20 Anys de lluita juvenil a Gràcia

Qui dia passa any empeny i ja en van 20, des de que el desembre de 1996, un grup de joves de la vila van fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG). Han passat anys i persones des d’aleshores, i totes i cada una hem contribuït amb el nostre granet de sorra a construir el que és avui l’Assemblea de Joves de Gràcia; com una cursa de relleus, ens hem anat transmetent el testimoni de la flama de la resistència, encesa el 1714 i que continuarà transmetent-se fins el dia de la nostra victòria.

Aquesta commemoració no tindria sentit si no donéssim les gràcies als centenars de militants que al llarg d’aquest temps han tirat endavant el projecte. Tots sabem la dificultat que comporta mantenir un projecte ininterrompudament durant tant de temps, però malgrat tots els intents dels de sempre per evitar-ho, Arran Gràcia, antiga Assemblea de Joves de Gràcia, segueix ben viva sense haver renunciat ni a una coma dels seus objectius fundacionals, ara ja fa 20 anys. I és que si l’assemblea s’ha caracteritzat per alguna cosa, és per mantenir-se ferma i unida davant les majors adversitats. Ens han detingut companys, ens han desallotjat casals, ens han criminalitzat, estigmatitzat i arraconat, però mai, mai hem cedit ni cedirem un pam en el nostre pols contra el sistema capitalista i patriarcal, ni hem abandonat cap dels principis que ens han format i ens fan dia rere dia, coherents, socialistes i feministes.

Tal i com dèiem ja fa 15 anys, aquests 20 només suposen una fita més d’un llarg camí, del llarg camí de la construcció del feminisme i el socialisme a la nostra Vila de Gràcia, i als Països Catalans. Poc en queda de la històrica vila obrera i treballadora. La Gràcia popular ha sigut malvenuda als inversors internacionals especuladors, que de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, troben rendibilitat per les seves inversions especulatives en ofertes turístiques fonamentades en l’esperit combatiu i de carrer que generacions de gracienques han construït i lluitat dia rere dia. En aquesta nova Gràcia de moda dins la Barcelona del capital on les reivindicacions juvenils i veïnals són ignorades completament per les administracions, mani qui mani al capdavant del consistori. Des d’Arran Gràcia però, tenim clar des de ja fa anys que aquest procés no és casual, que té uns culpables i que les nostres vides, places i carrers, ni són territoris de conquesta ni estan en venda.

Durant aquests 20 anys també ha canviat, i força, la nostra realitat nacional. El 1996, l’Esquerra independentista estava en un dels moments més complicats de la seva història a causa de les divisions internes i una forta repressió. D’ençà, l’EI ha madurat, i s’ha convertit en un moviment polític sòlid amb uns objectius clars de futur, capaç de posar contra les cordes el règim del 78 i el fals independentisme moderat que ha esdevingut hegemònic aquests últims anys a la CAC. L’AJG, com a assemblea membre de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), també hem aportat el nostre esforç i energia en tirar endavant aquest projecte nacional. CAJEI, tampoc es va escapar del foc de la història, i fa gairebé 5 anys, va culminar un procés de confluència amb l’organització juvenil Maulets, esdevenint Arran: la nostra assemblea va ser un agent actiu en aquest difícil procés de debat, apostant per la unitat contra el capitalisme i el sistema patriarcal, per bastir una terra lliure de tot tipus d’explotació.

Portem 20 anys a l’esquena, una història de lluita i compromís i n’estem orgulloses. Orgulloses de vosaltres, de cada un dels qui en algun moment heu format part d’aquest projecte, dels qui hi heu col·laborat o compartiu lluites diàries amb nosaltres; som hereves de les obreres que vau bastir aquesta Vila ja fa més de dos segles, de les bruixes que no vau poder cremar, i de totes les persones que en algun moment, han donat la seva vida per acabar amb el capitalisme mundial; de les companyes que ja no hi sou, de les que esteu empresonades o represaliades. Perquè estem orgulloses de ser joves feministes, independentistes i socialistes!

Si el present és lluita, el futur és nostre! Fins la rendició incondicional del capitalisme i el patriarcat.

Visca la terra!

Foc20_web

COMUNICAT | 19 anys de lluita juvenil a Gràcia!

1374882_982241638467394_8324898678464133561_n

L’any 1996 un grup de joves va fundar l’Assemblea de Joves de Gràcia per plantar cara als atacs del sistema capitalista i patriarcal des de la seva realitat local, la Vila de Gràcia. 19 anys més tard, ARRAN Gràcia volem reivindicar allò que érem i allò que som, el jovent en lluita de la Vila de Gràcia.

És per això que el dia 21 de febrer ho celebrarem amb totes vosaltres amb un sopar popular, un acte polític i un concert amb els grups de joves de música combativa de la Vila de sempre a la plaça Virreina. Reivindicant un cop més les places i els carrers com el nostre espai natural, allà on tot comença.

Som moltes les joves que participem o que han participat del moviment juvenil gracienc que bastim entre totes des de fa anys. Durant les setmanes que queden fins arribar al 21 de febrer, i mitjançant unes càpsules de vídeo, farem un petit recorregut per la història de la lluita juvenil a Gràcia.

Qui som, d’on venim i a on anem. Això és el que mostrarem amb aquestes càpsules, que ens conduiran a través del passat, el present i el futur de la lluita juvenil a la Vila de Gràcia. Des del naixement de l’Assemblea de Joves, que del no res va començar a assentar les bases sobre les que treballem avui en dia, fins a la creació d’ARRAN, passant per les apostes que mantenim i les que vam abandonar, tots els casals, les diferents lluites i okupacions!

Perquè ens sentim participes de tot el que passa a la nostra Vila, compromeses amb la nostra realitat, i orgulloses de tot el que hem compartit durant tants anys, amb totes aquelles que han format part d’aquest projecte i amb les que hem teixit xarxes en diferents espais de lluita.

Perquè allò que volem per la Vila de Gràcia és allò que volem pel nostre país, i seguirem lluitant per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes!

ARRAN Gràcia estrenem nou web!

Nou web

Tot i utilitzar-la des de fa ja un mes avui donem per inaugurat el nou web d’ARRAN Gràcia i deixem així d’utilitzar l’antic blog. El nou web – aquest – seguirà al servei com sempre del Feminisme el Socialisme i els Països Catalans a més de trobar-hi molta més informació en relació a tots els nostres espais d’acció tant locals com nacionals. Us animem doncs a participar-hi i utilitzar-la per rebre informació, llegir noticies i formar-vos amb els documents que us proposem.

Joves Aturem els pressupostos de la Troika!

Des d’ARRAN Gràcia, coincidint amb les mobilitzacions convocades el 4 de desembre en el marc de la Campanya Juntes Podem, vam realitzar diferents accions amb l’objectiu de denunciar i visualitzar els culpables que ens esclavitzen al deute il·legítim que ens imposa la Troika i els partits polítics còmplices que acaten aquest Diktat.

Volem denunciar que les prioritats establertes en els actuals pressupostos ens condemnen a les classes populars catalanes a la misèria. Aquests pressupostos segueixen perpetuant la constant pèrdua dels drets més bàsics pels quals hem lluitat i que els poderosos, vinguin d’Europa, l’estat espanyol o Catalunya ens volen arrabassar. l’Actual proposta de pressupostos demostra la submissió de CiU i ERC a l’Europa egoista i insolidària on es vetlla pels beneficis d’unes elits a costa de saquejar les classes populars que conformem els pobles i nacions d’Europa. 

Des d’ARRAN ens sumem a la Campanya Juntes Podem ja que, com a joves, la mobilització permanent i la denúncia de totes les pràctiques que tinguin les elits econòmiques i els seus còmplices per:

– Obligar-nos a exiliar de les nostres viles per trobar una feina digna,

– Obligar-nos a acceptar feines en condicions de semiesclavatge, rebin el nom de “minijobs”, contractes de formació o el que li vulguin donar,

– Obligar-nos a pagar taxes i matrícules desmesurades per estudiar un grau, postgrau, formació professional,…

– Negar-nos els dret bàsics i universals a la sanitat i educació universal per motius econòmics, d’origen o gènere,

– Lligar el dret a l’autodeterminació com a poble a unes condicions imposades pel Diktat de l’actual Troika

Per tot això, des d’Arran Gràcia animem a participar a les següents mobilitzacions que es duguin a terme en el marc d’aquesta Campanya, en especial, la jornada del 19 de desembre, dia en que es debatrà al Parlament de Catalunya l’aprovació dels pressupostos. A més, a la Vila de Gràcia el dia 13 de desembre es durà a terme xocolatada i cassolada a la Plaça de la Vila a les 17:30h per difondre les convocatòries.

Contra la seva misèria, Desobediència!

Joves Aturem els pressupostos de la Troika!

Juntes Podem!

Imatge

AQUEST CAP DE SETMANA, VINE AL REBROT’13 A SANT CELONI!

Aquest cap de setmana a Sant Celoni celebrem la dotzena edició del Rebrot, l’aplec de joves dels Països Catalans que organitzem ARRAN. El Rebrot és molt més que un festival musical, i enguany també servirà per a celebrar el primer aniversari de la organització juvenil de l’Esquerra Independentista, ARRAN, que fa un any va néixer de la confluència de Maulets i la CAJEI.

Des d’ARRAN entenem el Rebrot com un espai de trobada i confluència del jovent dels d’arreu dels Països Catalans, on es comparteixen idees, experiències de lluita quotidianes, de diferents viles i pobles, per avançar juntes cap a la construcció d’uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes. A més a més dels concerts, aquest cap de setmana a Sant Celoni tindran lloc tot un seguit d’actes diversos. En podem destacar, en primer lloc, la xerrada de divendres, Trobada de Lluites, on hi participaran David Fernàndez, Isabel Vallet, Josep Garganté i Teresa Forcades entre d’altres, així com la xerrada sobre moviment juvenil que tindrà lloc dissabte amb la participació d’una multitud d’entitats i plataformes que conformen el teixit associatiu juvenil arreu dels territoris, i que posaran en comú les diferents experiències locals i diàries. A més a més, durant tot el cap de setmana hi haurà ràdio en directe, i que totes les activitats que no siguin els concerts de divendres i dissabte són gratuïtes i de lliure accés.

En quant als concerts, dijous actuaran les formacions Nini, Zenit i Raska. Divendres, podrem gaudir de les actuacions de Ebri Knight, El Veïnat, Orxata Sound System, i Arrap, així com els finalistes de l’Esclat –concurs musical dirigit a bandes joves i novells d’arreu dels Països Catalans–, Xarxa, Retret, Actitud i Odi Proletari. Dissabte, doncs, veurem en concert a Obrint Pas, At Versaris, Kop, Eixut i La Carrau. Tot plegat amanit amb tallers, activitats de tot tipus, i dinars i sopars populars.

El Rebrot d’enguany és una bona ocasió per a demostrar la força d’ARRAN, la principal organització política juvenil dels Països Catalans, que des del seu naixement ara fa un any no ha parat de créixer i de aglutinar centenars de militants arreu del territori. Per això no oblidem, que HEM NASCUT PER VÈNCER!


ENS VEIEM A SANT CELONI, AL #REBROT13!

REBROT 2013

Ja tenim aquí el cartell del Rebrot 2013, l’aplec dels joves dels Països Catalans!
Molt aviat, més detalls sobre abonaments, entrades i activitats a www.rebrot.cat

I si vols participar en el sorteig de 5 abonaments tens temps 
per compartir aquesta pàgina fins al 5 de Juny.;

 https://www.facebook.com/photo.php?fbid=279329425544330&set=a.132203520256922.37197.100004018252436&type=1&theater

Manifest unitari Dia de la dona treballadora 2012

Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d’igualtat. És d’esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l’espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l’atur i l’augment de l’economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l’augment de les morts a mans d’homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d’Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l’acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l’educació i la sanitat aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País Valencià també formen part d’aquesta ofensiva neoliberal contra els nostres drets. L’àmbit públic i, especialment, la sanitat i l’educació són àmbits molt feminitzats i -dins d’aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s’hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l’any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de la criança dels fills, s’aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l’inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l’avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.

La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l’educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L’única sortida que ens queda és l’autodefensa, l’autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n’hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n’hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials. Organitzem-nos i lluitem!

No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Esquerra Independentista

[CAJEI] Agressió extrema contra les joves treballadores

De Guindos ho ha dit ben clar: la reforma laboral és extremadament agressiva. El que no ha dit, però, és que mina qualsevol possibilitat del jovent de tenir una feina digna. Com si la nostra situació laboral no hagués estat prou agreujada amb la darrera reforma laboral i de les pensions del PSOE i l’aprovació del nou contracte de pràctiques, el flamant govern neofranquista del Partit Popular ha presentat avui el cop definitiu contra els nostres drets.

JOVES AMB CONTRACTES FIXES: la reforma desprotegeix absolutament la treballadora davant un acomiadament, abaratint aquest fins a 33 dies per any treballat i ampliant el ventall de justificacions per al comiat procedent.

JOVES AMB CONTRACTES TEMPORALS: Abarateix i facilita la contractació temporal de les joves, principal focus de precarietat, i també el seu acomiadament. El 40% de les joves que treballen ho fan sota contractes temporals, especialment en l’hosteleria i el comerç.

JOVES ATURADES: L’atur juvenil als Països Catalans supera ja el 60% en la franja dels 16 als 19 anys d’edat. El 40% de joves que busquen feina estan sobrequalificats. A això cal afegir-hi que del total de llocs de treball destruïts des del 2006, el 86% eren ocupats per joves. Les perspectives del jovent de trobar feina NO milloraran -ben al contrari- amb aquesta nova reforma laboral, ja que entrarem en un cercle viciós de contractació-comiat que ens està fent viure en la absoluta precarietat.

MINIJOBS: És una nova forma d’esclavatge juvenil, que a Alemanya funciona ja des del 2003. Permet emplear algú per realitzar tasques de poques hores de duració per un sou màxim de 400 euros -xifra força inferior al Salari Mínim Interprofessional i sense cotitzar a la seguretat social. El govern de Rajoy ja ha insinuat en diverses ocasions la seva intenció d’impulsar els minijobs, que formarien part també del paquet de mesures que prepara la Unió Europea per a fomentar la ocupació juvenil.

CONGELACIÓ/RETALLADA DEL SMI: El Salari Mínim Interprofessional, que a l’Estat Espanyol és de 641,40 euros mensuals marca el mínim que se li pot pagar a una treballadora per una jornada laboral a temps complet. Per als treballadors amb un contracte eventual que no excedeixi els 120 dies l’any, per exemple contractes per obra i servei, el salari mínim és de 30,39 euros per jornada. Malgrat que segons el govern espanyol, la congelació/retallada anunciada només afectaria 200.000 persones, cal sumar-hi el prop d’un milió de treballadores catalanes que no estan protegides per un conveni col·lectiu i, per tant, el seu salari es regeix pel SMI. És a dir que, als Països Catalans, es calcula que aquesta congelació/retallada del SMI afectarà a la pràctica 1.400.000 persones, la majoria joves i dones.

La reforma del PP obrirà de bat a bat a la CEOE les portes d’un mercat d’esclaus. Amb la contractació i l’acomiadament pràcticament desregulats i desprotegits ens convertirem en la mà d’obra barata i sense drets laborals que tant somia la patronal. PERÒ NO DEIXAREM QUE DESTRUÏU EL NOSTRE FUTUR SENSE OPOSAR RESISTÈNCIA! No permetrem que aquesta reforma, feta des de la pura crueltat, ens condemni a tota una generació a la precarietat més absoluta. Des de la CAJEI, volem fer una crida al jovent català a rebel·lar-se de totes les maneres possibles contra les noves formes d’esclavatge, ja sigui des d’un sindicat o una assemblea de treballadors, fins a l’agitació, la lluita al carrer i l’autoorganització.

El jovent en lluita per un futur digne! NO a la reforma laboral!

10 de febrer del 2012.
Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

25 de novembre: Dia contra la violència de gènere

MANIFEST JUVENIL

Les dones i les lesbianes, així com la resta d’opcions i identitats sexuals dissidents, patim diàriament una situació de violència dins la societat patriarcal i capitalista. No només per la impunitat amb què podem patir agressions físiques o sexuals per part de determinats homes, sinó perquè la societat i el sistema ens violenten i ens coaccionen constantment amb lleis que envaeixen el territori del nostre cos i que no ens deixen decidir lliurement sobre ell, amb cànons de bellesa que ens fan emmalaltir, amb una doble jornada laboral que ens condemna a la fatiga crònica. En aquest sistema les dones estem sotmeses dia a dia a milers d’agressions físiques i psicològiques pel simple fet d’haver nascut amb un sexe determinat. Des que naixem ens diuen com ens hem de relacionar, amb qui i com hem d’actuar.
El sistema ens violenta tractant-nos com a objectes sexuals en la publicitat, com a la font de tot pecat en la religió, perpetuant els rols sexistes a través de l’educació, forçant-nos a ser monògames i heterosexuals, a realitzar-nos mitjançant la maternitat, i tractant-nos de males dones si no ho som, o fins i tot obligant-nos a aguantar comentaris masclistes pel carrer sense rebel·lar-nos-hi. Aquesta violència estructural quotidiana comporta unes conseqüències molt greus per a les nostres vides.
El cas extrem són les violacions i assassinats a mans d’homes, que no decauen malgrat que aprovin lleis, com la Llei contra la Violència de Gènere, que no compleixen ni la seva funció de pedaç. Però també comporta suïcidis, depressions, malalties com la bulímia i l’anorèxia, humiliacions, inseguretat i una baixíssima autoestima.

Aquesta violència no és fruit de ments malaltes o perverses, de traumes infantils d’homes o de baralles passionals, com encara difonen molts mitjans. No. La violència contra les dones i lesbianes compleix una funció molt determinada dins les societats patriarcals: perpetuar la dominació i els privilegis dels homes sobre les dones i, d’una manera diferent, dels homes heterosexuals sobre els homosexuals i transsexuals.

Les organitzacions juvenils de l’Esquerra Independentista, Maulets, el jovent independentista i revolucionari i la CAJEI, considerem que els mecanismes impulsats per les mateixes institucions que legitimen la discriminació de les dones i de les sexualitats dissidents, no canvien ni solucionen res. Hem de ser nosaltres mateixes, a través dels mecanismes propis que generem, les qui ens organitzem per acabar d’una vegada per totes amb la violència masclista. Hem d’acabar també amb el discurs paternalista i de victimització de les dones, com a éssers dèbils i submisos que cal protegir perquè són agredits. Hem d’esdevenir dones lliures, autònomes, fortes, capaces d’autodefensar-nos. I aquest empoderament s’ha de generar a través de tres vies:

1) Una transformació radical del sistema educatiu, que reconstrueixi de forma sana les diferències entre homes i dones, en una situació d’absoluta igualtat, i que acabi amb la socialització masclista dels infants i adolescents.

2) Cal que les dones ens autoorganitzem per compartir experiències i fer front conjuntament a les situacions de violència, fomentant la nostra seguretat en nosaltres mateixes, l’autoestima i l’empoderament davant les agressions quotidianes. És el que s’anomena “autodefensa psíquica”. Quan més gran i sana és la nostra autoestima, menys risc hi ha de quedar atrapades en el paper de víctimes.

3) Fomentar i estendre l’autodefensa física per evitar agressions o respondre-les, ja sigui individualment o col·lectivament. No parlem d’anar apallissant homes perquè si, sinó d’utilitzar el nostre dret a defensar-nos davant de qualsevol agressió, de combatre la violència dels sistemes patriarcal i -no ho oblidem- capitalista. Ja és hora de deixar enrere la vulnerabilitat, la indefensió en què ens han educat, d’invertir els rols i treure la ràbia i la força. Cal que comencem a conèixer les possibilitats del nostre cos, aprendre tècniques que ens permetin -d’una vegada per totes- caminar pel carrer sense por, i aprendre a reaccionar davant d’aquelles situacions de perill físic i psicològic.

Combatem la violència de gènere: autodefensa feminista!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)
Maulets, el jovent independentista i revolucionari

22 de novembre de 2011, Països Catalans