L’AJG TROBA CASA

Pocs dies després, es produeix la primera ocupació reeixida: Can Cacau. Aquesta finca, situada al carrer Torrent de l’ Olla cantonada amb Topazi i que antigament havia allotjat la fàbrica Nutrexpa, portava més de 40 anys abandonada. L’okupació fou un èxit, i el nou espai serví per començar a agrupar gent i realitzar activitats. Però el bon temps durà poc i fórem desallotjats abans de l’estiu, sempre gràcies a un fort desplegament policial davant la protesta d’una vintena de joves.

Malgrat tot, aquest curt període d’okupació serví a l’AJG per adquirir experiència: es rehabilità l’espai, es féu una cafeta i es programaren cursos per aprendre a tocar la guitarra o a parlar euskera. En la manifestació de protesta s’hi congregaren unes 200 persones i acabà amb incidents després de que els cossos de seguretat reprimissin els manifestants a l’alçada del carrer Torrent de l’Olla amb Astúries. Per cert, el simpàtic propietari de Can Cacau era un veí resident dues portes més enllà i que gaudia d’una casa d’allò més gran i bonica, jardí inclòs. Quan Can Cacau fou a terra, el sobtadament necessitat propietari tingué el solar desert durant molt de temps, fins que farà tres anys, aprofitant l’alça de preus i el negoci segur va vendre el solar a una constructora que ha aixecat pisos a preus no aptes per graciencs.

El 1998 fou un any calent. Força manifestacions acaben amb desordres, com la del 1er de Maig convocada per Resistència Anticapitalista, l’esmorzar popular convocat a Plaça del Diamant per protestar contra el casament a Barcelona de la Infanta Cristina o el 12 d’octubre, desordres que en alguns casos arribaran fins a la nostra Vila.

Sense sostre, l’AJG es reuneix provisonalment a La Taverna Popular de Gràcia i al Resistència Roja del carrer Bolívar. La Taverna de Gràcia esdevingué un punt neuràlgic i de trobada de moltes persones –joves i grans- compromeses amb les lluites populars que obrí les seves portes el 1996; per l’AJG fou un local molt important i on es coneixerien gran part de la militància no només de Gràcia, sinó de l’Esquerra independentista en general.

Al cap de poc temps, es prengué la determinació d’okupar de nou. Aquest cop, el 2 d’agost okupàrem una antiga casa taller al carrer Verdi 165, on s’ubicà per més de dos anys i mig el Casal Popular de Gràcia. Ja abans d’okupar, apareix un cartell on s’informa de les activitats que es faran per Festes de Gràcia al Casal Popular així com la seva ubicació. El Casal Popular, conegut per alguns com l’ambaixada, perquè hi onejaven l’estelada, la roja i la bandera okupa, esdevingué un lloc de reunió i trobada no només de l’AJG, sinó també de les Assembles contra la precarietat, de la Brigada Catalana Venceremos de solidaritat amb Cuba, així com els Maulets o el Front d’Alliberament Gai de Catalunya o bé Alternativa Estel . Amb aquest darrer, l’AJG tindrà un vinculació especial sent els dos col·lectius de joves amb interessos més que comuns. S’iniciarà una cooperació que portarà a la convocatòria d’exitoses vagues d’institut i mobilitzacions en defensa dels drets dels Països Catalans, contra les ETTs (dos d´aquestes acabaren amb un centenar d´estudiants assaltant-ne diverses) o en favor dels transports públics gratuïts, fent la campanya “cola’t” en la que cada cop que es pugen els preus, a principis d’any, anem a l’estació per protestar tot obrint les portes i deixant lliure l’accés.

També fou al Casal Popular on començarem a editar amb freqüència el que es convertiria en la nostra veu al carrer, el Zona Alliberada, i que encara avui continuem escrivint tot recuperant la nostra memòria històrica, explicant quins actes fa l’AJG i l’esquerra independentista, analitzant com està la vida a la Vila, reservant espais d’opinió o apropant lluites d’altres parts del planeta als nostres lectors. Des dels seus inicis fins avui hem aconseguit millorar el seu format i el seu tiratge.

La distribució de la casa, amb una sala de rebedor més una sala àmplia i una habitació final que esdevindria pati, facilità la celebració de nombrosos concerts que serviren per finançar tantes iniciatives com en les que podíem participar. Al Casal Popular i tocaren els Red Banner, el cantautor José Merino, els Gazapos, Crit de Lluita, els Avalots i tants altres, a més de grups d’arreu d’Europa. També es feren cargolades i botifarrades de renom, sopars pro presos polítics, a més de moltes xerrades i exposicions, o bé campionats de futbolí gratuïts. El pis de dalt del Casal Popular s’utilitzà d’habitatge per diverses persones fins que hagueren d’abandonar-lo després de l’incendi provocat per policies o feixistes. En els tres anys que resistírem també s’hi dugueren a terme tallers d’autodefensa, obres de teatre entre les que cal destacar una amb en Pau Riba. També el 1999, durant les eleccions europees, el Casal Popular de Gràcia hi tingué lloc un acte d’Euskal Herritarrok, als quals la PUA i l’AJG donaren suport electoral. Per aquestes dates participàrem també en una gran convocatòria, amb més de vint col·lectius i associacions, per denunciar la presencia a la vila de la Llibreria Europa. La convocatòria va ser un èxit i centenars de persones hi varen assistir. Un cop la marxa va arribar davant del local de distribució i propaganda feixista, un grup d’encaputxats el varen assaltar. A hores d’ara, amb la permissivitat de la Policia i l’Ajuntament, la Llibreria Europa continua amb les portes obertes al públic i poden finançar les seves activitats.

Enmig de tot això, hi tenen lloc els fets de l’UAB. En protesta per la visita de l’aleshores cap del govern espanyol, José Maria Aznar a l’Autònoma, el sindicat Alternativa Estel organitzà una concentració de protesta. La policia espanyola intervingué, acabant-se la jornada amb durs enfrontaments coneguts com “els fets de l’Autònoma”. La mateixa nit, efectius policials o bé mercenaris sota protecció policial, cremaren el Casal Popular de Gràcia fent servir productes especials –com l’informe dels bombers assenyala- que denoten certs coneixements no precisament de domini públic. Simultàniament també fou atacada la Taverna de Gràcia, incendiant-li la porta. Era un atac a Alternativa Estel, però també contra l’AJG i la PUA.

Pel que fa al Casal Popular, en l’acció es cremà la part final de la casa, on hi havia caixes i caixes de roba emmagatzemades, a més de productes farmacèutics i escolars per ser enviats a Cuba. La resposta fou immediata, i l’endemà més de 1.000 persones protestaren contra les accions de guerra bruta i els mètodes feixistes recorrent els carrers de la Vila. Val a dir que no s’obrí cap investigació policial al respecte. Aquests no serien però els únics atacs. Temps després també rebríem l’assalt de grups feixistes que rebentaren l’interior del Casal Popular, trencant-ne la porta de vidre de l’entrada i provaren d’inhabilitar-lo. En un altre ocasió ens llançaren un còctel molotov quan hi havia gent a l’interior.

El març del 2001 el Casal Popular de Gràcia fou desallotjat deixant endarrera molts records i esforços. Molta gent passà pel Casal al llarg de la seva okupació, i encara avui és difícil d’oblidar la imatge de l’antidisturbi entrant al casal, un cop desallotjat, despenjant l’estelada del balcó o bé la la seva cara de sorpresa en trobar-se el clàssic regal patentat ja per Can Cacau en forma de rellotge. La manifestació fou multitudinària, hi assistí gairebé tothom que algun cop havia passat pel Casal (també hi assistí la Brigada d’Informació, que va acabar la mani de coloraines…) i transcorregué pacíficament fins que es va desconvocar, moment en el qual es començaren a produir incidents. Dues persones van ser detingudes.

Durant el temps que vam estar al Casal Popular al carrer Verdi, una de les nostres ocupacions prioritàries fou la de difondre la situació del pres polític català Benjamí Ramos Vega. Aquest veí de Granollers va ser detingut el 1995 a Alemanya, acusat de col·laborar amb l’organització armada basca ETA. Allà va ser empresonat durant un any i mig i després extradit i jutjat a Madrid el setembre de 1997 on fou condemnat a 11 anys i 4 mesos de presó en un judici més que qüestionable. Des de Gràcia vam fer sopars, actes de protesta en cada pregó de festes majors des dels balcons de Rius i Taulet amb grans pancartes, talls de trànsit, encartellar, pintar, fer murals i difusió tan com van poder fins que fou alliberat l’agost de 2001, i rebé una càlida benvinguda dels seus companys al CAT de Gràcia.

Poc després tingué lloc el famós 12 d’octubre de 1999, que es saldà amb violents enfrontaments entre policia nacional i manifestants, com en l’any anterior. L’arrel del problema és l’autorització que donà la Delegació del Govern i l’Ajuntament de Barcelona a diferents grups de feixistes per fer un acte a la Plaça del Països Catalans de Sants. La dura repressió als manifestants, els greus incidents i la sistemàtica criminalització mediàtica serviren eficaçment per acorralar i dividir el moviment okupa. A Gràcia l’AJG i diversos col·lectius començaren a fer activitats que aportessin diners per sufragar les despeses dels detinguts, es pintà, s’encartellà, s’informà i es feu tot el que fou possible al respecte.

El 2001 en produir-se la desarticulació de l’escamot Barcelona d’ETA, alguns companys nostres foren detinguts acusats de col·laborar-hi. És el cas d’en Zigor i en Diego, en un primer moment, seguits de la Laura, en Juanra, a més de la Lola i recentment la Marina. La vinculació d’aquests companys als moviments socials va provocar un augment considerable del setge policial cap els militants i crispació; però alhora despertà un moviment de solidaritat com ja havia succeït amb el cas d’en Benjamí, a més de crear-se un nou col·lectiu de suport als presos polítics, Rescat. El cap de poc temps, i a partir d’una demagògica campanya criminalitzadora el Grup VI de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional veu l’oportunitat d’aprofundir amb la repressió a la militància organitzada i sota l’excusa del terrorisme es produiran diverses detencions a tot el país. Gràcia, Sants, València, Viladecans, Torà, l’Hospitalet, Cornellà… Arran d’aquests fets, però sobretot després del cas de Torà, des de l’AJG vam començar a fer concentracions cada dimecres al vespre fins avui davant l’Ajuntament de la Vila demanant la llibertat dels presos polítics així com denunciant les detencions i els casos de repressió.


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s