’aquells que no són normals.

– 21 de juny, 21:00 h “GO FISH”: La pel·lícula es centra en la vida d’un grup de lesbianes. Dues d’elles formen una parella estable i comparteixen pis amb Max, una jove desesperada per trobar a la dona de la seva vida. Amb la col·laboració de la promíscua Daría, la parella inventarà mil argúcies per a què la seva amiga pugui posar fi al seu celibat.

Us hi esperem!

ARRAN GRÀCIA

[22-M] Xerrada/taller antipatriarcal a La Torna!

En el marc del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, des de l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG-CAJEI) organitzem un taller amb el títol “Com ens afecta el patriarcat?” amb la col·laboració de GATAMAULA (col·lectiu de dones feministes).
L’acte tindrà lloc el proper dijous 22 de març a les 19h, a l’Ateneu Independentista i Popular La Torna (c/Sant Pere Màrtir 37).

Us hi esperem!

Un matí de 8 de març a Gràcia!

[10-M] Presentació del Col·lectiu de dones feministes "Gatamaula"

Enmig del bombardeig publicitari sexista, entre les potes llefiscoses dels pops que violenten el nostre espai, rebent un sou cada vegada més baix… vam obrir els ulls de bat a bat! Després sortírem al carrer buscant altres gatamaules que també volguessin lluitar. Així vam començar a organitzar-nos esquivant la merda d’aquesta ciutat, fent cada cop més violeta la nostra mirada mitjançant el debat. Però no ens limitem a lluitar, de les paraules passem als fets i esmolant les nostres urpes acabarem amb aquests sistema heteropatriarcal d’arrel.
El camí no és ni serà fàcil, per això el primer que hem après és a dir NO i a autodefensar-nos. Però que ningú pensi que ens arraconarem en la foscor, si unim moltes urpes feministes podrem esgarrinxar aquest sistema que ens oprimeix i així alliberar-nos. Practicant la dissidència sexual, no ens empassarem la llengua tal i com ens mana l’Església catòlica, tenim dret al propi cos i mai, ningú, de cap manera farà callar el nostre miol.

Gatamaula, obre ells ulls,treu les urpes, i vine a lluitar!

Manifest unitari Dia de la dona treballadora 2012

Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d’igualtat. És d’esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l’espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l’atur i l’augment de l’economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l’augment de les morts a mans d’homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d’Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l’acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l’educació i la sanitat aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País Valencià també formen part d’aquesta ofensiva neoliberal contra els nostres drets. L’àmbit públic i, especialment, la sanitat i l’educació són àmbits molt feminitzats i -dins d’aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s’hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l’any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de la criança dels fills, s’aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l’inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l’avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.

La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l’educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L’única sortida que ens queda és l’autodefensa, l’autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n’hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n’hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials. Organitzem-nos i lluitem!

No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Esquerra Independentista

25 de novembre: Dia contra la violència de gènere

MANIFEST JUVENIL

Les dones i les lesbianes, així com la resta d’opcions i identitats sexuals dissidents, patim diàriament una situació de violència dins la societat patriarcal i capitalista. No només per la impunitat amb què podem patir agressions físiques o sexuals per part de determinats homes, sinó perquè la societat i el sistema ens violenten i ens coaccionen constantment amb lleis que envaeixen el territori del nostre cos i que no ens deixen decidir lliurement sobre ell, amb cànons de bellesa que ens fan emmalaltir, amb una doble jornada laboral que ens condemna a la fatiga crònica. En aquest sistema les dones estem sotmeses dia a dia a milers d’agressions físiques i psicològiques pel simple fet d’haver nascut amb un sexe determinat. Des que naixem ens diuen com ens hem de relacionar, amb qui i com hem d’actuar.
El sistema ens violenta tractant-nos com a objectes sexuals en la publicitat, com a la font de tot pecat en la religió, perpetuant els rols sexistes a través de l’educació, forçant-nos a ser monògames i heterosexuals, a realitzar-nos mitjançant la maternitat, i tractant-nos de males dones si no ho som, o fins i tot obligant-nos a aguantar comentaris masclistes pel carrer sense rebel·lar-nos-hi. Aquesta violència estructural quotidiana comporta unes conseqüències molt greus per a les nostres vides.
El cas extrem són les violacions i assassinats a mans d’homes, que no decauen malgrat que aprovin lleis, com la Llei contra la Violència de Gènere, que no compleixen ni la seva funció de pedaç. Però també comporta suïcidis, depressions, malalties com la bulímia i l’anorèxia, humiliacions, inseguretat i una baixíssima autoestima.

Aquesta violència no és fruit de ments malaltes o perverses, de traumes infantils d’homes o de baralles passionals, com encara difonen molts mitjans. No. La violència contra les dones i lesbianes compleix una funció molt determinada dins les societats patriarcals: perpetuar la dominació i els privilegis dels homes sobre les dones i, d’una manera diferent, dels homes heterosexuals sobre els homosexuals i transsexuals.

Les organitzacions juvenils de l’Esquerra Independentista, Maulets, el jovent independentista i revolucionari i la CAJEI, considerem que els mecanismes impulsats per les mateixes institucions que legitimen la discriminació de les dones i de les sexualitats dissidents, no canvien ni solucionen res. Hem de ser nosaltres mateixes, a través dels mecanismes propis que generem, les qui ens organitzem per acabar d’una vegada per totes amb la violència masclista. Hem d’acabar també amb el discurs paternalista i de victimització de les dones, com a éssers dèbils i submisos que cal protegir perquè són agredits. Hem d’esdevenir dones lliures, autònomes, fortes, capaces d’autodefensar-nos. I aquest empoderament s’ha de generar a través de tres vies:

1) Una transformació radical del sistema educatiu, que reconstrueixi de forma sana les diferències entre homes i dones, en una situació d’absoluta igualtat, i que acabi amb la socialització masclista dels infants i adolescents.

2) Cal que les dones ens autoorganitzem per compartir experiències i fer front conjuntament a les situacions de violència, fomentant la nostra seguretat en nosaltres mateixes, l’autoestima i l’empoderament davant les agressions quotidianes. És el que s’anomena “autodefensa psíquica”. Quan més gran i sana és la nostra autoestima, menys risc hi ha de quedar atrapades en el paper de víctimes.

3) Fomentar i estendre l’autodefensa física per evitar agressions o respondre-les, ja sigui individualment o col·lectivament. No parlem d’anar apallissant homes perquè si, sinó d’utilitzar el nostre dret a defensar-nos davant de qualsevol agressió, de combatre la violència dels sistemes patriarcal i -no ho oblidem- capitalista. Ja és hora de deixar enrere la vulnerabilitat, la indefensió en què ens han educat, d’invertir els rols i treure la ràbia i la força. Cal que comencem a conèixer les possibilitats del nostre cos, aprendre tècniques que ens permetin -d’una vegada per totes- caminar pel carrer sense por, i aprendre a reaccionar davant d’aquelles situacions de perill físic i psicològic.

Combatem la violència de gènere: autodefensa feminista!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)
Maulets, el jovent independentista i revolucionari

22 de novembre de 2011, Països Catalans