Article al Periódico sobre el Casal

COMPTE ENRERE PER A UN ESPAI JUVENIL

Aquella Gràcia rebel

El Casal Popular de Gràcia, en un edifici ‘okupat’, compleix una dècada amb una ordre de desallotjament imminent

L’entitat és de les poques que recorden el passat indòmit del barri

HELENA LÓPEZ BARCELONA Hi va haver un temps, no gaire llunyà, en què Gràcia era coneguda a tota la ciutat, fins i tot més enllà, per ser un lloc combatiu. Rebel. Un temps en què aquest barri popular de carrers estrets era famós per la riquesa del seu viu i lluitador moviment associatiu, no per ser una àrea cool de la ciutat. No per les seves botigues i locals de moda. El Casal Popular de Gràcia, al cèntric carrer del Torrent de l’Olla, a quatre passes de la plaça de la Revolució, és avui una cosa així com una mena de reserva del passat díscol d’una zona que ara està associada a la modernitat .

  Vestigi 8 Entre locals moderns, el casal resisteix a Gràcia.
Vestigi entre locals moderns, el casal resisteix a Gràcia. DANNY CAMINAL

Un vestigi que sembla tenir els dies comptats, ja que l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG), entitat gestora del casal, ja ha rebut l’ordre de desallotjament, que preveuen que sigui la definitiva. «Serà o just abans de l’estiu o just després de l’estiu. Esperem que sigui després, per poder fer una bona campanya durant les festes», explica el Ramon, un dels joves de l’AJG. I és que, el llaminer encara que diminut local on s’allotgen és un espai okupat. «Hi vam entrar el 2002, quan ja feia molt temps que estava abandonat», explica el jove.
El casal és un punt de trobada de la gent jove de Gràcia, on es porten a terme activitats «tant polítiques com lúdiques»: conferències, concerts, tallers.«En aquests 10 anys ha sigut un símbol de resistència de la Gràcia obrera, popular i combativa contra l’especulació immobiliària i les polítiques socials i urbanístiques de l’ajuntament al barri», resumeix el Ramon.
Com un bar
Sí, els caps de setmana a la nit el local funciona gairebé com un bar, «però no provoca ni més ni menys maldecaps que la resta de bars del barri», matisa el jove, que assegura que han rebut suports de la majoria d’entitats del barri. Aquests suports es van fer evidents el 2009, en el primer intent «seriós» de desallotjament, quan van reunir unes 700 persones en una manifestació, que va aconseguir ajornar el desallotjament. «Ara serà molt més difícil. Ja hem esgotat totes les vies legals i sembla que ara ja és inevitable», prossegueix el membre de l’AJG, entitat que forma part de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia i que participa activament en els moviments socials del barri.
L’AJG es va crear el 1996. Fins que es van instal·lar en l’actual local el 2002, van okupar altres espais del barri, amb menys èxit (els desallotjaments van anar molt més de pressa). «En aquell moment no hi havia espais per a joves a Gràcia i l’okupació és per a nosaltres també una forma de denúncia», prossegueix el noi. La situació avui ha canviat, amb la recent obertura de La Fontana, encara que el flamant equipament ha estat també envoltat de polèmica des del seu naixement, per la seva gestió privada.
«L’Assemblea de Joves de Gràcia va molt més enllà d’aquestes parets. Quan ens facin fora d’aquí, buscarem un altre espai, com sempre. El local és important, però no el més important. El més important som les persones que volem lluitar pel nostre barri», afirma el jove, entre realista i optimista. «Això sí, lluitarem per seguir aquí fins a l’últim dia», adverteix.

Font:  elperiodico.cat

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s