Joves Aturem els pressupostos de la Troika!

Des d’ARRAN Gràcia, coincidint amb les mobilitzacions convocades el 4 de desembre en el marc de la Campanya Juntes Podem, vam realitzar diferents accions amb l’objectiu de denunciar i visualitzar els culpables que ens esclavitzen al deute il·legítim que ens imposa la Troika i els partits polítics còmplices que acaten aquest Diktat.

Volem denunciar que les prioritats establertes en els actuals pressupostos ens condemnen a les classes populars catalanes a la misèria. Aquests pressupostos segueixen perpetuant la constant pèrdua dels drets més bàsics pels quals hem lluitat i que els poderosos, vinguin d’Europa, l’estat espanyol o Catalunya ens volen arrabassar. l’Actual proposta de pressupostos demostra la submissió de CiU i ERC a l’Europa egoista i insolidària on es vetlla pels beneficis d’unes elits a costa de saquejar les classes populars que conformem els pobles i nacions d’Europa. 

Des d’ARRAN ens sumem a la Campanya Juntes Podem ja que, com a joves, la mobilització permanent i la denúncia de totes les pràctiques que tinguin les elits econòmiques i els seus còmplices per:

– Obligar-nos a exiliar de les nostres viles per trobar una feina digna,

– Obligar-nos a acceptar feines en condicions de semiesclavatge, rebin el nom de “minijobs”, contractes de formació o el que li vulguin donar,

– Obligar-nos a pagar taxes i matrícules desmesurades per estudiar un grau, postgrau, formació professional,…

– Negar-nos els dret bàsics i universals a la sanitat i educació universal per motius econòmics, d’origen o gènere,

– Lligar el dret a l’autodeterminació com a poble a unes condicions imposades pel Diktat de l’actual Troika

Per tot això, des d’Arran Gràcia animem a participar a les següents mobilitzacions que es duguin a terme en el marc d’aquesta Campanya, en especial, la jornada del 19 de desembre, dia en que es debatrà al Parlament de Catalunya l’aprovació dels pressupostos. A més, a la Vila de Gràcia el dia 13 de desembre es durà a terme xocolatada i cassolada a la Plaça de la Vila a les 17:30h per difondre les convocatòries.

Contra la seva misèria, Desobediència!

Joves Aturem els pressupostos de la Troika!

Juntes Podem!

Imatge

ACTE SOLIDARI AMB LA VAGA I LA LLUITA DELS DOCENTS A LES ILLES

El comitè d’Independència per Canviar-ho Tot de Gràcia organitza el proper diumenge dia 13 d’octubre un concert de suprot a la lluita dels docents de le sIlles en defensa de l’escola pública i del català a l’ensenyament.
Hi actuaran
– Cesk Freixas
– Feliu Ventura
– Miquel Gironès
– La Portàtil FM
– Carles Rebassa
– MC Hugcakke

 i molts +!
Serà a partir de les 18:30h Als Lluïsos (Plaça del Nord).
El comitè també fa una nova crida a la Solidaritat amb la lluita portada per l’Assemblea de  Docents de les Illes i demanem la  solidaritat als veïns i veïnes .
Després de 3 setmanes de vaga l’Assemblea de Docents ha decidit una aturada temporal de la vaga però continuar amb la lluita en contra de les sagnants retallades a l’educació pública i contra la imposició del Tractament Integral de Llengües ( que arracona el català a les aules i pretén un veritable apartheid lingüístic).
La lluita continuarà amb una desobediència i insubmissió a les polítiques del govern de Bauzà que provocarà segurement noves sancions als i les docents de les Illes i caldrà seguir contribuint-hi econòmicament.
En aquest sentit, us proposem també que doneu a conèixer el número de compte de dita caixa i, fins i tot, animar a tothom a contribuir-hi econòmicament.
Aquí us adjuntem el número de compte de Caixa Colonya, a nom de l’Obra Cultural Balear:
2056-0009-74-4102003418
Per tot això el proper diumenge 13 d’octubre us animen a participar en el Concert de suport a la lluita de l’assemblea de docents de les illes i a seguir lluitant per la defensa de l’educació pública i en català als Països Catalans.
Comitè de Gràcia Indpendència per canviar-ho tot.

NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS, DEFENSEM EL PARK GÜELL!


L’elitització de la Vila de Gràcia consisteix en la pujada del nivell de vida de totes les que hi vivim. Suposa encariment dels preus de l’habitatge, dels comerços. Suposa cada cop més terrasses de bar a les nostres places, i cada cop més i més cares. Suposa una transformació de la nostra Vila, convertint-la en un barri turístic i només a l’abast de les classes no populars.
El cada cop més alt nombre de hostels, els pisos que estan buits tot l’any i que quan arriba el bon temps es lloguen a preus exorbitants i l’oci consumista que ens està arrabassant l’espai públic són símptomes que identifiquen aquest procés. La “marca Gràcia” ha de passar a formar part de la “Marca Barcelona” que totes coneixem tant bé. Tots aquests canvis intenten fer-nos creure que milloraran el barri però sabem molt bé que només beneficien el capitalisme i el seu mercat, mentre que les veïnes anem perdent els nostres espais i els nostres drets.
Els nostres parcs i les nostres places tampoc s’escapen d’aquest procés elititzador: limitació d’horaris, com és el cas de la Plaça de les Dones del 36; prohibicions sense cap mena de sentit, com seria la recent prohibició de jugar a pilota a la Plaça de la Vila o la ja coneguda llei del civisme; o limitacions d’aforament discriminatòries per motius de veïnatge, com passarà ben aviat al Park Güell.
Per tot això, ARRAN Gràcia ens posicionem en contra d’aquest tancament que considerem que, lluny dels motius que dóna l’Ajuntament i el Districte de Gràcia amb Maite Fandos al capdavant, suposa la privatització d’un parc que és de totes les veïnes de la Vila i de la ciutat de Barcelona, discriminant-ne unes a favor de les altres. 

Si intenten aplicar lleis absurdes, desobeïm l’absurd!
 

Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua… No al turisme de postal!

El sector turístic constitueix una de les indústries principals del país i ha esdevingut des de fa dècades un dels actors principals del model socioeconòmic imperant als Països Catalans. Multitud de comarques del país han vist transformat de forma radical el seu paisatge per aquesta qüestió. Les comarques costeres a l’estiu es converteixen en autèntics “resorts” on pobles sencers s’adapten al desembarcament de milers de turistes. A l’hivern, durant la temporada d’esquí, les comarques de l’alta muntanya queden també absolutament transformades. Amb l’argument que el turisme aporta grans quantitats de diners i és

un focus d’elevades inversions, els nostres governants han apostat per vendre’s el país i apostar per un model que resulta nefast en diversos aspectes. Es tracta d’un model que representa una de les cares més despietades del capitalisme a casa nostra, que és altament nociu en termes mediambientals, fomenta la precarietat laboral i tendeix a invisibilizar i menysprear la realitat social i cultural dels Països Catalans.

 L’orgia especulativa que han viscut els Països Catalans de de fa anys, la bombolla immobiliària i, cal no oblidar-ho, també les nombroses trames de corrupció lligades a   l’ “economia del totxo” tenen molt a veure amb el model de turisme de masses que impera actualment. L’afluència massiva de turistes provoca sempre una transformació radical de les àrees afectades per tal que aquestes s’hi acomodin i el nínxol de mercat sigui el més gran possible. L’espai que en èpoques remotes era poblat per platges, boscos i muntanyes ara l’ocupen grans urbanitzacions, complexos turístics, camps de golf, centres comercials, parcs d’atraccions i pistes d’esquí. Pobles, barris i ciutats senceres perden progressivament la seva identitat i veuen transformada de forma integral la seva economia i el seu paisatge per convertir-se l’aparador, el balneari i la discoteca dels seus visitants. A això cal sumar-hi la privatització de l’espai públic i un model d’oci marcadament consumista on les veïnes són del tot desplaçades i menystingudes. L’únic beneficiari de tot plegat és l’empresariat del sector, que fa i desfà a voluntat amb la beneplàcit i la complicitat de polítics i institucions.
 La indústria del turisme genera una gran quantitat de llocs de treball que molt sovint ocupem les joves. No obstant, això no és cap bona notícia si es té en compte que es tracta de feines gairebé sempre temporals, lligades a l’estacionalitat, molt dures i mal retribuïdes. A més, en un context d’atur generalitzat i manca d’expectatives, aquestes feines són l’única alternativa per a milers de joves als Països Catalans que acompleixen jornades interminables en condicions d’explotació, amb contractes il·legals farcits d’irregularitats. Les darreres reformes laborals perpetuen alarmantment aquesta situació i condemnen la nostra generació a la temporalitat i a la més absoluta precarietat als nostres llocs de treball.
 El capitalisme no en té prou amb devastar el nostre entorn i acabar amb els nostres drets com a treballadores. El turisme de masses sovint és sinònim d’espanyolització. Les multinacionals de l’oci i la restauració conceben el país com un simple focus de negoci, totalment aïllat de la seva realitat social, històrica i cultural. La llengua i cultura catalanes queden arraconades a un segon pla i molt sovint passen per alt per als milions de visitants que conceben les nostres comarques com poc més que un macro-complex turístic dissenyat exclusivament per passar-hi les seves vacances.
 Des d’Arran ens oposem a aquest model massificat de turisme. Rebutgem l’ ”economia de casino” que promou la destrucció del nostre territori, condemna les joves a la precarietat i menysté el nostre patrimoni històric i cultural. Apostem per un turisme respectuós amb el seu entorn, amb els habitants que hi viuen i la seva llengua, història i cultura. Un model de turisme integrador, respectuós amb el medi natural dels Països Catalans. En definitiva, un model que s’oposi a la lògica capitalista de l’especulació i el màxim benefici.
 Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua…
No al turisme de postal!

#OkupemArrelem, en defensa dels espais alliberats!



D’ençà del desallotjament del Casal Popular de la Vila de Gràcia, el jovent gracienc ens trobem al carrer, sense un punt de trobada per a totes. Actualment, el Banc Expropiat està sota amenaça de desallotjament, tot i havent deixat clar durant el seu any i mig d’existència que és un espai on teixir el suport mutu, de totes i per a totes, on s’hi fan activitats de tot tipus i per a totes les edats. L’Armadillo, el bloc ocupat pel Grup d’Habitatge per a allotjar joves precàries i famílies desnonades està sent assetjat dia rere dia, tot i que la conseqüència del seu desallotjament sigui deixar a joves i famílies sense alternativa on viure.

És per tot això que ARRAN Gràciadenunciem la persecució que s’està duent a terme des de les institucions de poder cap a als col·lectius, organitzacions, i al cap i a la fi, persones que busquem alternatives a les nostres vides, negant-nos a quedar-nos de braços plegats, veient que des d’algun lloc s’està controlant les nostres vides. És per això que defensarem els nostres espais autogestionats per tots els mitjans.

Hem sigut testimonis al llarg dels darrers mesos de la persecució dels nostres espais alliberats, que s’ha materialitzat en una forta ofensiva amb un objectiu clar: fer-nos fora, minvar la nostra presència. Hem observat, en poques setmanes, una ferma voluntat d’arrabassar-nos allò que juntes hem construït durant tant de temps, amb tants esforços, penes i treballs, símbols clars de la nostra insubmissió i esperança de canvi, insults a la seves ordenances i lleis garants de la desigualtat, la marginació i la misèria.

Casals Populars, Centres Socials Autogestionats, Naus ocupades, Espais Veïnals, Blocs de la PAH, Casals de Joves… cada dia són més els espais socials alliberats que entre totes anem teixint als barris i viles dels Països Catalans. Ho fem els moviments socials, les organitzacions polítiques, les associacions de caràcter local, els col·lectius juvenils, i els propis veïns i veïnes organitzats. I ho fem per denunciar un sistema que exclou a les majories socials d’espais on reunir-se i plantejar alternatives, d’espais d’oci, de trobada, d’activitats, d’espais autogestionats. Ho fem perquè volem trencar amb la lògica especulativa i la privatització de les nostres viles i ciutats, perquè volem ser nosaltres, entre totes i tots, que construïm el nou món rere les parets que ara engrandeixen les comptes corrents d’immobiliàries i grans propietaris.

Okupem Arrelemvol ser l’eina per la defensa d’aquests espais, per coordinar-nos, per saber quins són i en quin estat judicial es troben, per informar-nos de les convocatòries, i també, evidentment, per defensar-los políticament, amb arguments sòlids davant de la criminalització i persecució de les autoritats, que pretenen desallotjar els nostres somnis rebels dia si dia també.

ARA MÉS QUE MAI, DEFENSEM ELS ESPAIS ALLIBERATS!



#OkupemArrelem

COMUNICAT D’ARRAN GRÀCIA EN CONTRA DELS DESALLOTJAMENTS DELS ESPAIS ALLIBERATS DE LA VILA


Arran Gràcia volem manifestar tot el nostre suport cap a l’Armadillo i el Banc Expropiat que actualment estan en perill de desallotjament. Considerem que aquests dos espais estan duent a terme una tasca social fonamental a la Vila en el context d’elitització en el que ens trobem.

El Banc Expropiatva ser ocupat fa un any i mig i des de llavors ha estat un espai de trobada per a teixir complicitats entre les veïnes i les diverses associacions que enriqueixen la nostra Vila. Catalunya Caixa és la propietària i en demana el desallotjament, seguint en la seva tònica de mirar únicament pels seus beneficis obviant totes les alternatives que combaten el seu sistema opressor. Són incomptables els projectes que s’hi han pogut desenvolupar. Des del grup d’habitatge fins a la xarxa d’aliments, passant per tallers i xerrades formatives, són moltes les iniciatives que han trobat un sostre i un suport des d’on arrencar o enfortir-se.

L’Armadillo va ser ocupat el passat 11 de febrer, i ha servit per a reallotjar a 25 persones, la majoria de les quals són víctimes del drama social més gran dels darrers anys: els desnonaments. Aquest bloc del carrer Sant Salvador és propietat d’una immobiliària que ha allargat les obres durant més de 5 anys sense arribar a acabar la construcció dels pisos. Si es duu a terme aquest desallotjament, nombroses famílies i joves es quedaran sense casa ni possibilitats de tenir-ne. En aquest edifici s’ha fet palès que només des de la solidaritat entre les persones podem apoderar-nos per a recuperar les regnes de les nostres vides.

A més a més, les joves de la Vila, vam patir el passat 8 d’abril el desallotjament del nostre punt de trobada, el Casal Popular de Gràcia. Després de gairebé dos mesos sense Casal, ens trobem de nou al carrer, en el qual tampoc ens hi volen. Així doncs, un cop més, des d’Arran Gràcia defensem la ocupació com a opció  legítima per a cobrir les nostres necessitats, a més de considerar-la un mitjà imprescindible en la lluita contra l’especulació.

Els enemics contra els que ens enfrontem en aquesta situació resulten ser un banc i una immobiliària, principals culpables de la conjuntura de misèria que ells mateixos ens han imposat. Com a joves, patim aquesta misèria en tots els aspectes del nostre dia a dia, quan ens trobem aturades, sense accés a l’educació o sense possibilitat d’emancipar-nos i allargant una situació de dependència.

La voluntat d’acabar amb aquests espais comuns no és casual ja que constitueixen la materialització de la desobediència i la lluita per una vida digna i controlada per nosaltres mateixes. Defensarem aquests espais que ens són propis, continuant la lluita des de la solidaritat i el suport mutu que aquets espais ens han permès aconseguir.

ARRAN GRÀCIA

CONTINUEM CREANT L’ALTERNATIVA: CADA DIJOUS DAVANT L’ANTIC CASAL POPULAR

Tot i que el temps no ens acompanya, els turistes ja han comprat els seus vols low-cost per gaudir de les seves vacances al millor aparador de la Barcelona moderna, la Vila de Gràcia. 

Els pisos que han estat buits durant tot l’any, ara es lloguen a preus desorbitats, mentre les joves i les famílies de la Vila ens veiem obligades a marxar fora per manca de recursos econòmics, dificultats per emancipar-nos o en perill de desnonament.

Nosaltres com a joves no només ens veiem afectades per aquesta necessitat bàsica com és un habitatge digne sinó que privatitzen les nostres places coaccionant la nostra llibertat de trobar-nos, divertir-nos i alliberar-nos. 

Durant 11 anys i fins fa uns pocs mesos vam estar construint una alternativa als pubs “modernos” que tant lucren a uns pocs. Per això, tant ahir com avui, continuem reivindicant l’espai públic i cada dijous creem l’alternativa al barri reunint-nos davant l’antic Casal  Popular, agitant, xerrant i fent Unitat Popular.
T’esperem cada dijous a partir de les 23:00 davant l’antic Casal Popular. 
LLUITEM CONTRA L’ELITITZACIÓ A LA VILA DE GRÀCIA,

NOMÉS LLUITANT TENIM FUTUR.

EL BANC EXPROPIAT SOTA AMENAÇA DE DESALLOTJAMENT

Des d’Arran Gràcia volem fer arribar tot el nostre suport al Banc Expropiat de Gràcia, que està en amenaça de desallotjament. 
Aquí us deixem el comunicat que elles mateixes han escrit:
Fa uns dies ens va arribar una carta de jutjats citant-nos a un judici

civil contra el Banc Expropiat de Gràcia. No sabíem que hi havia un procés

civil obert contra el nostre espai i, per tant, no esperàvem aquesta

carta. La vista oral serà el proper dimarts 11 de juny, és a dir, no

arriba a dues setmanes.

De totes maneres sabíem que aquest  moment arribaria ja que tot espai
ocupat, en un moment o altre, ha d’enfrontar-se a la justícia i a la
defensa de la propietat privada. Perquè quan comencem a resoldre els
problemes entre nosaltres, quan el suport mutu i l’autoorganització és el
que ens mou el policia o el jutge sempre acaben trucant a la porta. És per
això que no pensem quedar-nos amb el braços plegats.

En l’any i mig passat que porta ocupat el Banc Expropiat han sigut una
gran quantitat de gent, activitats, assemblees i projectes les que han
donat i donen vida a aquest espai. No volem que tot això es perdi i és per
aquest motiu que volem evitar el desallotjament.

El nostre objectiu és clar que CatalunyaCaixa retiri la denúncia. Per a
que això sigui possible cal que no només la gent que utilitzem l’espai ens
posem en moviment sinó que tothom que cregui que aquest espai no ha de ser
desallotjat que pugui mostrar la seva solidaritat de la manera que cregui
convenient. Sabem que potser no sabeu com o que dubteu de què voldríem
nosaltres. Aquestes són algunes idees:

– Difusió de la informació sobre el banc i la campanya contra el
desallotjament: que corri la veu, que no quedi paret o racó a Internet on
no es conegui el cas.
– Convèncer-los que desallotjar-nos no els serà rentable: Cada oficina
bancària és una gran bústia de suggeriments, com els hi podríeu dir?
penseu, penseu…
– Tirar la brossa a la porta de l’oficina: si generen merda que recullin
merda.
– Deixar fluir l’art que hi ha dins teu: els seus vidres clamen per la
frase “El Banc Expropiat no es toca. Traieu la denúncia”.
– Concentracions o ocupacions de sucursals: que no puguin desenvolupar el
seu funcionament habitual.

Els únics criteris sobre el suport que voldríem ve marcat pel mateix
contingut polític que ha tingut el Banc Expropiat en tot aquest temps.
Sempre hem apostat per l’autoorganització, l’autonomia i la
horitzontalitat en la nostra lluita contra el capitalisme. Per tant,
encara que és CatalunyaCaixa qui denuncia la nostra lluita continua sent
contra el conjunt del sistema del que aquest banc forma part i en el qual
nosaltres també englobem a partits polítics, medis de comunicació i totes
les institucions de l’Estat. Qualsevol mostra de solidaritat serà ben
rebuda sempre i quan es respecti això: no volem caure bé al jutge, no
volem sortir a la tele i no volem el suport de cap partit.

També som conscients que inevitablement hi haurà qui traspassarà la
barrera d’allò legal, com us animem a que ens feu arribar les vostres
mostres de suport us volem donar alguns consells per a qui estigui una
mica peix amb això de la seguretat informàtica.

– No ens enviïs res des de cap ordinador que es pugui relacionar amb tu
(feina, casa, amistats, etc.). Sempre és molt millor fer-ho des d’un
locutori.
– No ens enviïs res des de cap correu electrònic que es pugui relacionar
amb tu. Obre un correu nou (amb dades inventades, és clar) i envia la
notícia. No tornis a obrir mai més aquest correu.

Per qualsevol cosa no dubteu en passar pel banc.
Si vols rebre la informació sobre el desallotjament envia un correu a
elbanc@riseup.net o segueix-nos a @Banc_Expropiat o al blog

Si només entenen de beneficis els parlarem en pèrdues
Que retirin la denúncia!

1J: QUE ES FOTI LA TROIKA!



La Troika i els governs neoliberals estan utilitzant l’arma del deute per desposseir els pobles dels bens comuns, dels serveis públics i socials i enriquir les elits mundials.


Les polítiques de rescat de la banca i d’austeritat no serveixen per millorar l’economia i encara menys per garanti-nos una vida digna. Estan encaminades a incrementar el deute públic per poder privatitzar, retallar i precaritzar-nos encara més.


Convoquem a la manifestació de l’1 de Juny a les 19:00h a Pl. Universitat.

QUE ES FOTI LA TROIKA! 
JUNTES PODEM!