[ARRAN Gràcia ] Cròniques de la resistència

El casal és, i sempre serà, la resistència contra l’especulació, la cultura popular, l’alternativa juvenil als esquemes marcats pel sistema, la unitat popular, etc.


Ho és i ho seguirà sent malgrat que fa un mes vam rebre l’ordre dels jutjats en la què ens fixaven el període de desallotjament: de l’1 al 15 de febrer. Des de llavors, tothom, militants d’ARRAN, joves de Gràcia, militants d’Endavant, Kasa de la Muntanya, CUP-Gràcia, l’Assemblea de la Vila i un llarg etcètera ens hem posat mans a la feina. Perquè totes som el Casal Popular de Gràcia, perquè totes hi formem part.


El compte enrere ha començat i, el final, és (o això ens volen fer creure) inevitable. Com és de costum però, nosaltres no ens ho creiem. Nosaltres resistirem. Nosaltres vencerem.

El tret de sortida va ser el cercavila que es va fer el passat 25 de gener, on 300 persones es van ajuntar pels carrers de Gràcia sota un mateix crit: “El Casal es queda a Gràcia!”. Al dia següent, la repressió tocava a la nostra porta, i 5 companyes eren conduïdes a comissaria detingudes per haver okupat un nou casal a Gràcia. Aquell mateix dia, la solidaritat va tornar a irrompre amb força a Gràcia en forma de manifestació demanant la llibertat de les joves empresonades i tornant a unir-nos a totes sota aquell mateix crit.

I això no queda aquí sinó que encara queda lluita. Perquè a partir d’avui tot torna a començar de nou. La resistència no es farà sols fent barricades, es farà construint la unitat popular, la lluita en cada passa, donant a conèixer alternatives, aprenent d’altres experiències… A partir del dia 1, d’avui, mostrarem que som capaces de crear encara que ells ens vulguin destruir.

Avui, a les 7 del matí, ens hem tornat a trobar totes al Casal Popular de Gràcia per mostrar les nostres alternatives, per començar la resistència. I precisament és a partir d’avui que el Casal estarà ple d’activitats i tallers diaris que, juntament amb els caps de setmana temàtics, ompliran el carrer Ros d’Olano d’il·lusió, de ganes de lluita i de resistència.

Han sigut moltes les veus amigues que s’han ajuntat per donar suport al Casal Popular de Gràcia, moltes mans que ens han ajudat a fer cartells, pancartes, videos i demés. I a totes aquestes mans amigues, els hi volem agraïr tot el que han fet pel Casal.

Però ara ens toca a nosaltres, les joves, dir la nostra i resistir, perquè no ens podran llevar allò que entre totes hem construït durant tant de temps, durant 11 anys. Ara ens toca a nosaltres defensar el lloc on hem aprés a estimar, a riure, a pensar, a fer, a plorar, a ser… En definitiva, a defensar el lloc on ens hem pogut sentir com allò que realment som.

Perquè ara, més que mai, és el moment de cridar ben alt que el Casal es queda a Gràcia!
I perquè després d’11 anys, continuarem resistint!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s