#OkupemArrelem, en defensa dels espais alliberats!



D’ençà del desallotjament del Casal Popular de la Vila de Gràcia, el jovent gracienc ens trobem al carrer, sense un punt de trobada per a totes. Actualment, el Banc Expropiat està sota amenaça de desallotjament, tot i havent deixat clar durant el seu any i mig d’existència que és un espai on teixir el suport mutu, de totes i per a totes, on s’hi fan activitats de tot tipus i per a totes les edats. L’Armadillo, el bloc ocupat pel Grup d’Habitatge per a allotjar joves precàries i famílies desnonades està sent assetjat dia rere dia, tot i que la conseqüència del seu desallotjament sigui deixar a joves i famílies sense alternativa on viure.

És per tot això que ARRAN Gràciadenunciem la persecució que s’està duent a terme des de les institucions de poder cap a als col·lectius, organitzacions, i al cap i a la fi, persones que busquem alternatives a les nostres vides, negant-nos a quedar-nos de braços plegats, veient que des d’algun lloc s’està controlant les nostres vides. És per això que defensarem els nostres espais autogestionats per tots els mitjans.

Hem sigut testimonis al llarg dels darrers mesos de la persecució dels nostres espais alliberats, que s’ha materialitzat en una forta ofensiva amb un objectiu clar: fer-nos fora, minvar la nostra presència. Hem observat, en poques setmanes, una ferma voluntat d’arrabassar-nos allò que juntes hem construït durant tant de temps, amb tants esforços, penes i treballs, símbols clars de la nostra insubmissió i esperança de canvi, insults a la seves ordenances i lleis garants de la desigualtat, la marginació i la misèria.

Casals Populars, Centres Socials Autogestionats, Naus ocupades, Espais Veïnals, Blocs de la PAH, Casals de Joves… cada dia són més els espais socials alliberats que entre totes anem teixint als barris i viles dels Països Catalans. Ho fem els moviments socials, les organitzacions polítiques, les associacions de caràcter local, els col·lectius juvenils, i els propis veïns i veïnes organitzats. I ho fem per denunciar un sistema que exclou a les majories socials d’espais on reunir-se i plantejar alternatives, d’espais d’oci, de trobada, d’activitats, d’espais autogestionats. Ho fem perquè volem trencar amb la lògica especulativa i la privatització de les nostres viles i ciutats, perquè volem ser nosaltres, entre totes i tots, que construïm el nou món rere les parets que ara engrandeixen les comptes corrents d’immobiliàries i grans propietaris.

Okupem Arrelemvol ser l’eina per la defensa d’aquests espais, per coordinar-nos, per saber quins són i en quin estat judicial es troben, per informar-nos de les convocatòries, i també, evidentment, per defensar-los políticament, amb arguments sòlids davant de la criminalització i persecució de les autoritats, que pretenen desallotjar els nostres somnis rebels dia si dia també.

ARA MÉS QUE MAI, DEFENSEM ELS ESPAIS ALLIBERATS!



#OkupemArrelem

COMUNICAT D’ARRAN GRÀCIA EN CONTRA DELS DESALLOTJAMENTS DELS ESPAIS ALLIBERATS DE LA VILA


Arran Gràcia volem manifestar tot el nostre suport cap a l’Armadillo i el Banc Expropiat que actualment estan en perill de desallotjament. Considerem que aquests dos espais estan duent a terme una tasca social fonamental a la Vila en el context d’elitització en el que ens trobem.

El Banc Expropiatva ser ocupat fa un any i mig i des de llavors ha estat un espai de trobada per a teixir complicitats entre les veïnes i les diverses associacions que enriqueixen la nostra Vila. Catalunya Caixa és la propietària i en demana el desallotjament, seguint en la seva tònica de mirar únicament pels seus beneficis obviant totes les alternatives que combaten el seu sistema opressor. Són incomptables els projectes que s’hi han pogut desenvolupar. Des del grup d’habitatge fins a la xarxa d’aliments, passant per tallers i xerrades formatives, són moltes les iniciatives que han trobat un sostre i un suport des d’on arrencar o enfortir-se.

L’Armadillo va ser ocupat el passat 11 de febrer, i ha servit per a reallotjar a 25 persones, la majoria de les quals són víctimes del drama social més gran dels darrers anys: els desnonaments. Aquest bloc del carrer Sant Salvador és propietat d’una immobiliària que ha allargat les obres durant més de 5 anys sense arribar a acabar la construcció dels pisos. Si es duu a terme aquest desallotjament, nombroses famílies i joves es quedaran sense casa ni possibilitats de tenir-ne. En aquest edifici s’ha fet palès que només des de la solidaritat entre les persones podem apoderar-nos per a recuperar les regnes de les nostres vides.

A més a més, les joves de la Vila, vam patir el passat 8 d’abril el desallotjament del nostre punt de trobada, el Casal Popular de Gràcia. Després de gairebé dos mesos sense Casal, ens trobem de nou al carrer, en el qual tampoc ens hi volen. Així doncs, un cop més, des d’Arran Gràcia defensem la ocupació com a opció  legítima per a cobrir les nostres necessitats, a més de considerar-la un mitjà imprescindible en la lluita contra l’especulació.

Els enemics contra els que ens enfrontem en aquesta situació resulten ser un banc i una immobiliària, principals culpables de la conjuntura de misèria que ells mateixos ens han imposat. Com a joves, patim aquesta misèria en tots els aspectes del nostre dia a dia, quan ens trobem aturades, sense accés a l’educació o sense possibilitat d’emancipar-nos i allargant una situació de dependència.

La voluntat d’acabar amb aquests espais comuns no és casual ja que constitueixen la materialització de la desobediència i la lluita per una vida digna i controlada per nosaltres mateixes. Defensarem aquests espais que ens són propis, continuant la lluita des de la solidaritat i el suport mutu que aquets espais ens han permès aconseguir.

ARRAN GRÀCIA

CONTINUEM CREANT L’ALTERNATIVA: CADA DIJOUS DAVANT L’ANTIC CASAL POPULAR

Tot i que el temps no ens acompanya, els turistes ja han comprat els seus vols low-cost per gaudir de les seves vacances al millor aparador de la Barcelona moderna, la Vila de Gràcia. 

Els pisos que han estat buits durant tot l’any, ara es lloguen a preus desorbitats, mentre les joves i les famílies de la Vila ens veiem obligades a marxar fora per manca de recursos econòmics, dificultats per emancipar-nos o en perill de desnonament.

Nosaltres com a joves no només ens veiem afectades per aquesta necessitat bàsica com és un habitatge digne sinó que privatitzen les nostres places coaccionant la nostra llibertat de trobar-nos, divertir-nos i alliberar-nos. 

Durant 11 anys i fins fa uns pocs mesos vam estar construint una alternativa als pubs “modernos” que tant lucren a uns pocs. Per això, tant ahir com avui, continuem reivindicant l’espai públic i cada dijous creem l’alternativa al barri reunint-nos davant l’antic Casal  Popular, agitant, xerrant i fent Unitat Popular.
T’esperem cada dijous a partir de les 23:00 davant l’antic Casal Popular. 
LLUITEM CONTRA L’ELITITZACIÓ A LA VILA DE GRÀCIA,

NOMÉS LLUITANT TENIM FUTUR.

EL BANC EXPROPIAT SOTA AMENAÇA DE DESALLOTJAMENT

Des d’Arran Gràcia volem fer arribar tot el nostre suport al Banc Expropiat de Gràcia, que està en amenaça de desallotjament. 
Aquí us deixem el comunicat que elles mateixes han escrit:
Fa uns dies ens va arribar una carta de jutjats citant-nos a un judici

civil contra el Banc Expropiat de Gràcia. No sabíem que hi havia un procés

civil obert contra el nostre espai i, per tant, no esperàvem aquesta

carta. La vista oral serà el proper dimarts 11 de juny, és a dir, no

arriba a dues setmanes.

De totes maneres sabíem que aquest  moment arribaria ja que tot espai
ocupat, en un moment o altre, ha d’enfrontar-se a la justícia i a la
defensa de la propietat privada. Perquè quan comencem a resoldre els
problemes entre nosaltres, quan el suport mutu i l’autoorganització és el
que ens mou el policia o el jutge sempre acaben trucant a la porta. És per
això que no pensem quedar-nos amb el braços plegats.

En l’any i mig passat que porta ocupat el Banc Expropiat han sigut una
gran quantitat de gent, activitats, assemblees i projectes les que han
donat i donen vida a aquest espai. No volem que tot això es perdi i és per
aquest motiu que volem evitar el desallotjament.

El nostre objectiu és clar que CatalunyaCaixa retiri la denúncia. Per a
que això sigui possible cal que no només la gent que utilitzem l’espai ens
posem en moviment sinó que tothom que cregui que aquest espai no ha de ser
desallotjat que pugui mostrar la seva solidaritat de la manera que cregui
convenient. Sabem que potser no sabeu com o que dubteu de què voldríem
nosaltres. Aquestes són algunes idees:

– Difusió de la informació sobre el banc i la campanya contra el
desallotjament: que corri la veu, que no quedi paret o racó a Internet on
no es conegui el cas.
– Convèncer-los que desallotjar-nos no els serà rentable: Cada oficina
bancària és una gran bústia de suggeriments, com els hi podríeu dir?
penseu, penseu…
– Tirar la brossa a la porta de l’oficina: si generen merda que recullin
merda.
– Deixar fluir l’art que hi ha dins teu: els seus vidres clamen per la
frase “El Banc Expropiat no es toca. Traieu la denúncia”.
– Concentracions o ocupacions de sucursals: que no puguin desenvolupar el
seu funcionament habitual.

Els únics criteris sobre el suport que voldríem ve marcat pel mateix
contingut polític que ha tingut el Banc Expropiat en tot aquest temps.
Sempre hem apostat per l’autoorganització, l’autonomia i la
horitzontalitat en la nostra lluita contra el capitalisme. Per tant,
encara que és CatalunyaCaixa qui denuncia la nostra lluita continua sent
contra el conjunt del sistema del que aquest banc forma part i en el qual
nosaltres també englobem a partits polítics, medis de comunicació i totes
les institucions de l’Estat. Qualsevol mostra de solidaritat serà ben
rebuda sempre i quan es respecti això: no volem caure bé al jutge, no
volem sortir a la tele i no volem el suport de cap partit.

També som conscients que inevitablement hi haurà qui traspassarà la
barrera d’allò legal, com us animem a que ens feu arribar les vostres
mostres de suport us volem donar alguns consells per a qui estigui una
mica peix amb això de la seguretat informàtica.

– No ens enviïs res des de cap ordinador que es pugui relacionar amb tu
(feina, casa, amistats, etc.). Sempre és molt millor fer-ho des d’un
locutori.
– No ens enviïs res des de cap correu electrònic que es pugui relacionar
amb tu. Obre un correu nou (amb dades inventades, és clar) i envia la
notícia. No tornis a obrir mai més aquest correu.

Per qualsevol cosa no dubteu en passar pel banc.
Si vols rebre la informació sobre el desallotjament envia un correu a
elbanc@riseup.net o segueix-nos a @Banc_Expropiat o al blog

Si només entenen de beneficis els parlarem en pèrdues
Que retirin la denúncia!

1J: QUE ES FOTI LA TROIKA!



La Troika i els governs neoliberals estan utilitzant l’arma del deute per desposseir els pobles dels bens comuns, dels serveis públics i socials i enriquir les elits mundials.


Les polítiques de rescat de la banca i d’austeritat no serveixen per millorar l’economia i encara menys per garanti-nos una vida digna. Estan encaminades a incrementar el deute públic per poder privatitzar, retallar i precaritzar-nos encara més.


Convoquem a la manifestació de l’1 de Juny a les 19:00h a Pl. Universitat.

QUE ES FOTI LA TROIKA! 
JUNTES PODEM!


Responem amb ràbia front el desallotjament del Casal Popular de Gràcia

Aquesta passada matinada l’assemblea d’ARRAN Gràcia hem tapiat la seu local de la Vila de Convergència i Unió (CiU) com a mostra de ràbia pel desallotjament del Casal Popular de Gràcia, situat a Ros de Olano amb Torrent de l’Olla.

Com moltes recordareu, el passat mes de febrer la mobilització popular va aconseguir aturar el desallotjament del Casal. Però arribades al dilluns 8 d’abril, l’ordre de desallotjament es va dur a terme emparant-se en la denúncia i judici-farsa guanyat per la propietat de l’immoble. Totes sabem, però, que tan aquest com altres desallotjaments són decisions polítiques amagades rere la careta de “la llei”, una llei injusta que permet que lladres firmin contractes milionaris a Qatar però que, en canvi, resulta d’allò més estricte a l’hora de defensar la propietat privada.
Denunciem aquestes decisions que busquen acabar amb qualsevol mostra d’autogestió i contrapoder i als seus responsables, els que sovint s’amaguen tant aprop en la nostra mateixa Vila. Tapiar la façana de la seu de CiU només és una resposta per aquells que sembren la misèria. Direm, un cop més: “Espardaler, Fandos, Mas: si ens desallotgeu els nostres centres, no ens quedarem de braços plegats! Els vostres espais també seran desallotjats”. Demostrem, d’aquesta manera, el nostre reclam per un espai autogestionat i alliberat com ha sigut i sempre serà el Casal Popular de Gràcia. Així ho demostrarem les més de 500 persones que recorrerem els carrerons de la Vila el passat dilluns 8 d’abril quan l’immoble fou desallotjat.

Perquè 11 anys de Casal han esdevingut un exemple per arreplegar totes les joves de la Vila de Gràcia en un mateix indret per tal d’organitzar-se de manera conjunta i crear, així, un teixit social juvenil més fort que mai. Si ens han tapiat una porta, nosaltres responem amb ràbia i farem saber que mai, mai, mai destruiran els nostres somnis. Seguirem teixint l’alternativa juvenil!

Un desallotjament, una altra okupació. Okupar és resistir, resistir és vèncer. Seguim i seguirem endavant!